Ara

ELECCIONS AL PARLAMENT

La tensió fa inútils els esforços del PSC per fer-se forat

Màxima polarització CiU-PP en l'arrencada

ROGER MATEOS 

BARCELONA | Actualitzada el 10/11/2012 00:00

Màxima polarització CiU-PP en l'arrencadaMàxima polarització CiU-PP en l'arrencada EFE I AFP









Fa uns anys hauria estat impensable una campanya electoral catalana en què el principal protagonisme se l'enduguessin CiU i el PP. Els socialistes, malgrat els seus cíclics alts i baixos, sempre havien compartit amb els nacionalistes les primeres posicions de la graella. Es confirmi o no la patacada que totes les enquestes li auguren, el PSC ja ha encaixat una primera derrota: la de l'agenda. El debat sobiranista ha monopolitzat l'arena política en les setmanes posteriors a la Diada, ha relegat a un segon pla les discussions sobre les retallades i res fa pensar que això hagi de canviar d'aquí a la cita del 25-N.

El primer interessat a concentrar tota l'atenció en l'eix nacional és Artur Mas, que ahir va aprofitar l'inici de campanya per proposar que el primer acord parlamentari de la legislatura sigui una solemne "declaració de l'exercici del dret a decidir". El president de la Generalitat vol començar el seu segon mandat posant immediatament en marxa el procés per convocar una consulta d'autodeterminació a Catalunya.

La centralitat de la qüestió sobiranista està conduint CiU i el PP cap a un xoc de projectes nacionals incompatibles. Els ponts entre les dues formacions s'estan esquerdant i, en un escenari en què Mas desafiï l'estat central promovent un referèndum, es fa difícil d'imaginar que CiU i el PP vulguin seguir col·laborant a la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Castelldefels o la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Des de Reus, on precisament els uns i els altres governen en coalició, Mas va deixar clar que 30 anys fent de "bon minyó" són suficients i que ara "toca que Catalunya faci el seu camí".

De soci de referència a gran rival

De manera paradoxal, l'altre gran beneficiat, electoralment parlant, del debat de moda a Catalunya pot ser el PP, a qui se li presenta l'oportunitat històrica de convertir-se, per primer cop en 32 anys, en segona força. Mariano Rajoy n'és plenament conscient i ahir va encetar a Lleida una intensa presència en suport a Alícia Sánchez-Camacho. La candidata no escatima atacs a Mas per la seva gestió econòmica, tot i que el PP li ha votat els dos únics pressupostos de la legislatura, i el balanç econòmic del primer any de mandat de Rajoy tampoc està precisament plegat d'èxits. Per això, Sánchez-Camacho utilitza la bandera de la unitat d'Espanya com a ariet i concentra esforços a alertar de les calamitats que li esperen al poble català si gosa optar per la independència.

Els populars no han esperat ni un sol dia per tensionar la campanya, i han situat en el seu punt de mira l'aposta de Mas per un estat propi. Els seus espots de campanya ja estan aixecant polseguera. Un d'aquests vídeos és un gag d'animació en què un jove acudeix al Registre Civil el primer dia de la independència, es presenta com a "Joan Garcia" i la funcionària li contesta: "A veure, Joan d'acord, però Garcia? Aquest cognom no és gaire català... Què li sembla Garriga en lloc de Garcia?" En un segon vídeo, un jubilat escolta aterrit des del sofà de casa seva com al telenotícies anuncien que Mas, després d'haver pactat amb ERC i haver assolit que Catalunya marxi d'Espanya, s'ha vist obligat a ajornar tres mesos el pagament de les pensions per "problemes de tresoreria". El missatge final convida l'elector a votar el PP per acabar amb el "malson".

Tant o més comentat a les xarxes socials ha estat l'espot electoral de CiU, sobrecarregat d'èpica: un Mas amb un to transcendental, emergint d'un núvol de senyeres i alguna estelada, aixeca els braços i mostra les quatre barres amb els dits, proclamant: "Són els vostres somnis els que marcaran els nostres passos".

Navarro busca el camí del mig

En un intent de trencar la polarització CiU-PP i buscar un espai propi, els socialistes han difós un vídeo en què, de manera implícita, sembla que reconeixen que convergents i populars acaparen el protagonisme. El federalista Pere Navarro, que ahir va recórrer al cas Palau per increpar Mas, apareix entremig d'un actor amb aspecte de Mas que escridassa una dona calcada a Camacho que li dedica improperis com ara: "Els nacionalistes sembleu nazis". El candidat del PSC es gira a càmera amb un gest de fastigueig i demana el vot per la seva tercera via. També ell ha hagut de col·locar la seva proposta de model d'estat en un lloc privilegiat del seu cartell electoral.

Ja a la campanya del 2010 l'element nacional començava a tenir un pes especial. L'Estatut acabava de ser rebregat pel Tribunal Constitucional, un milió de persones havien sortit a protestar pels carrers de Barcelona i cada cop més catalans començaven a donar per impossible l'encaix dins d'Espanya. Però en les eleccions de fa dos anys, CiU -que va passar de 48 a 62 escons- es va beneficiar també d'un vot basat en l'esperança que un canvi de gestors a la plaça Sant Jaume acabaria amb la sagnia de la crisi.

Aquest cop, però, i malgrat que l'economia segueix reculant i l'atur no ha tocat sostre, CiU i el PP miren de passar-hi de puntetes. En campanyes precedents, l'agenda diària del candidat Mas estava farcida d'actes sectorials amb gent del món econòmic i social. Ara no és el cas. Primen els missatges referits al dret a decidir i la viabilitat d'una Catalunya independent dins d'Europa.