Ara

PSC i ICV es conjuren per girar la vaga contra la campanya de CiU

Mas no menystindrà el 14-N i el seu seguiment però confia que el focus del 25-N no es mogui

FERRAN CASAS 

Barcelona | Actualitzada el 15/11/2012 00:00

PSC i ICV es conjuren per girar la vaga contra la campanya de CiUEl candidat d'ICV-EUiA atenent els mitjans durant la manifestació del 14-N al centre de Barcelona MARTA PÉREZ

La campanya va parar. La vaga general va tenir un seguiment desigual al món del treball, però suficient per aconseguir que els habituals actes per demanar el vot només fossin cosa del PP i amb formats petits. El 14-N va tenir un impacte obvi atesa la massiva assistència a la marxa de la tarda a Barcelona, en què es van fer notar el malestar generat per la crisi i els seus efectes. Els líders de l'esquerra es van manifestar i van acompanyar piquets informatius, Artur Mas va evitar enfangar-se (va optar per fer feina interna tot el matí a la seu de CDC) i només Alícia Sánchez-Camacho va desafiar els convocants mantenint l'agenda de campanya, que ahir acabava amb una festa infantil. A Lleida els populars van denunciar assetjament sindical en un acte de campanya. Albert Rivera i Ciutadans es van situar en una posició ambigua. Dret de vaga sí, dret de treballar també, deien. El líder dels espanyolistes no va ser a la manifestació però sí que va participar -a porta tancada- en un col·loqui a l'elitista Círculo Ecuestre. A Madrid, sense el tacticisme d'una campanya, el Congrés va mantenir l'activitat i va aprovar el pressupost.

A partir d'avui, el PSC i ICV-EUiA no volen que la cosa acabi aquí i posaran tota la carn a la graella en les pròximes hores perquè el 14-N no sigui un parèntesi, encara que ho hagin de fer a costa de la poca cura policial que ahir va provocar ferides lleus a un menor a Tarragona en una jornada que va transcórrer sense gaires incidents remarcables. Però és la campanya d'unes eleccions convocades després de la manifestació de l'11 de setembre i del cop de porta de Rajoy al concert. Mas va cridar a les urnes i ha estat capaç de fixar sense problemes el guió polític. I no és altre que celebrar una consulta per decidir si Catalunya ha de tenir o no estat. El benestar i la sortida de la crisi no queden apartats però sí supeditats a l'estat propi, una eina per acabar amb el dèficit fiscal i per tenir més poder polític per deixar enrere "l'escanyament espanyol".

Portar la protesta a les urnes

Al PSC aquest debat no li és gens còmode. D'aquí que Pere Navarro fes ahir vots perquè el 14-N pugui trencar la campanya de CiU i colar les retallades a l'agenda. Ho tindrà complicat perquè és una confrontació en la qual Artur Mas tampoc pensa entrar amb el PSC. Navarro ho va intentar quan, a la manifestació, va afirmar que havia estat una vaga "massiva" que mostrava un rebuig contundent "a les retallades de Mas i de Rajoy". En un intent de capgirar les enquestes, encara molt adverses per al PSC, va indicar que ara seria lògic "que això es traslladés a les urnes el dia 25".

El candidat d'Iniciativa, Joan Herrera, es va bolcar ahir a assegurar l'èxit de la jornada i animar els sindicats. Més enllà de donar ales a la inexistent alternativa de govern d'esquerres, el líder dels ecosocialistes va demanar al cap de l'executiu català que escolti la gent i "faci un gir de 180 graus" en les seves polítiques d'austeritat, que han provocat fins a tres tandes de retallades en dos anys de Govern i que "no van enlloc". Herrera no va passar per alt el "respecte" del candidat de CiU a la vaga general però va insistir que amb això no n'hi ha prou.

