Ara

ELECCIONS A EUSKADI

Francisco Letamendia, exdiputat d'Euskadiko Ezkerra, veu diferències entre Catalunya i Euskadi

"Madrid tem més els catalans que els bascos"

JOAN RUSIÑOL 

BILBAO | Actualitzada el 13/10/2012 00:00

INDEPENDENTISTA PIONER  Francisco Letamendia va votar no a la Constitució perquè es va rebutjar una esmena seva a favor de l'autodeterminació.INDEPENDENTISTA PIONER Francisco Letamendia va votar no a la Constitució perquè es va rebutjar una esmena seva a favor de l'autodeterminació. LUIS JAUREGIALTZO / ARGAZKI PRESS S.L

"No podem perdre ni un segon més: no té cap sentit anar negociant formes d'encaix amb gent que no té el més mínim propòsit de modificar l'estructura de l'estat de les autonomies. Enfortim l'independentisme i ja canviaran ells". Francisco Letamendia, Ortzi (Sant Sebastià, 1944), acaba de tornar d'un viatge de feina a Amèrica Llatina, però pel to apassionat del seu discurs ningú en percebria el cansament. Ressona en la memòria la imatge de qui va ser l'únic diputat d'Euskadiko Ezkerra a les Corts constituents espanyoles, l'home de barba frondosa que, amb el puny enlairat des de la tribuna d'oradors, renunciava a l'escó. Advocat defensor al Procés de Burgos contra militants d'ETA, va passar per les files d'Herri Batasuna després de votar no a la Constitució. Dies enrere el ministre d'afers estrangers, José Manuel García-Margallo, encara recordava l'esmena a favor de l'autodeterminació que Letamendia va presentar al text constitucional i que va ser rebutjada.

Ara, a pocs dies de les eleccions a Euskadi, observa amb atenció el que passa a Catalunya. "Ha sigut una injecció d'ànim i un factor d'entusiasme per a molta gent basca impressionant", afirma al despatx de la Universitat del País Basc, on és professor de ciència política. Coneix bé el terreny. Va estudiar dret a la Universitat de Barcelona i, quan pot, s'escapa a Begur. "Ha passat una cosa molt bonica: s'ha enfortit la solidaritat entre catalans i bascos, que existia però no era ni tan intensa ni tan emotiva com ara", afirma. Tot i que el sobiranisme d'un país i de l'altre es miren de reüll -les enquestes pronostiquen una còmoda majoria nacionalista basca a partir del 21-, ell hi veu diferències.

En el cas català "és el moviment de base -les consultes i els ajuntaments independentistes que cristal·litzen en l'Assemblea- que empeny els partits a posicions que en un principi no volien prendre". En canvi, a Euskal Herria la iniciativa està liderada per dos pols electorals -PNB i EH Bildu- que ara lluiten per "l'hegemonia". A més, Letamendia afegeix que l'independentisme català té "un component molt fort d'elecció racional", basat en el dèficit fiscal. "La gent es pregunta què li interessa més, si quedar-se a Espanya o sortir d'un estat desprestigiat en tots els sentits, i la resposta és evident". Recorda el seu pas pel Congrés, l'any 1977, i constata un gir en el nacionalisme majoritari, el que s'articula al voltant de CiU, que aleshores apostava per confiar en el marc estatutari. Però el café para todos ha avançat com els "karramarroa [cranc, en euskera]".

La reacció d'un imperi fallit

En una setmana en què ha sigut notícia la voluntat espanyolitzadora del ministre José Ignacio Wert, aquest veterà expolític -que se segueix declarant marxista- creu que són actituds pròpies "d'imperis fallits, com Turquia, enormement primmirats amb qualsevol cosa que pugui posar en perill una unitat nacional molt esquerdada". Un dels episodis més coneguts de Letamendia és, justament, el litigi que va mantenir a la universitat amb la professora Edurne Uriarte, esposa de Wert, i amb qui manté una evident distància ideològica.

"Madrid tem més la independència dels catalans que la d'Euskal Herria", assegura per explicar el que està passant. "Catalunya, per exemple, té una burgesia nacional i, en canvi, la d'aquí és nacionalista espanyola". És evident, però, que l'escenari basc també s'ha mogut. Està convençut que el final de la violència és irreversible i fruit d'una reflexió d'ETA que evitarà "cismes interns". "L'esquerra abertzale s'ha alliberat d'aquest obstacle i, tot i que el procés va ràpid, serà llarg", avisa. Un nou temps en què els dos sobiranismes es miren.