Ara

LA LLAMBREGADA

"Pan catalán no queremos"

IU FORN 

| Actualitzada el 05/10/2012 00:00

Tinc un bon amic que és maître en un restaurant de cert nivell. Per la ubicació de l'establiment, el freqüenten empresaris d'aquí que hi duen empresaris de fora per "estrènyer llaços comercials" i professionals que estan a Barcelona per feina. Aquest amic, a qui anomenarem Pepe, és una font d'anècdotes i d'històries inacabable, que sempre em comenta amb discreció, però la que va explicar-me ahir supera el conegut fins ara.

Arriben tres clients de fora de Catalunya. Tot just asseure's i, sense haver dit bon dia, diuen al Pepe: " Oye, no irás a traernos una carta escrita en catalán, porque el catalán a nosotros no nos gusta. Y mientras esto sea España, aquí hablaremos en español ". A partir d'aquí, el to va ser tota l'estona de menyspreu tant cap al Pepe com cap a la resta de cambrers, i de comentaris anticatalans. Li destaco dos moments: 1) a l'hora de prendre nota pregunten: "oye, ¿esto que hay escrito aquí es eso que llamáis llobarro, ¿verdad? ¡¡Vaya mierda de nombrecito!! " i 2) quan els demanen si volen una miqueta de pa, la seva resposta és: "Sí, pero no se te ocurra traernos pan de ese catalán, que no queremos ". Quan en Pepe els pregunta: " ¿Pan catalán? ", la resposta és: "Sí coño, ese al que le ponéis tomate ".

Per descomptat que som davant d'un cas aïllat de tres cretins que no representen res ni a ningú. Però, com passa en les enquestes (incloses les inventades), marca una tendència: la paciència. Davant dels insults (un director de diari de Madrit -no ciutat sinó concepte- ens ha dit públicament nazis dos cops en 24 hores), de les amenaces d'enviar-nos la Guàrdia Civil o els tancs i de la mala educació i les males maneres de l'Espanya casposa, nosaltres paciència. Per què? Perquè com més cigronaires siguin ells, més suport tindrem nosaltres d'aquesta Europa que no dóna crèdit al dèficit democràtic que els nacionalistes espanyols radicals demostren dia rere dia.