Ara

ELECCIONS 25-N

El partit de Sánchez-Camacho dibuixa un panorama desolador en cas d'independència catalana

La Catalunya negra del PP

El PP ha construït una imatge d'una eventual Catalunya independent més que negra. El panorama que dibuixa és tan desolador que arriba a ser poc menys que increïble a ulls de la majoria.
M. COLOMER / S. GONZÁLEZ 

BARCELONA. | Actualitzada el 18/10/2012 00:00

CAMPANYA DE LA POR EN UNA RESIDÈNCIA DE GENT GRAN  Alícia Sánchez-Camacho va triar ahir una residència de gent gran, la de les Germanetes dels Pobres de Barcelona, per avisar dels riscos de la independència per a pensionistes i aturats. Segons la líder dels populars a Catalunya, 1,6 milions de pensionistes es quedarien sense cobrar la jubilació i 600.000 aturats deixarien de percebre la prestació d'atur. CAMPANYA DE LA POR EN UNA RESIDÈNCIA DE GENT GRAN Alícia Sánchez-Camacho va triar ahir una residència de gent gran, la de les Germanetes dels Pobres de Barcelona, per avisar dels riscos de la independència per a pensionistes i aturats. Segons la líder dels populars a Catalunya, 1,6 milions de pensionistes es quedarien sense cobrar la jubilació i 600.000 aturats deixarien de percebre la prestació d'atur. RAFA GARRIDO / ACN

El PP s'esforça a teixir el discurs de la por per intentar frenar l'auge sobiranista. En les últimes setmanes el partit que lidera Alícia Sánchez-Camacho a Catalunya ha presentat un panorama que, a l'estil de les set plagues bíbliques, preveu per a Catalunya tota classe de desgràcies en cas que decidís separar-se d'Espanya. Des de la pèrdua de les pensions o les prestacions socials fins a l'expulsió de la UE o l'anul·lació dels títols universitaris, una Catalunya independent, segons el PP, condemnaria els catalans a l'aïllament del món occidental. L'escenari que esbossa el PP per a una Catalunya sobirana és tan desolador que s'ha convertit en motiu de mofa a la xarxa. És la reacció que provoca la Catalunya negra del PP.

1. Sortida de la UE

La majoria dels arguments del PP, però també d'alguns sectors del PSOE, per combatre el procés d'autodeterminació deriven del que consideren el mal de mals: l'eventual expulsió de la Unió Europea i de la zona euro, amb un empobriment associat inevitable. Aquest ha estat el principal mantra a què han recorregut els dirigents de l'estat espanyol, començant pel seu president, Mariano Rajoy. "Fora d'Espanya i d'Europa s'està condemnat al no-res", advertia fa pocs dies Rajoy des d'Euskadi. És un missatge apocalíptic que han repetit per activa i per passiva els ministres de l'executiu espanyol. Només el ministre Alberto Ruiz-Gallardón ha admès que, de fet, la condemna seria la mateixa per a l'Espanya resultant de la secessió de Catalunya: podria quedar fora de l'euro, també. Des de la UE hi ha hagut declaracions contradictòries en un sentit i en un altre, fins que Espanya ha pressionat Brussel·les perquè deixi clar que Catalunya en seria expulsada. Però la majoria d'experts consideren que seria una decisió política i no jurídica.

2. Desert econòmic

L'eventual sortida de Catalunya de la UE ha portat els detractors de la independència catalana a parlar del retorn d'aranzels que aïllarien la cada cop més internacionalitzada economia catalana. O les veus que pronostiquen una fugida massiva de les multinacionals de Catalunya com ara Procter & Gamble i Volkswagen, cosa que es traduiria en molt més atur.

3. Les pensions i l'atur

"No es podrien pagar les pensions de més d'1,6 milions de catalans, ni tampoc els subsidis dels 600.000 aturats". Alícia Sánchez-Camacho va anar ahir un pas més enllà en l'enumeració dels mals de la independència política. Probablement aquesta és l'amenaça més previsible de totes per dos motius: perquè la caixa única de la Seguretat Social és en mans de l'Estat, que en farà ús per evitar la secessió, i perquè apunta directament als sectors més vulnerables de la societat. És, però, una tesi que han rebutjat economistes com Xavier Sala i Martín, Germà Bel i Elisenda Paluzie. Bona part del Fons de Reserva de la Seguretat Social prové de les cotitzacions dels treballadors catalans, una dada que obvia el PP. El sistema de pensions no és acumulatiu, de manera que són els treballadors en actiu els que financen les pensions d'avui. Per a una eventual negociació de la separació queda que Catalunya es pugui endur la seva part del Fons de Reserva.

4. Títols universitaris

Un dels últims arguments que ha esgrimit el PP contra el projecte sobiranista és que els títols universitaris deixarien de tenir validesa. La idea la va llançar a Twitter un dels diputats més polèmics del PP i impulsor de la campanya #CiUfapor, José Antonio Coto: "En una Catalunya separada de la resta d'Espanya els títols universitaris deixarien de ser reconeguts, tant les llicenciatures com els graus". I Camacho li donava la raó un dia després. "Són títols que estan donats per universitats que estan reconegudes com a universitats espanyoles, òbviament la validesa d'aquests títols es dóna per la nostra pertinença a Espanya", va etzibar. Però el secretari d'Universitats del Govern, Antoni Castellà, va recordar-li que els títols els valida i avalua l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya i tenen validesa en tot l'espai europeu. En tot cas és l'argument més extrem que han fet servir i el que ha provocat més polèmica a la xarxa.

5. Ajuts a la pagesia

"La independència farà perdre als agricultors els 310 milions d'euros anuals provinents de la política agrària comuna [PAC]". La líder del PP a Catalunya va posar la pagesia també en el punt de mira de la seva campanya. Sánchez-Camacho argumenta que com que la independència de Catalunya equival inequívocament a l'expulsió de la UE, la pagesia catalana deixarà de beneficiar-se de la PAC. El conseller d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Josep Maria Pelegrí, va exigir a Camacho que procuri que l'estat espanyol, per ara únic interlocutor amb Europa, faci que la política agrària comuna (PAC) 2014-2020 inclogui recursos suficients perquè Catalunya no hi perdi. "Això ha de fer i no atemorir el sector", va replicar.