Ara

Mas apuja el to per tensionar el seu electorat

CiU canvia de pla i opta per tornar tots els cops del PP

ROGER MATEOS 

BARCELONA | Actualitzada el 13/11/2012 00:00

CiU canvia de pla  I opta per tornar  Tots els cops del PPCiU canvia de pla i opta per tornar tots els cops del PP MARTA PÉREZ / EFE

Aquell principi tan cristià de posar-hi l'altra galta ha quedat de moment desterrat de la campanya d'Artur Mas. Altres vegades l'actual cap de Govern havia impregnat intencionadament els seus discursos electorals d'un to volgudament presidencial per deixar que fossin altres cares visibles de CiU les que clavessin queixalada a l'adversari. Per als periodistes de la caravana que feia el seguiment dels seus actes electorals fa dos anys resultava desesperant acabar molts dies sense haver-ne tret cap titular llampant. El candidat defugia el cos a cos i tot s'assemblava massa al que ja havia dit el dia abans. L'estratègia permetia a Mas no empastifar-se, perquè la majoria de dies deixava a Josep Antoni Duran Lleida el paper d'artiller.

Això ara ha canviat. D'entrada, estem davant la campanya més presidencialista des dels temps de Jordi Pujol. Duran, que a principis de novembre va esvalotar les files de Convergència en posar en qüestió la independència, no deixa de fer actes per comarques, però té menys protagonisme en el missatge del dia que en altres ocasions. L'altra novetat és que Mas ha deixat de mossegar-se la llengua. Ja feia dies que venia trencant més o menys tímidament la norma del silenci davant les envestides del PP i del PSOE contra els seus plans sobiranistes, però ahir s'hi va tornar sense miraments, després d'una nova sortida de to.

El cop d'estat de Margallo

Aquest cop va ser el ministre d'Exteriors qui va treure el bat de beisbol. José Manuel García-Margallo va donar per fet que el Tribunal Constitucional suspendria el referèndum català i que, si tot i així la Generalitat volgués forçar-ne la convocatòria, es consideraria un "cop d'estat en termes jurídics". La resposta de Mas no va trigar ni tres hores. Impedir als catalans pronunciar-se en una consulta d'autodeterminació "seria un cop d'estat democràtic", va dir, en el seu advertiment més aspre des de l'inici de la campanya. Des de Figueres va prometre plantar cara a les "amenaces i provocacions" que arribin de Madrid.

En els dies previs a l'arrencada de la cursa electoral, el candidat de CiU a la reelecció, conscient que el seu projecte rebria les coces de populars i socialistes fins al 25-N, repetia als seus un mantra: "En la bronca, guanyen ells. En la confrontació democràtica, guanyem nosaltres". Però en un parell de dies sembla haver canviat de màxima, en passar del "a cada garrotada, una proposta" al "cap agressió sense resposta". Ja des del primer dia, la candidatura d'Alícia Sánchez-Camacho va caldejar la campanya amb un vídeo en què s'insinuava que en una Catalunya independent s'obligaria la gent a catalanitzar-se els cognoms d'origen castellà (sense adonar-se que l'únic precedent és el de l'etapa predemocràtica, quan molts Pujol , per exemple, van veure refundada la seva identitat com a Puyol ).

Mas va respondre llavors avisant que no toleraria que s'intentés dividir la societat catalana per raons d'origen. Dissabte va ser el mateix Mariano Rajoy qui va carregar contra ell. El cap de llista de CiU va replicar l'endemà en acusar el president del govern espanyol de no tenir prou coratge en la lluita contra la crisi. I ahir li va tocar el rebre a García-Margallo, que, per cert, no va tenir problemes per traslladar a l'ONU el seu "total suport" a una solució que plantegi la lliure determinació del poble del Sàhara.

Un altre dels fronts en què topen convergents i populars és el del món empresarial. Ahir, al XV Congrés Nacional de l'Empresa Familiar, Mas va demanar que "es desdramatitzi" l'aposta sobiranista. En canvi, la secretària general del PP, María Dolores de Cospedal, va lamentar des de Madrid que l'empresariat català no alci la veu per denunciar que la via independentista és una "barbaritat". Els populars no afluixen i demà desembarcaran a Catalunya cinc pesos pesants: Soraya Sáenz de Santamaría, Esperanza Aguirre i Javier Arenas, a més de García-Margallo i Cospedal.

CiU i el PP s'assemblen cada cop més a dos jugadors de tenis entretinguts en un intercanvi de revessos i esmaixades en la que, en aquest moment, és la pista central de la política catalana, la del debat sobiranista. Fa l'efecte que s'hi troben còmodes i l'interès de mantenir el duel és mutu. Però no serà així cada dia, puntualitza l'entorn del president. La seva tesi és que Mas no permetrà que els atacs cap al dret a decidir traspassin les "línies vermelles". Fer-hi front des de la mateixa presidència de la Generalitat ajuda a mantenir tensionat l'electorat nacionalista fins al 25-N. Però l'equip de Mas tem que si es cau diàriament en la "bronca" això pugui desmobilitzar els votants que deploren un excés de pim-pam-pum.

Tot esperant la vaga general

Mentrestant, el socialista Pere Navarro espera amb la raqueta a la mà que algú vagi a jugar amb ell a la pista de l'agenda social. Després d'haver estat víctima de foc amic, per les polèmiques declaracions de Marcelino Iglesias contra els nacionalismes, ahir Navarro va rebre l'escalf d'Alfredo Pérez Rubalcaba, que va donar suport al corredor ferroviari mediterrani. El secretari general del PSOE va acusar CiU i el PP de barallar-se "a cops de bandera" per tapar les retallades. El candidat del PSC té esperances de reviscolar amb la vaga general de dimecres. A can Convergència no amaguen cert neguit per la repercussió que pugui tenir el 14-N. No hi hauria res pitjor per als seus interessos que estar parlant durant uns dies d'aldarulls o tornar a veure com es qüestiona una actuació dels Mossos.

Cap provocació sense resposta

El candidat de CiU, Artur Mas, ha decidit respondre a tots els atacs del PP que traspassin les línies vermelles, com ara la referència del ministre García-Maragallo al "cop d'estat jurídic" que suposaria el referèndum.