Ara

Unió celebra avui un consell nacional mogut i marcat pel 25-N

Duran qüestiona ara la lectura que CiU va fer de la Diada

El líder d'Unió, Josep A. Duran i Lleida, considera que la manifestació de la Diada no reclamava majoritàriament la independència i qüestiona que servís per justificar el gir sobiranista de CiU per al 25-N.
ORIOL MARCH 

BARCELONA. | Actualitzada el 01/12/2012 00:00

La manifestació de l'Onze de Setembre va omplir Barcelona durant la Diada. Duran considera que els partits la van fer gran. La manifestació de l'Onze de Setembre va omplir Barcelona durant la Diada. Duran considera que els partits la van fer gran. CRISTINA CALDERER

La manifestació de la Diada va generar un debat intern a CiU que finalment es va resoldre amb la plana major del partit -consellers inclosos- acudint a la marxa, que va acabar aplegant un milió i mig de persones. Però no tots hi van anar a reclamar, com demanava la pancarta de l'organització, que Catalunya esdevingués un nou estat a Europa. "La manifestació ha estat un clam a favor del pacte fiscal", va resumir Joana Ortega, vicepresidenta del Govern i dirigent d'Unió. Un diagnòstic semblant va fer ahir, de nou i uns dies després del mal resultat de CiU a les urnes, Josep A. Duran i Lleida, líder democristià, en la seva setmanal carta web: "Potser no anava tan errat quan deia -i algú s'enfadava- que no tothom va anar-hi per demanar la independència".

És la manera que ha trobat Duran per qüestionar el gir sobiranista que va fer CiU arran de la marxa, que va provocar l'avançament electoral i la corresponent entrada de l'estat propi -prèvia conversa entre Artur Mas i el líder d'Unió- en el programa dels nacionalistes. "Potser tenia raó quan deia que hi havia gent que va anar a la manifestació simplement per expressar el seu cansament respecte al tracte de l'Estat cap a Catalunya, però sense desitjar la ruptura amb Espanya", sosté Duran. Un preludi del que passarà avui al consell nacional democristià, el primer després del 25-N.

Els moviments interns

De moment, els retrets que hi ha hagut entre CDC i Unió després de la patacada electoral han estat de guant blanc i en l'àmbit privat dins les estructures de partit. Els convergents consideren que Mas va veure perjudicades les seves opcions electorals a causa de la "vida pròpia" de Duran en precampanya -quan va assegurar que "Catalunya sortiria perdent sense Espanya"- i els democristians han deixat anar algun retret cap a la campanya, monopolitzada per l'entorn del president en funcions de la Generalitat. El consell nacional d'avui pot trencar aquest bon to imperant, tenint en compte que la intervenció del líder és privada -i, per tant, sense embuts- i que s'esperen intervencions dures dels quadres contra el gir sobiranista emprès per la federació.

Els convergents, mentrestant, deixen fer Duran i minimitzen la transcendència de les seves intervencions públiques, en què -com ahir- acostuma a apostar per dialogar amb el PSC pel nou Govern a banda de fer-ho amb ERC.

En la seva carta a la militància, el líder d'Unió insisteix que la consulta d'autodeterminació -cavall de batalla per al pacte amb els republicans- s'ha de fer de manera "legal" i considera que per organitzar-la "tenim 4 anys". En canvi, "per garantir la gestió eficaç del govern que s'ocupi de la crisi i dels problemes econòmics que ha generat a la gent, no tenim temps per esperar". Les seves prioritats són clares.

CiU i el castellà

Duran també és crític, de manera velada, amb com els nacionalistes s'han adreçat als ciutadans que fan servir el castellà com a llengua. "Un repàs detallat de la circumscripció de Barcelona ens haurà de permetre més elements per a l'anàlisi", assegura un líder d'Unió "molt tocat" pels resultats. Avui els digerirà amb els quadres del partit i repartirà responsabilitats.