Ara

CAP A L'ESTAT PROPI

El govern de l'Estat, l'Advocacia i la Fiscalia estudien les fórmules per impedir l'autodeterminació

Ofensiva legal contra la consulta

L'aparell de l'Estat ja es pren seriosament el repte sobiranista català, que vol impedir com sigui. El govern espanyol, l'Advocacia i la Fiscalia de l'Estat han posat fil a l'agulla per vetar una consulta sobiranista.
MARC COLOMER 

BARCELONA | Actualitzada el 30/10/2012 00:00

LES FRONTERES CLÀSSIQUES, "UNA PEÇA DE MUSEU" Artur Mas va erigir ahir l'Euroregió Pirineus Mediterrània com l'exemple que les "fronteres clàssiques són una peça de museu". Ho va dir en cedir el relleu al capdavant de l'Euroregió al president de Migdia-Pirineus, Martyn Malvy, en un acte amb el president balear, José Ramón Bauzá, i el vicepresident de Llenguadoc-Rosselló, Jean Claude Gayssot. AFP

Dirigents del PP a Catalunya admeten en privat que els ha costat Déu i ajuda convèncer la direcció del partit a Madrid que el repte sobiranista que ha emergit després de la manifestació de la Diada no és un brindis al sol més del catalanisme. Després de dècades de mirar cap a una altra banda, l'Estat es comença a fer a la idea que el procés d'autodeterminació va de debò. Tant és així que ha posat a treballar de manera coordinada l'aparell jurídic per impedir, amb la llei espanyola a la mà, cap intent de consulta.

En aquest context s'emmarca la creació d'una "cèl·lula de crisi"creada a instàncies del ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, per aplacar qualsevol intent de referèndum sobre l'estat propi a Catalunya, segons una informació que publicava ahir el diari El Mundo. El grup específic per buscar les fórmules legals per impedir qualsevol intent de referèndum el formen el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce; l'advocada general de l'Estat, Marta Silva, i un representant del ministeri de l'Interior. Si bé d'una banda l'Estat negava que s'hagués creat cap grup de treball i emmarcaven la iniciativa de Gallardón en l'ordinarietat de les funcions de l'Advocacia i la Fiscalia, altres fonts insistien que, efectivament, l'aparell jurídic s'ha activat de manera específica per preparar-se davant la convocatòria de la consulta. El president de la Generalitat, Artur Mas, va defugir ahir replicar aquesta informació, però sí que ho va fer el líder d'Unió i cap de files de CiU a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida: "No em fa cap gràcia, però pànic tampoc". Més enllà, però, Duran va defensar en una entrevista a 8TV el dret de l'Estat "a preveure què es pot fer jurídicament" en una situació imprevista.

Reforma legal per fer la consulta

Duran va anunciar ahir que en primera instància CiU i el seu president, Artur Mas, proposaran reformes legals perquè el referèndum es pugui fer en el marc de la legalitat espanyola, que "ara no l'empara". El cert, però, és que el programa de CiU parla d'una consulta "d'acord amb la legalitat que s'esdevingui", ja sigui l'espanyola o una llei catalana de consultes. A Palau confien que la situació es podrà abordar de manera acordada, però es reserven la possibilitat de recórrer a Europa si l'Estat es tanca en banda. Pel líder d'Unió, serà determinant en el procés i en el plantejament de CiU el resultat del 25 de novembre. Va deixar clar, això sí, que l'estat propi de CiU no és sinònim d'independència política. "Estat propi té moltes accepcions", va dir abans de posar com a exemples el model federal alemany o l'estat lliure associat de Puerto Rico, a més de recordar que el model confederal d'UDC també es basa en una "unió lliure d'estats".

Amb el Wall Street Journal parlant ahir de Catalunya com "el camp de batalla d'una situació que amenaça de convertir-se en una guerra civil econòmica" a l'Estat, el president espanyol, Mariano Rajoy, es limitava a receptar "diàleg" per superar el contenciós català. "Per al diàleg cal que les dues parts tinguin ganes de parlar", va alertar Rajoy. "Ara ja és massa tard", replicava Duran a un Rajoy que ahir parlava d'Espanya com de la "nació més vella d'Europa".

La veritat és que mentre Rajoy apel·lava al diàleg, la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, es feia seva l'amenaça de ruptura interna a Catalunya que va llançar la setmana passada l'expresident espanyol José María Aznar. "CiU planteja una fractura dins de Catalunya com a pas previ a posar Catalunya en una situació que no saben on els porta", va advertir Cospedal, partidària d'un "model de convivència, de diàleg" limitat per "la fermesa en la defensa d'una Catalunya integrada a Espanya". Una fermesa que va portar el ministre Gallardón a avisar que la Constitució preveu la inhabilitació de qui violenti la carta magna i les lleis espanyoles. Avís per a navegants.