La manifestació de la Diada va generar un debat intern a CiU que finalment es va resoldre amb la plana major del partit -consellers inclosos- acudint a la marxa, que va acabar aplegant un milió i mig de persones. Però no tots hi van anar a reclamar, com demanava la pancarta de l'organització, que Catalunya esdevingués un nou estat a Europa. "La manifestació ha estat un clam a favor del pacte fiscal", va resumir Joana Ortega, vicepresidenta del Govern i dirigent d'Unió. Un diagnòstic semblant va fer ahir, de nou i uns dies després del mal resultat de CiU a les urnes, Josep A. Duran i Lleida, líder democristià, en la seva setmanal carta web: "Potser no anava tan errat quan deia -i algú s'enfadava- que no tothom va anar-hi per demanar la independència".
És la manera que ha trobat Duran per qüestionar el gir sobiranista que va fer CiU arran de la marxa, que va provocar l'avançament electoral i la corresponent entrada de l'estat propi -prèvia conversa entre Artur Mas i el líder d'Unió- en el programa dels nacionalistes. "Potser tenia raó quan deia que hi havia gent que va anar a la manifestació simplement per expressar el seu cansament respecte al tracte de l'Estat cap a Catalunya, però sense desitjar la ruptura amb Espanya", sosté Duran. Un preludi del que passarà avui al consell nacional democristià, el primer després del 25-N.
Els moviments interns
De moment, els retrets que hi ha hagut entre CDC i Unió després de la patacada electoral han estat de guant blanc i en l'àmbit privat dins les estructures de partit. Els convergents consideren que Mas va veure perjudicades les seves opcions electorals a causa de la "vida pròpia" de Duran en precampanya -quan va assegurar que "Catalunya sortiria perdent sense Espanya"- i els democristians han deixat anar algun retret cap a la campanya, monopolitzada per l'entorn del president en funcions de la Generalitat. El consell nacional d'avui pot trencar aquest bon to imperant, tenint en compte que la intervenció del líder és privada -i, per tant, sense embuts- i que s'esperen intervencions dures dels quadres contra el gir sobiranista emprès per la federació.
Els convergents, mentrestant, deixen fer Duran i minimitzen la transcendència de les seves intervencions públiques, en què -com ahir- acostuma a apostar per dialogar amb el PSC pel nou Govern a banda de fer-ho amb ERC.
En la seva carta a la militància, el líder d'Unió insisteix que la consulta d'autodeterminació -cavall de batalla per al pacte amb els republicans- s'ha de fer de manera "legal" i considera que per organitzar-la "tenim 4 anys". En canvi, "per garantir la gestió eficaç del govern que s'ocupi de la crisi i dels problemes econòmics que ha generat a la gent, no tenim temps per esperar". Les seves prioritats són clares.
CiU i el castellà
Duran també és crític, de manera velada, amb com els nacionalistes s'han adreçat als ciutadans que fan servir el castellà com a llengua. "Un repàs detallat de la circumscripció de Barcelona ens haurà de permetre més elements per a l'anàlisi", assegura un líder d'Unió "molt tocat" pels resultats. Avui els digerirà amb els quadres del partit i repartirà responsabilitats.
