2012 1103 Una ajustada majoria confia en Mas

Ara

25-N L'ENQUESTA

Els partidaris de l'estat propi creuen en el president, mentre que els contraris pensen que es farà enrere

Una ajustada majoria confia en Mas

Els catalans estan dividits sobre si Mas portarà la seva aposta per l'estat propi fins al final: un 48% creuen que sí enfront un 39% que pensen que no. Això sí, un ampli 72% volen un referèndum en quatre anys.
J.M. 

BARCELONA. | Actualitzada el 03/11/2012 00:02

gràfic expectatives procés sobiranista enquesta gapsClica sobre la imatge per veure-la ampliada en PDF























L'aposta sobiranista que Artur Mas verbalitza des de l'endemà de l'Onze de Setembre provoca una clara divisió d'opinions entre els catalans. Mentre que un 47% dels enquestats pensen que Mas seguirà fins a aconseguir l'estat propi, al voltant d'un 39% pensen que acabarà fent marxa enrere i un 13% a hores d'ara no ho saben. Possiblement l'explicació d'aquests dubtes cal trobar-la en el fet que aquest gir és tan recent que de moment només s'ha materialitzat en declaracions i, sobretot, perquè trenca amb un imaginari àmpliament difós i molt consolidat sobre Convergència i Unió com a força essencialment pactista.

El que és interessant, més que els percentatges globals, és la distribució de respostes. Tres quartes parts dels que votarien a favor de la independència pensen que Mas mantindrà la seva aposta fins al final, mentre que només un 29% dels que votarien que no comparteixen aquest punt de vista. Per partits, els que més confien que Mas seguirà el camí cap a l'estat propi són els votants de CiU, Esquerra i Solidaritat, mentre que els de PSC, PP, Iniciativa i Ciutadans pensen, majoritàriament, que Mas farà marxa enrere.

Aquestes diferències les podem interpretar com un efecte de projecció dels propis desitjos: els que volen la independència prefereixen pensar que l'aposta de Mas és seriosa, mentre que per als que s'hi oposen deu resultar reconfortant tenir la seguretat que Mas, al final, recularà i el trencament amb Espanya no es consumarà. En tot cas, el que demostren aquestes dades és que el procés de moment està en una fase incipient i prou ambigua perquè uns hi vegin una aposta sincera i de fons, i d'altres, poc més que un moviment tàctic.

Un ampli suport al referèndum

Més enllà de la percepció sobre el que farà Mas, el que mostren les dades és que una majoria molt substancial de la població catalana és partidària de celebrar aviat el referèndum. Un 72% dels enquestats estan d'acord amb la celebració d'un referèndum d'independència la pròxima legislatura, mentre que només un 22% s'hi oposen. Es tracta d'una majoria aclaparadora, que expressa un nivell de consens difícil de trobar en societats complexes com la nostra. Tanmateix, no és una majoria homogènia: mentre que pràcticament tots els partidaris de la independència volen que se celebri un referèndum en els pròxims quatre anys, entre els que hi estan en contra la idea del referèndum només és defensada per un 33%. Dit d'una altra manera, dos terços dels que prefereixen mantenir-se dins d'Espanya estan en contra que la qüestió es decideixi en referèndum.

Aquesta oposició pot deure's al fet que pensen que el resultat seria favorable a la secessió o, senzillament, al fet que no creuen que sigui el poble de Catalunya qui hagi de decidir. De tota manera, per electorats, només els votants de PP i Ciutadans són majoritàriament contraris al referèndum, amb un 72% que s'hi oposen. Fins i tot els votants del PSC, un partit que ha tingut una posició matisada però bàsicament contrària a la consulta tal com s'ha plantejat, són majoritàriament partidaris de fer un referèndum la pròxima legislatura: un 56% dels que van donar suport al PSC el 2010 ho comparteixen i fins i tot un 52% dels que ja tenen decidit votar a Pere Navarro.

En l'altre extrem trobem els votants de CiU, ICV, ERC i SI, que es mostren partidaris de l'exercici del dret a decidir en uns percentatges que oscil·len entre el 76% d'ICV i el 100% de SI, passant pel 82% de CiU i el 95% d'Esquerra Republicana.

Esperança i incertesa

La independència és una qüestió política de gran abast, que no deixa indiferent a gairebé ningú. De fet, només un 4% dels enquestats afirmen que els suscita indiferència. En canvi, 4 de cada 10 diuen que la idea d'independència els genera il·lusió i esperança, i un 30% trien la incertesa com un dels sentiments que els suscita la independència. La por (15%) i la tristesa (10%), en canvi, són sentiments menys estesos.

Com és lògic, entre els partidaris de la independència hi predominen l'esperança i la il·lusió (70%), seguides de la sensació de necessitat (36%) i, també, una certa incertesa. Per contra, els contraris a la independència senten, bàsicament, incertesa i en menor mesura por (31%) i tristesa (30%).

¿Què distingeix els independentistes que es mouen per esperança i il·lusió dels que ho fan per necessitat? L'esperança domina més entre els independentistes que tenen el català com a llengua habitual, mentre que la necessitat és més mencionada pels partidaris de l'estat propi castellanoparlants. Sembla, doncs, que en aquest segon grup hi predominen més les raons pràctiques. D'altra banda, també veiem com els que trien l'esperança es mostren també més optimistes sobre l'evolució de l'economia, mentre que la sensació que la independència és una necessitat està associada a un pessimisme econòmic més gran: la trien un 35% dels que pensen que la situació econòmica empitjorarà enfront d'un 18% dels que creuen que millorarà.

Comments