Ara

El president en funcions afronta la segona legislatura amb el record de dos tripartits i una davallada electoral

Artur Mas, l'home de les victòries amargues

O. M. 

BARCELONA | Actualitzada el 02/12/2012 00:00

El president en funcions, Artur Mas, amb gest seriós, en una imatge d'arxiu a Palau. El president en funcions, Artur Mas, amb gest seriós, en una imatge d'arxiu a Palau. XAVIER BERTRAL

Quatre cops candidat, quatre victòries i un regust amarg -en el curt o en el llarg termini- present en cadascuna. Aquest és el bagatge personal i públic d'Artur Mas, un polític de perfil tècnic en els seus inicis, però que va acabar convocant eleccions per liderar un moviment independentista esperonat per la manifestació de la Diada i pel fracàs de les vies d'entesa amb l'Estat. Els anys 2003 i 2006, tot i les victòries, Mas va passar al banc de l'oposició mentre el tripartit passejava la seva hegemonia al Parlament. El 2010, després d'un triomf rotund, va afrontar una crisi sense precedents i que no ha amansit. I diumenge, contra pronòstic, va perdre 12 dels seus 62 escons després de posar-se al capdavant de l'onada sobiranista. Quatre victòries i quatre regustos amargs que han marcat Mas.

La legislatura passada se la va passar maleint els sis diputats que li faltaven per arribar a la majoria absoluta, que li hauria permès respirar amb tranquil·litat amb els pressupostos -finalment tramitats de bracet amb el PP-, la reforma dels mitjans públics i les lleis òmnibus, el projecte legislatiu més ambiciós de CiU dels últims dos anys. De la comptabilitat de la crisi es va passar, en temps rècord, a l'arrencada del tren nacional. De l'impost a les grans fortunes del debat de política general del 2011 al dret a l'autodeterminació al de l'any següent. Del perfil de gestor al messies de cartell electoral que guia el poble cap a l'Ítaca llargament desitjada.

Un lideratge, un pla

Per què Mas, tot i compartir els "anhels" dels manifestants de la Diada i posar-s'hi al capdavant metafòricament, no va obtenir rèdits electorals en forma de majoria excepcional? "Un líder ha de tenir un pla, i fa la sensació que ell no en tenia", sosté Juan Carlos Cubeiro, president d'Eurotalent, empresa especialitzada en assessorament en matèria de lideratge i coaching . Cubeiro -estudiós de la figura de Pep Guardiola, de qui ha publicat un parell de llibres- sosté que les "llacunes" en el programa de Mas, com per exemple l'entrada a la Unió Europea o bé el model d'estat d'una Catalunya sobirana -una monarquia?, una República?- van sembrar dubtes sobre la viabilitat del projecte. "Si ERC hagués tingut un candidat millor que Oriol Junqueras encara hauria pessigat més vots a CiU", s'atreveix a vaticinar l'expert en lideratge, que fa una recomanació al president en funcions: "Reinventar-se".

Més benèvol es mostra Salvador Cardús, sociòleg pròxim a Mas des del gir sobiranista dels nacionalistes i que va participar en el míting final del Sant Jordi. "Passar per l'oposició l'ha enfortit, de la mateixa manera que ho han fet la resta de contratemps", considera Cardús, que vaticina que el lideratge de Mas es veurà més reforçat des de la minoria parlamentària que no pas des de la "majoria excepcional" que reclamava en campanya electoral. En aquest sentit, apunta que li caldran dosis de generositat per fer camí amb Junqueras i que això farà augmentar la "transversalitat" de la seva figura. Una transversalitat que les urnes no van identificar el 25-N.

L'equip i la lleialtat

Mas manté el nucli dur que el va fer guanyar la successió de Jordi Pujol davant Josep A. Duran i Lleida. Al grup format per Francesc Homs, Germà Gordó i Oriol Pujol -els dos primers a Palau, el tercer al partit- només hi falta David Madí, ara al sector privat i amb qui el líder de CiU conversa sovint. Assenyalen dirigents de la federació que, la nit electoral del 25-N, els seus col·laboradors feien més mala cara que ell. "Mas es va tancar amb la seva dona a interpretar els resultats", sostenen les mateixes fonts. La solitud del líder davant els resultats més complicats de la seva vida política, la victòria més amarga de les quatre, el fracàs de la seva identificació amb el procés sobiranista.

Mas es definia en campanya com un "instrument", però al cartell se'l veia al capdavant d'un estol de senyeres i estelades que el situaven al capdavant del procés. Una imatge que va ser rectificada al crit de "Junts ho farem possible", un lema que substituïa l'efígie messiànica de Mas i el lema "La voluntat d'un poble". Va ser l'últim gir d'una campanya en què Homs hi va tenir molt a veure -el comitè electoral va veure el cartell definitiu només unes quantes hores abans que ho fes la premsa- i que va acabar amb un desenllaç "molt complicat", segons han anat admetent dirigents de la federació.

Això ha fet que Mas faci marxa enrere? No, almenys de moment. Segueix amb la consulta i l'estat propi. Potser la cinquena victòria, al referèndum, serà la primera que obtindrà sense cap regust amarg.