Ara



CANVI DE CICLE

La Comissió Europea aclareix a Madrid que no hi ha cap decisió presa sobre el cas català

La UE i Catalunya: ni sí ni no

LAIA FORÈS / MARC COLOMER 

BRUSSEL·LES / BARCELONA | Actualitzada el 31/10/2012 00:00

DAVANT UN PROCÉS IMPREVIST, EUROPA ES MANTÉ A L'AGUAIT Artur Mas (a la foto, amb el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, en una imatge d'arxiu) busca el paraigua europeu en el procés d'emancipació nacional. El fet que Europa no tingui previstos mecanismes d'ampliació interna explica la desorientació que ha generat el procés català. La Comissió, de moment, es manté en un pla neutral. EFE

Quedaria automàticament fora de la nió Europea (UE) una Catalunya independent? La pregunta s'ha fet centenars de vegades en les últimes setmanes a Brussel·les, però la resposta encara no queda, ni de bon tros, clara. Tant els portaveus de la Comissió Europea (CE) com els mateixos comissaris han caigut en contínues contradiccions i no han exclòs cap opció sobre l'encaix de Catalunya. Però Mariano Rajoy i el PP s'aferren a la idea que Catalunya quedaria fora del club europeu.

El govern espanyol vol fer de la suposada expulsió de Catalunya de la UE l'eix del seu argumentari antiindependentista, i ara també un dels elements de la campanya electoral per intentar evitar que el clam per l'estat propi de la Diada es traslladi a les urnes el 25-N. El secretari d'estat per a la Unió Europea, Íñigo Méndez de Vigo, apareixia ahir satisfet en una ràdio de Madrid per felicitar-se per la rectificació de la vicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding, després d'haver dit en una entrevista que "enlloc diu que Catalunya quedaria fora de la UE". Reding, pressionada per Madrid i per Brussel·les, va escriure una carta a principis d'octubre a Méndez de Vigo per reconèixer que aquestes declaracions van ser "extraordinàriament desafortunades" i deixar entendre que Catalunya sí que en quedaria exclosa.

El secretari d'estat no va dubtar ni un moment a assegurar a Onda Cero que la rectificació de Reding serveix per "aclarir les coses de cara a les eleccions catalanes". Per Méndez de Vigo, la carta de Reding, que ja havia avançat l'ARA fa unes setmanes i que ha reaparegut ara en el debat polític després que hagi estat filtrada a la premsa espanyola, "és una bona resposta perquè la gent sàpiga què vota i en quines aventures s'endinsa".

Duran i Lleida i el veto espanyol

Qui sí que clarificava les coses ahir va ser el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel García-Margallo, que en una visita a Lleida advertia que no només Espanya "vetaria" la integració de Catalunya a la UE, sinó "molts més estats". "D'entrada els que no reconeixen Kosovo", en referència a Espanya, Xipre, Grècia, Romania i Eslovàquia. Prou perquè el portaveu de CiU i president de la comissió d'Exteriors al Congrés, Josep A. Duran i Lleida, reconegués que una Catalunya estat no té garantida l'entrada a la UE. "El veto existeix a la UE, no puc enganyar la gent", va admetre Duran, que es referia així als tractats europeus que, efectivament, fixen que cal unanimitat dels estats membres per acceptar un nou estat al club.

Malgrat el posicionament del govern espanyol, la Comissió és molt més neutra i no defensa l'expulsió de Catalunya. A Brussel·les, els portaveus de la Comissió tremolen cada cop que algú pregunta sobre la possible secessió. Després de setmanes de contradiccions, ara Brussel·les ha fet un pas enrere i opta per evitar polèmiques i interpretacions jurídiques sobre la qüestió.

És la reacció a l'embolic creat per Viviane Reding i a les pressions de Madrid. El govern de Rajoy va arribar a reclamar a la Comissió que clarifiqués la seva posició. Brussel·les, però, ja n'ha sortit escaldada i no vol tornar-se a ficar en debats polítics delicats. Ahir el portaveu europeu, Olivier Bailly, defensava que "no és el rol" de la Comissió expressar-se sobre "qüestions d'organització interna" dels estats membres. A més, la portaveu de Reding va defensar a l'ARA que la rectificació de la comissària amb la carta enviada a Méndez de Vigo és privada i no expressa el punt de vista de la CE, que es limita a instar al diàleg entre Catalunya i Espanya, ja sigui per resoldre el contenciós amb un referèndum o pactant la independència.

El govern català, optimista

En aquest escenari d'anades i vingudes de les institucions europees entorn a un repte sobiranista que no preveia, la Generalitat mira de no perdre el to i interpreta que les contradiccions demostren, ras i curt, que "la posició de la Comissió sobre el cas encara s'ha d'aclarir". Perquè si bé el contingut de la carta de Reding és el que és, el portaveu del Govern, Francesc Homs, recordava que també un altre vicepresident de la CE, Joaquín Almunia, expressava un criteri diferent la setmana passada: "No és honest afirmar taxativament que quedaríem fora de la UE".

Sigui com sigui Homs subratllava ahir que Catalunya encara no ha fet cap plantejament "formal" a la UE, "i deu ser normal que les institucions europees no plantegin una posició definitiva". Insistia que el Govern treballa amb la hipòtesi que un procés nítidament democràtic "en el marc d'Europa hauria de tenir recorregut". El Govern no es planteja la possibilitat d'un estat propi fora de la UE. "Hem contribuït a construir Europa, i no ens volem moure ni de la UE ni de l'euro", afirmava dilluns el president de la Generalitat, Artur Mas.

Amb una Generalitat convençuda que Espanya no tindrà més remei que pactar la consulta, la líder del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, va mostrar-se convençuda ahir que Rajoy "farà passos" després dels comicis del 25 de novembre. L'estat propi és ara combustible electoral.