Però Mas no passarà d'aquí. Evitarà la confrontació amb els sindicats malgrat la discrepància evident amb les seves peticions. A CiU, a més, consideren que el guió de la campanya "està molt marcat pel debat sobiranista" i que això ja no es mourà malgrat que ni el PSC ni ICV, més còmodes en el debat exclusivament social -en el qual estan més definits i posicionats-, ho intentaran. Els dirigents de la federació estan encaparrats a "no cometre cap error en el que queda de campanya" i xocar amb els qui simpatitzen amb la vaga o en van fer. La "majoria extraordinària" que reclama Mas també els necessita.

A la federació es refugien en l'argument que, malgrat el que va dir Navarro, la d'ahir no era una protesta contra Mas i el seu govern. I posaven com a prova que la mobilització sindical havia estat plantejada a nivell europeu. A Catalunya hi havia vaga antiausteritat, sí. Però també a la resta de l'Estat, a Portugal i de manera puntual a Grècia, Itàlia i França.

Mas seguirà mostrant "respecte" als convocants i als seus motius. Si va ser una gran manifestació (la de l'11-S) la que va precipitar de manera brutal l'agenda política, el president no pot ara menysprear una altra marxa, per bé que menys massiva.

Estat propi és política social

Els convergents sostenen que l'estat del benestar i les polítiques socials en general són a la seva campanya i que, precisament, la reivindicació de l'estat propi és també per enfortir-les. En això coincideixen amb ERC, que ha optat per situar-se a l'esquerra sense ambigüitats però que se sent forta en el debat sobiranista i no té la inquietud del PSC.

Ahir Oriol Junqueras també era al passeig de Gràcia amb una nodrida representació del partit. Els republicans fan equilibris. Saben que pugnen amb CiU, que molts votants dubten entre Mas i Junqueras. Per això eviten els atacs frontals al líder convergent. Emfasitzen el discurs progressista per atreure catalanistes del PSC i evitar fugues a ICV -incorporada al camp sobiranista- o a la CUP, però sense recórrer al to de Navarro i Herrera. Junqueras va indicar que si pot condicionar res la pròxima legislatura "la ciutadania s'estalviarà les retallades que ha fet CiU amb el suport del PP".

Els equilibris de Junqueras

Amb qui sí que busca l'enfrontament directe el candidat republicà és amb el líder d'Unió Josep Antoni Duran i Lleida, impopular entre els que dubten entre CiU i ERC i que ahir va tornar a agafar protagonisme en una campanya amb un leitmotiv, el de l'estat propi, en el qual ell no se sent còmode. En la línia de Mas, el portaveu de CiU al Congrés va evitar confrontar amb els vaguistes. Sí que va posar al punt de mira a les esquerres: "Em sorprèn i m'escandalitza que el PSC, ERC i ICV vagin davant de la pancarta quan són els que fa quatre dies van provocar al Govern el dèficit que ha provocat les retallades", va indicar i va acusar el tripartit de deixar "destrossat el país" i voler ara "instrumentalitzar" políticament la vaga. El líder d'ERC li va replicar que CiU en dos anys al Govern ha generat "tant deute com Esquerra en set".

Duran feia les seves declaracions a Madrid, on ahir el Congrés va aprovar els pressupostos, que ara revisarà en segona lectura el Senat. Uns pressupostos que només tenen el vistiplau del PP. La vaga també es va notar. El PSOE va donar més suport al 14-N que a l'anterior. Després dels seus fiascos electorals vol mirar a l'esquerra i demana a Rajoy que reculi. El govern del PP va vincular l'aturada als desnonaments, també d'actualitat. Les pèrdues de la vaga equivalen al 80% dels desnonaments, van dir.

I no era en una votació però ahir sí que el PSC es va emancipar del PSOE a la cambra baixa. Seguint les directrius de Navarro, d'acord amb Rubalcaba i igual que, sense dubtes, van fer ERC, ICV, IU, Compromís, Amaiur i el BNG, els seus 14 diputats es van absentar del ple com a mostra de suport a la vaga. Els costarà més que el 14-N no s'absenti de la campanya.