Ara

Rajoy passa de la seducció a la guerra total contra CiU

Avui fa un any de la majoria absoluta del PP

JOAN RUSIÑOL 

Barcelona | Actualitzada el 20/11/2012 00:00

Rajoy passa de la seducció a la guerra total contra CiU L'entesa entre CiU i PP s'ha acabat esquinçant

Andreu Mas-Colell, Madrid, juliol del 2012: "Ens renyen, ens tracten com súbdits, és l'ordeno y mando ". Era la reacció irada del conseller d'Economia després de l'enèsim Consell de Política Fiscal en què el ministre Montoro i els barons del PP imposaven la centrifugació del dèficit a les autonomies. El responsable de les finances catalanes, esgotat, va dir prou.

Ell, home de l'acadèmia, havia estat una de les veus que més creia en la possibilitat d'entendre's amb la dreta espanyola per encarrilar els números. Per això el cop de porta va ser tan simptomàtic. CiU va assumir definitivament que no hi havia res més a parlar amb Mariano Rajoy, que va guanyar per majoria absoluta avui fa un any. Commemorarà l'aniversari en un acte electoral a Barcelona. El quart a Catalunya aquesta campanya.

Si el 20-N del 2011 Josep A. Duran i Lleida havia de ser soci preferent del PP (enterrada la "frivolitat" zapaterista que tant criticava i substituïda per un govern que va saludar com a "excel·lent"), ara la tensió és màxima. Una guerra sense treva per demostrar que els catalans no avalen el gir sobiranista d'Artur Mas.

Aferrat a les informacions del diari El Mundo sobre presumpte finançament irregular a la federació i enriquiment dels seus líders, el titular d'Hisenda va avançar ahir que l'Agència Tributària ho investigarà. Segons va dir, és la seva obligació quan hi ha indicis de tinença de comptes no declarats. Però més enllà de la llei, la dimensió política és evident. Un exemple: el PP va exigir ahir al líder d'Unió que, per "coherència", plegui com a president de la comissió d'exteriors del Congrés i torni el carnet diplomàtic del Regne d'Espanya, després que diumenge ironitzés sobre la possibilitat de ser ministre del nou estat català.

El Govern i CiU estan disposats a tornar totes les pilotes en una setmana que serà encesa. Crua. Ahir els advocats de Mas i de l'expresident Jordi Pujol van presentar dues querelles contra el rotatiu de Pedro J. Ramírez. El conseller d'Interior, Felip Puig, a qui també esquitxen informes policials filtrats pel diari de Ramírez, la presentarà avui. El departament que dirigeix en formalitzarà una segona. El president va denunciar "joc brut" i no es va mossegar la llengua: "Ara sóc jo qui demano explicacions. Si és una persecució política, si intenten desestabilitzar el 25-N amb mètodes no democràtics i no legals, d'on surt l'informe? Qui hi ha darrere de tot això i quins interessos ocults hi ha darrere la maniobra?", va etzibar.

Un any pel pedregar

Tot plegat és la culminació d'un any, des dels últims comicis espanyols, ple de fracassos. De qui, des de Madrid, pretenia tapar el malestar creixent de Catalunya confiant només en les mesures de caire econòmic; de l'establishment que volia refer els ponts que havien funcionat abans de la sentència del Constitucional sobre l'Estatut; del PP de Catalunya, com a interlocutor entre les dues administracions, i dels que van ser incapaços d'acompanyar el model federalitzant que va impulsar el govern de Pasqual Maragall. La manifestació convocada per l'ANC l'11 de Setembre va acabar d'accelerar-ho tot i va obrir "una crisi política i institucional", en paraules de Rajoy.

Durant els primers mesos de legislatura, la Moncloa es va instal·lar en el microclima madrileny, massa vegades poc permeable a escoltar les veus de "la perifèria". Fins a la Diada, la resposta als moviments de fons de la societat catalana -que han situat el dret a decidir en la nova centralitat política- era, en el millor dels casos, aixecar les celles amb incredulitat. Des de fa dos mesos les coses han canviat. Populars i socialistes espanyols tenen coll avall que l'estat propi "va de debò" i la campanya ho posa de relleu.

La por a la fuga d'inversions

Superat el debat de TV3, Sánchez-Camacho segueix desplegant el ventall de riscos que, a parer seu, tindria l'aposta sobiranista. Després d'alertar sobre les pensions i la pèrdua de la ciutadania europea, el PP va mobilitzar un grup d'empresaris estrangers per atiar la por a la fuga d'inversions. Albert Peters, expresident del Círculo de Directivos de Habla Alemana, que va fer de portaveu del grup, va confessar la "preocupació" per la inseguretat jurídica que aquestes "tensions" poden provocar. Va admetre, però, que no li "consta" que algunes de les companyies amb seu a Barcelona hagin pres la decisió de marxar-ne. Cap retret a Rajoy (ni a la negativa al pacte fiscal) i només un avís: el pol d'atracció ja s'ha anat desplaçant a Madrid. Paral·lelament a aquesta ofensiva, els atacs se centren en Mas. En un míting a Badalona, la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, va afirmar que ara "toca elegir entre els que només saben fer preguntes i els que donen respostes". La tesi oficial és que CiU ha avançat les eleccions per incapacitat de gestió, en una fugida cap endavant "ensopegant" constantment. L'expresidenta de Madrid Esperanza Aguirre, a qui Gürtel va tocar ben de prop, va arribar a dir que si es confirmen les informacions de corrupció "seria l'escàndol més gran d'Espanya". Rajoy es va limitar a negar que l'Estat vulgui destruir Mas.

Amb un atur desbocat, incapaç de collar prou el dèficit i reactivar -per ara- l'economia, el debat català debilita encara més la Moncloa. Caldrà veure si quan es convoqui el referèndum Rajoy mou peça i renova la tàctica de la seducció.