Ara

Al dèficit d'inversions alarmant que acumula el territori i al fantasma del transvasament de l'Ebre, s'hi suma ara també la descontaminació del pantà de Flix, que inquieta ajuntaments i Generalitat

Infraestructures pendents, el teló de fons del 25-N a Tarragona

Més enllà de l'eix sobiranista que impregna la campanya electoral, a Tarragona hi pren especial importància el capítol d'infraestructures. El dèficit d'inversions acumulat arriba a límits alarmants

DANIEL REVENGA 

Tarragona | Actualitzada el 16/11/2012 00:00

UNA OBRA ATURADA  Les obres de l'autovia entre Tarragona i Lleida, l'A-27, estan aturades, i les cambres  i patronals de la demarcació  la consideren determinant  per millorar el flux econòmic amb l'interior del país.Les obres de l'autovia entre Tarragona i Lleida, l'A-27, estan aturades, i les cambres i patronals de la demarcació la consideren determinant per millorar el flux econòmic amb l'interior del país ACN

La demarcació de Tarragona assisteix a una campanya electoral marcada pel debat sobre la independència, però amb les grans infraestructures pendents del territori com a teló de fons específic. L'electorat meridional no s'inhibeix, ni molt menys, de la qüestió sobiranista, que centra els discursos dels candidats. Però el dèficit històric que la demarcació pateix en infraestructures està també molt present. A la segona àrea industrial del país hi pesen com una llosa els retards en algunes infraestructures claus per vertebrar el territori, però sobretot per estimular l'activitat econòmica i pal·liar així els efectes de la crisi. La percepció al territori és que, en temps d'exportacions i de competitivitat, no disposar de bones comunicacions suposa una pèrdua d'oportunitats: més costos de transport, inversions perdudes i, fins i tot, el fantasma de la deslocalització. Tot plegat, amb una ferida que sagna especialment al sud del país: l'atur.

La majoria d'aquestes infraestructures pendents depenen de l'Estat i porten molt de temps en llista d'espera. Algunes, com el tercer fil ferroviari, fonamental per al port i les exportacions del sector químic i la indústria en general, semblen veure la llum al final del túnel amb la seva inclusió en els pressupostos del 2013. D'altres, paralitzades per la crisi, no tenen un futur clar. És el cas de l'autovia A-27 entre Tarragona i Lleida (que acumula 35 anys de retard), l'ampliació de l'A-7 o l'estació central ferroviària del sud de l'aeroport de Reus. Als polígons industrials, però també al carrer, hi ha la preocupació que la tensió generada amb l'Estat les aturi definitivament.

Per tot això, els candidats situen les infraestructures a primera línia, adaptant-les, tant com sigui possible, al seu discurs en matèria nacional. Albert Batet (CiU), per exemple, té clar que el desllorigador passa per l'estat propi. Una solució a la qual s'apunta Josep Andreu, cap de llista d'ERC -el partit té al sud del país un dels seus bastions-, que rebutja el discurs de la por: "L'Estat porta dècades sense resoldre aquestes infraestructures i n'hi ha que estan congelades. Per tant, no tenim res a perdre: o ens les fem nosaltres mateixos o no les tindrem". La candidata d'ICV, Hortènsia Grau, en canvi, no tira encara la tovallola amb l'Estat: "Els incompliments són reiterats i el menyspreu cap a Tarragona molt gran, tant per part del PP com del PSOE, però mentre no se celebri la consulta hem de continuar negociant amb Madrid". Ciutadans, sense programa específic per al territori, demana també "capacitat negociadora" a la Generalitat. Des del PSC, el seu cap de files Xavier Sabaté afegeix a la reivindicació de les infraestructures la necessitat d'un pla de xoc transversal per estimular la reactivació econòmica als principals sectors del territori. Al PP, per la seva banda, giren la truita i Rafael Luna reivindica els incompliments de la Generalitat amb Tarragona.

Molt vinculat al debat sobre les infraestructures hi ha el de la mobilitat. És el principal cavall de batalla d'ICV, que demana millorar el transport públic cap a Barcelona i dins la conurbació central del Camp de Tarragona, potenciant la intermodalitat de trens i busos. Grau no perd l'esperança i reclama el Tramcamp, el tramvia del Camp de Tarragona que va prometre el tripartit i que el govern de CiU ha deixat al calaix per la falta de recursos.

Terres de l'Ebre, font d'inquietud

On sí que hi ha consens entre tots els candidats és en el fet que cal un pla de desenvolupament per a les Terres de l'Ebre, una zona amb uns índexs d'atur i uns dèficits d'inversió alarmants. A banda de la falta de perspectives econòmiques, preocupa especialment el riu, sobre el qual torna a planar el fantasma del transvasament d'ençà que el PP va tornar al govern espanyol. I el cert és que els inputs que han sonat a Madrid no són tranquil·litzadors. A més, ara a les Terres de l'Ebre sumen un altre neguit, una altra patata calenta: la descontaminació del pantà de Flix. Després de vuit anys d'espera, l'extracció dels residus d'Ercros, finançada amb fons estatals i europeus, és ara ja a punt de començar.

Però el projecte topa amb l'oposició dels ajuntaments del tram final de l'Ebre i de la Generalitat, que volen que abans de començar els treballs s'enllesteixin infraestructures i xarxes de subministrament alternatiu d'aigua per preveure eventuals episodis de contaminació. El govern que surti del 25-N haurà de gestionar aquest tema espinós -el riu Ebre és màxima prioritat per al territori-, procurant que els pals a les rodes no frenin uns treballs que estan a punt de començar i que, si no comencen, podrien perdre els fons europeus que tenen consignats.