Ara

MODEL D'ESTAT

Rajoy proclama la vigència de la carta magna actual, tot i l'auge del sobiranisme; el PP evidencia les seves discrepàncies internes, i el PSOE demana constitucionalitzar el dret a la sanitat

Madrid certifica la falta de consens polític per reformar la Constitució

En el 34è aniversari de la Constitució espanyola va quedar clar que hi ha ben poques ganes de posar fil a l'agulla aper reformar-la. Al PP no es posen d'acord i Rajoy no creu que ara sigui el moment oportú.
JOAN RUSIÑOL 

MADRID. | Actualitzada el 07/12/2012 00:00

ESTAT AUTONÒMIC  Aquest any la celebració oficial es va fer al Senat i no pas al Congrés. García-Escudero i Jesús Posada van reivindicar l'estat autonòmic. ESTAT AUTONÒMIC Aquest any la celebració oficial es va fer al Senat i no pas al Congrés. García-Escudero i Jesús Posada van reivindicar l'estat autonòmic. J.J. GUILLÉN / EFE

La manifestació de l'11 de setembre va fer palès a ulls del món que milers i milers de ciutadans de l'estat espanyol no se senten representantats pel marc constitucional actual. Malgrat el clam a favor de l'estat propi -que es va traduir en una majoria de diputats sobiranistes a les eleccions del 25-N-, el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, va deixar clar ahir que no pensa moure peça: "La Constitució, en la meva opinió, està plenament vigent, fixa unes regles del joc clares, va ser capaç d'ajuntar el sentiment, la manera de veure les coses, d'entendre la vida d'una immensa majoria d'espanyols". Ho va dir a l'entrada del Senat, on aquest any es va commemorar de manera excepcional (el Congrés està en obres) l'aniversari de la carta magna.

Però la realitat és que hi ha una part molt significativa de la població que no comparteix el seu punt de vista. A l'acte institucional no hi va participar cap representant dels partits nacionalistes catalans, bascos i gallecs. Tampoc hi van ser els diputats de l'Esquerra Plural, tot i que el seu cap de files, Cayo Lara, es va acostar un moment a la cambra alta per explicar la negativa a la premsa. Després va marxar.

El Senat es reivindica

La contundència de Rajoy provava de posar ordre a les diferències internes que afloren al PP sobre la necessitat de fer canvis a un text que ahir va complir 34 anys i del qual, segons el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), prop d'un 40% dels espanyols està poc satisfet. Tot plegat complica enormement la promesa socialista d'aconseguir un gir federal en el model territorial espanyol: això requeriria un consens entre les dues principals formacions espanyoles que, ara mateix, sembla impensable.

A les files populars, cadascú hi diu la seva. El president del Senat, Pío García-Escudero, va ser la principal veu discordant. Va avisar que "la norma fonamental no és un eco del passat, no és cap codi petrificat, no és una obra conclosa. [...] Es pot i s'ha de seguir desenvolupant; de fet, encara té molt marge. I també es pot reformar". Gairebé com un gest de tràmit va apel·lar a la reforma del Senat com a autèntica cambra territorial, una tasca que s'ajorna legislatura rere legislatura.

Però pocs minuts després, el president del Congrés, Jesús Posada, tornava a l'ortodòxia immobilista de Rajoy: "Una etapa de dificultats no és, per descomptat, el moment per plantejar aventures revisionistes de dubtosos resultats. Com tampoc no és el moment d'aprofundir en les discrepàncies, encara que existeixin". La tesi de fons -que comparteix la Moncloa- és que tots els esforços s'han de concentrar ara a sortir de la crisi i no pas a obrir nous debats. Pels partidaris de la reforma, els dos temes van íntimament lligats: adaptar el text constitucional a les noves necessitats de l'Espanya del 2012 ajudaria a combatre millor, diuen, els problemes econòmics i socials. Des de l'esquerra del PSOE retreuen a populars i socialistes que, quan van voler, van pactar una reforma exprés per introduir-hi el límit de dèficit per garantir l'estabilitat pressupostària.

Al debat s'hi va sumar una tercera veu autoritzada, la secretària general del partit, María Dolores de Cospedal. Es va mostrar disposada a obrir el meló constitucional però només per retocar la successió a la Corona i que no prevalgui el criteri de l'home per davant de la dona. Ara bé, va deixar clar que per a la resta de qüestions (i de manera particular el model territorial) la Constitució és prou "elàstica" per no haver de recórrer a modificacions de fons si es vol afinar el sistema. La direcció del PP, en sintonia amb el govern espanyol, té ben poques ganes d'arremangar-se per buscar un nou encaix a Catalunya i Euskadi. I menys després de les eleccions al Parlament en què creuen haver guanyat temps. Des de l'executiu de Rajoy pronosticaven ahir un mandat molt inestable a Catalunya si hi ha un pacte CiU-ERC i donen poc temps de vida a un govern d'aquestes característiques. Per si de cas, però, Cospedal va dir -amb la vista posada al referèndum d'autodeterminació- que "les aspiracions sobiranistes no estan dins de la Constitució" i que la sobirania la té exclusivament el poble espanyol, l'únic que, segons ella, té dret a decidir.

Ja sense càmeres, els periodistes van demanar a Rajoy que concretés una mica més. El president espanyol es va limitar a precisar que, per fer canvis a la carta magna, cal un objectiu clar i consens. Amb aquestes dues premisses assegurades, cal buscar el moment oportú. I va deixar entreveure que, a criteri seu, ara no toca. Des del PSOE, el secretari general, Alfredo Pérez Rubalcaba, va apostar, en canvi, per garantir que la sanitat pública estigui al costat de l'educació com un dret constitucional. És a dir, assegurat.

Montoro, desafiant

A la recepció al Senat va assistir-hi tot el gabinet, menys tres ministres. Tots van protagonitzar una ofensiva evident per explicar a la premsa la seva gestió. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va avançar que la setmana que ve publicarà els plans econòmico-financers de les comunitats, però ja va dir que algunes autonomies no estan complint amb les mesures acordades. Apunta cap a Catalunya i Andalusia, dos territoris que no estan governats pel seu partit. A Madrid hi van anar vuit presidents autonòmics, del PP, PSOE i Coalició Canària. Entre els assistents, l'expresident de la Generalitat i senador José Montilla.