Ara

EDUCACIÓ OFENSIVA CONTRA EL CATALÀ

Juristes, sociòlegs i educadors alerten de les dificultats d'aplicar una norma que no té suport social

Els experts, sobre la llei Wert: "Necessitarien un guàrdia civil a cada aula"

La reforma educativa del ministre Wert aviva la conflictivitat i trenca la cohesió social, segons sociòlegs i juristes. Alerten de les dificultats d'aplicar una llei que no té el suport de la societat civil

LARA BONILLA 

Barcelona | Actualitzada el 05/12/2012 00:00

CANVIS EN EL MODEL  La comunitat educativa critica una reforma educativa que posa el català per darrere de la segona llengua estrangera a les aules. Una aula en una escola catalana JORDI PIZARRO

"Amb un guàrdia civil a cada aula i suposant que els nostres mestres fossin funcionaris que treballessin sota disciplina militar, potser sí que aquesta llei d'educació es podria aplicar". Així de contundent es mostra el sociòleg Salvador Cardús davant la possibilitat que el govern de l'Estat imposi la seva controvertida reforma educativa, que relega el català a quarta llengua a les escoles de Catalunya.

L'esborrany de llei orgànica de millora de la qualitat educativa (Lomce) del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, és l'última estocada contra el model d'immersió lingüística després del degoteig de dictàmens judicials dels últims dos anys que volen posar fi al català com a llengua vehicular a l'escola. Els sociòlegs, juristes i acadèmics consultats per l'ARA asseguren que aquesta norma és de difícil aplicació. "Una llei perquè sigui aplicable no ha de sobrepassar el nivell de tolerància de les persones a les quals va adreçada i aquesta llei el traspassa i de llarg", assegura Miquel Àngel Essomba, professor de pedagogia de la UAB.

Els juristes expliquen que la llei és contrària a la Constitució i a l'Estatut perquè vulnera les competències de la Generalitat en matèria d'educació i llengua pròpia a banda d'imposar una obligació financera -l'esborrany inclou que el Govern pagui una escola privada per als alumnes que vulguin escolarització en castellà mentre no es fixi la proporció d'hores de castellà i català a l'escola- sense preveure la compensació econòmica a la Generalitat.

Aquests serien arguments per a un possible recurs d'inconstitucionalitat, una eina que el Govern té a la seva disposició. En tot cas, la resolució podria trigar anys i "no suspendria la vigència de la norma estatal", indiquen els juristes. Encara que s'impugni, jurídicament la norma és aplicable -és una llei orgànica- i si no es fa -la societat civil ja ha fet una crida a la desobediència civil- "l'Estat podria fer els ulls grossos o recórrer a l'article 155 de la Constitució (intervenir la comunitat autònoma) i forçar la seva aplicació utilitzant qualsevol procediment al seu abast". "¿S'atrevirà a fer-ho? No ho sé", indica el catedràtic de dret administratiu de la UAB, Joaquim Ferret. "Amb majoria absoluta pot tirar endavant tant sí com no però em costa d'imaginar com s'aplicarà", diu Xavier Vila, director de l'Observatori Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. S'obriria un conflicte institucional.

Trenca la cohesió social

Hi ha consens que aquesta llei esmicola el sistema d'immersió lingüística de l'escola catalana, un model de més de trenta anys que compta amb un ampli consens en la societat catalana. "Ens posa en una situació a tocar del franquisme. És el màxim retrocés des del 1978", assegura Vila. El sociòleg Salvador Cardús encara va més enllà: "És molt pitjor que el franquisme perquè el règim que imposava el castellà estava desprestigiat i desautoritzat i la capacitat de resistència del país era molt més gran". I afegeix que així com llavors "ningú es veia amb cor de defensar-ho des de posicions democràtiques, ara ho fa un govern amb majoria absoluta dins de la legalitat democràtica".

Per Miquel Àngel Essomba, aquesta llei suprimeix "les conquestes educatives de la democràcia: l'autogestió dels centres, la universalitat de l'educació i la descentralització". "Aquesta llei les ataca de cor i només busca la recentralització. Ens retorna a la llei general d'educació de l'any 1970".

Els experts consultats també destaquen que la reforma aviva la conflictivitat i genera inseguretat jurídica. "És llançar més benzina al foc", diu Xavier Vila. "Les conseqüències són imprevisibles", afegeix Essomba. En cas d'aplicar-se, Cardús alerta que "trencaria la cohesió social i faria desaparèixer el català en una sola generació".

Vila i Cardús són del parer que igual que ha passat a les Balears, on s'ha vist que no hi havia una demanda social per escolaritzar en castellà, "la societat catalana no es deixarà arrossegar per la deriva ultranacionalista i els sortirà el tret per la culata". Tots coincideixen que en aquest afer no es pot buscar empara a Europa perquè no entra dins de les seves competències.