Ara

El sobiranisme pot aprendre dels encerts i errors del pla impulsat per l'exlehendakari

Collir, a Catalunya, el que va plantar Ibarretxe

JOAN RUSIÑOL 

MADRID | Actualitzada el 03/12/2012 00:00

Juan José Ibarretxe l'any 2008, quan era lehendakari, amb el líder de CiU, Artur Mas.Juan José Ibarretxe l'any 2008, quan era lehendakari, amb el líder de CiU, Artur Mas. EFE

Després de les eleccions del dia 25, l'espanyolisme ha tret la pols a les comparacions entre la consulta que ha d'impulsar el futur Govern i el pla Ibarretxe. En l'imaginari col·lectiu, aquell intent de buscar un nou estatus polític a Euskadi s'associa a un fracàs. Passats els anys, però, pot ser bo reivindicar-ne també les llums, els encerts. Catalunya té l'oportunitat de repassar la lliçó basca per no entrebancar-se amb les mateixes pedres.

L'exlehendakari, ara apartat de la primera línia política, no se'n penedeix. "L'únic gra que no dóna blat és el que no se sembra", va recordar fa uns dies a l'Euskal Etxea de Madrid, en la presentació del seu llibre El cas basc. El desenvolupament humà sostenible . Sense l'operació política que va acabar estavellant-se contra el mur del Congrés de Diputats, l'any 2005, avui el PNB d'Iñigo Urkullu difícilment podria plantejar un nou esquema de relacions amb Espanya de cara al 2015. Des de la distància, hi ha similituds amb el cas català.

D'entrada, aquell pla va haver de tirar endavant amb un consens fràgil. L'esquerra abertzale (en un context molt diferent a l'actual) es va limitar a no obstaculitzar el procés. L'experiència demostra la necessitat d'implicar-hi tothom, entenent que el debat nacional i el social són indeslligables. Reflexiona Juan José Ibarretxe: "Si perdem de vista la defensa dels dèbils i dels diferents deixarem de tenir raó social per seguir actuant. Això ha de formar part de l'ADN dels moviments nacionals basc i català".

Al govern d'Euskadi, però, li va faltar, també, convicció interna. Ja a la següent legislatura, la que va començar el 2005, Xavier Arzalluz criticava en públic l'escàs suport del sector que liderava Josu Jon Imaz. Les tensions van acabar per frustrar els compromisos que el PNB tenia amb Eusko Alkartasuna i les dues formacions van trencar, cosa que va afeblir la unitat sobiranista. Aquesta setmana, l'exlehendakari deia a l'ARA que el gran perill per als partidaris d'un estat propi català és que s'imposi el desànim. "Cal moure's ràpid!", exclamava, recordant que hi ha una àmplia majoria al Parlament favorable al dret a decidir.

De fet, d'aquest punt se'n deriva una altra lliçó: a diferència d'Euskadi, a Catalunya no hi ha -segons els resultats del dia 25- un bloc homogeni contrari a la consulta, que pugui agafar el relleu i ser alternativa de govern. El discurs del PSC, que a més ha sortit debilitat de les urnes, no té res a veure amb el del PSE. Aquí, les discrepàncies amb el PP semblen insalvables; allà, Ibarretxe va ser desbancat d'Ajuria Enea -i el seu pla, desat al calaix- l'any 2009 per un executiu constitucionalista.

Vents a favor del dret a decidir

Tal vegada, però, la gran diferència és el paisatge de fons entre una proposta que va començar a caminar l'any 2001 i una altra que prova de desplegar les ales ara.

"Bufen vents a favor del dret a decidir", va assegurar a Madrid. "És una barbaritat posar les Constitucions per sobre de la voluntat dels pobles", avisa. Està convençut que, ara més que mai, consultar la ciutadania encaixa amb la resposta que cal donar a les crisis sobreposades que sacsegen les societats occidentals, una manera de reduir la distància entre governants i governats. "La democràcia, més que no pas la nació, serà al centre del debat".

L'advocat i expolític basc Txema Montero afirma que el poble basc va aprendre aleshores que "la utopia té un preu". La clau és saber si els ciutadans estan disposats a assumir-lo. Tant a Euskadi com a Catalunya. La feina dels parlamentaris serà buscar vies alternatives si no volen perdre la batalla a les Corts espanyoles, com li va passar a Ibarretxe.