Saber si CiU arribarà als onze diputats i si ERC aconseguirà posicionar-se com la segona força més votada desbancant el PSC són les dues principals incògnites de les eleccions del 25 de novembre a les comarques gironines. En els comicis repeteixen com a caps de llista Santi Vila per CiU, Enric Millo pel PP i Toni Strubell per SI, mentre que es presenten per primer cop Juli Fernàndez pel PSC, Roger Torrent per ERC i Marc Vidal per ICV-EUiA.
És el segon cop que l'alcalde de Figueres, Santi Vila, encapçala la llista convergent. L'avalen els nou diputats que va aconseguir en les eleccions del 2010 -dos més que en els comicis del 2006- i la majoria absoluta en les passades eleccions municipals. El número 2 torna a ser per a Elena Ribera, d'Unió, mentre que Carles Puigdemont passa del sisè al tercer lloc després d'haver assolit per primer cop l'alcaldia de la capital. L'objectiu "realista" de la federació, que sempre ha estat la força més votada en les eleccions al Parlament a les comarques gironines, és arribar als onze diputats, una fita que només Jordi Pujol va assolir en tres ocasions: el 1984, el 1988 i el 1992.
El PSC i ERC són els dos partits que a priori es disputen la segona posició. Els socialistes (sense el retirat Joaquim Nadal al capdavant) hi arriben en un dels seus pitjors moments, tal com es va evidenciar durant el traumàtic procés per triar candidat. El primer secretari dels socialistes gironins i alcalde de Palafrugell, Juli Fernàndez, volia ser candidat amb l'aval de Pere Navarro. Vist que l'Agrupació del Gironès promovia l'exconsellera i ara diputada Marina Geli en contra del criteri de la direcció nacional del partit, va optar per proposar l'exalcaldessa de Salt i senadora Iolanda Pineda com una solució de compromís.
Després d'una tensa reunió del Consell de Federació de Girona, que va acabar amb mig partit discutit amb l'altre mig, va ser Navarro qui va imposar el seu criteri amb una solució salomònica: Fernández seria cap de llista, Geli tindria el segon lloc i, finalment, Pineda el tercer. L'objectiu dels socialistes, al marge de mantenir-se com a segona força, és igualar els tres diputats del 2010. El repte és complicat tenint en compte el context del partit, la tradició catalanista de les comarques gironines i que en les passades eleccions entre el PSC i ERC només hi va haver 14.670 vots de diferència.
Un candidat de 33 anys
Els republicans han triat l'alcalde de Sarrià de Ter, Roger Torrent, com a cap de llista per organitzar l'assalt a la segona posició. Tot i la seva joventut -té 33 anys- compta amb una llarga experiència en política municipal. Va entrar com a regidor d'aquest municipi del Gironès l'any 1999 i és alcalde amb majoria absoluta. Torrent, juntament amb l'exalcalde de Palafrugell Sergi Sabrià i l'exalcalde de Banyoles Pere Bosch -números dos i tres de la llista-, està convençut que els republicans remuntaran els mals resultats de fa dos anys, quan la llista encapçalada per l'exconsellera Carme Capdevila només va aconseguir dos diputats, la meitat que en les eleccions del 2006. De moment les enquestes els donen entre dos i tres diputats.
Un altre candidat que repeteix és el portaveu del PP al Parlament, Enric Millo, que aspira al segon diputat. Fa tàndem amb l'advocat Sergio Santamaría. La llista popular, feta a parts iguals per homes i dones, porta de número tres el portaveu dels populars a l'Ajuntament de Roses, Manel Escobar. Millo assegura que el seu partit és l'únic que defensa sense embuts la unitat d'Espanya i confia arrossegar els votants socialistes desencantats per la desorientació del seu partit i els convergents que no comparteixen el gir sobiranista d'última hora de la federació. Sortir de la crisi i millorar la convivència són els dos principals eixos del seu programa.
L'ecosocialista Marc Vidal té el difícil repte de substituir un veterà Joan Boada, que tanca la llista d'ICV-EUiA i ha decidit passar a la segona línia política. Vidal ja té experiència com a cap de cartell. Va encapçalar la llista en les passades eleccions generals, tot i que els resultats no van ser bons perquè no va aconseguir representació. Tot i així afronta aquests comicis convençut que el seu partit pot doblar el seu actual diputat. Vidal, president regional d'ICV i regidor a l'Ajuntament de Regencós, encapçala una de les llistes més renovades d'aquestes eleccions, amb el 70% dels integrants nous. El número 2 l'ocupa l'arquitecte tècnic i coordinador d'EUiA a les comarques gironines Jordi Córdoba i el tres, la regidora de Castelló d'Empúries Montse Escutia. Situen entre les principals prioritats el dret a decidir i l'habitatge, reorganitzar la societat d'acord amb criteris de justícia social, combatre la pobresa -que a la demarcació ja arriba al 30%-, la creació d'un tren de Rodalies a Girona i convertir l'AP-7 en gratuïta per evitar el desdoblament de la N-II, entre altres coses.
Igual que el PSC, l'elecció del candidat de SI, que el 2010 va aconseguir un diputat, també ha creat més d'un maldecap al partit. Va ser escollit per segon cop consecutiu Toni Strubell, però un militant d'Olot va impugnar la tria perquè considerava que hi havia hagut irregularitats en les primàries. El número 2 de la llista l'ocupa l'alcalde d'Arbúcies, Pere Garriga, i el 3 l'advocat Andreu Garriga. SI aspira a Girona a revertir els mals auguris a escala nacional.
També caldrà veure quin paper fa una CUP ben arrelada i que encapçala Lluc Salellas, el candidat més jove. Tot i que les enquestes no els donen diputat, la CUP va donar la sorpresa en les últimes eleccions municipals i va aconseguir tres regidors a l'Ajuntament de Girona deixant fora ERC. Encara menys opcions d'aconseguir representació té Ciutadans. Ha triat un candidat amb una llarga trajectòria, però no amb la formació d'Albert Rivera sinó amb el Partit Popular: Jean Castel. Va ser exsecretari general del PP a Girona i regidor de l'Ajuntament però va deixar el partit de Rajoy per discrepàncies amb la cap del grup municipal a Girona, Concepció Veray. En les eleccions del 2010 C's va tenir 4.926 vots i es va quedar lluny d'obtenir el primer diputat.
La força guanyadora té molts temes a resoldre, a banda del procés cap a l'estat propi i de les conseqüències de la crisi econòmica. Entre els deures que es trobarà sobre la taula hi ha aconseguir d'una vegada per totes que Madrid desdobli el centenar de quilòmetres de la N-II dels quals només n'hi ha acabats vuit, decidir el futur de l'Hospital Josep Trueta, que el port de Palamós sigui espai Schengen i que el futur de l'aeroport de Girona no depengui només de la companyia irlandesa Ryanair.
