Ara

REFORMA EDUCATIVA

El govern espanyol diu que el català no serà una assignatura troncal perquè no es parla a tot l'Estat

Rajoy no afluixa i fa costat a Wert

Cap propòsit d'esmena del govern espanyol a la reforma educativa de Wert, tot i l'allau de crítiques. Al contrari. El consell de ministres, presidit per Rajoy, avala l'ofensiva emparant-se en la llei espanyola.
JOAN RUSIÑOL 

MADRID. | Actualitzada el 08/12/2012 00:00

UNA DECISIÓ COL·LEGIADA  Després de dies de tensió i polèmica política, el govern espanyol va aprofitar la seva reunió setmanal per deixar clar  que el ministre José Ignacio Wert no va per lliure. La decisió d'emprendre una ofensiva contra el model lingüístic  a l'escola catalana té el vistiplau de tot l'executiu, amb el seu president, Mariano Rajoy, al capdavant. UNA DECISIÓ COL·LEGIADA Després de dies de tensió i polèmica política, el govern espanyol va aprofitar la seva reunió setmanal per deixar clar que el ministre José Ignacio Wert no va per lliure. La decisió d'emprendre una ofensiva contra el model lingüístic a l'escola catalana té el vistiplau de tot l'executiu, amb el seu president, Mariano Rajoy, al capdavant. EFE

L'ofensiva no s'atura. Poques hores després que el ministre d'Educació i Cultura, José Ignacio Wert, agafés empenta i es comparés amb un "toro brau", Mariano Rajoy va prémer una mica més l'accelerador. Lluny d'adoptar una actitud conciliadora, des de la Moncloa van deixar clar que la reforma educativa té el suport de tot l'executiu del PP i que estan decidits a arribar fins al final. L'única concessió al diàleg, òbviament, és el compromís d'escoltar les esmenes que facin els grups parlamentaris durant el tràmit legislatiu.

En un moment de desgast per la falta de resultats en la gestió de l'àrea econòmica, el president espanyol comença a carregar la balança amb mesures ideològiques, provant de reconnectar amb els sectors més dretans. La defensa a ultrança de l'avantprojecte de llei que va fer ahir la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, es produïa just l'endemà que centenars de persones clamessin a Madrid i a Barcelona a favor de la unitat d'Espanya: "Com a govern el que ens correspon és estar molt atents a les peticions de tots els ciutadans, sigui quin sigui el signe de la protesta", va admetre. I va garantir que Rajoy farà complir la Constitució i les lleis del Suprem i del Constitucional que obren la porta a trencar el model educatiu actual, escolaritzant en castellà qui ho vulgui, malgrat els llums d'alarma que s'han encès a la comunitat educativa catalana.

Objectiu: la immersió en català

"Hi ha uns drets dels ciutadans reconeguts per la Constitució i per les sentències i cap poder públic a Espanya pot considerar-se aliè a la doctrina dels tribunals", va avisar la número dos de l'executiu espanyol. La tesi de la Moncloa és clara: la llei bufa a favor de la reforma que proposa el ministre Wert i oposar-s'hi pertany al terreny de la política.

Amb aquesta premissa de sortida, Sáenz de Santamaría va justificar els pilars bàsics de la futura llei. D'entrada, va reiterar que el català no serà troncal: "Com que no totes les llengües cooficials són obligatòries a tot Espanya no poden ser una matèria troncal subjecta a avaluació general". Serà, per tant, una matèria d'especialitat limitada a l'àmbit de la comunitat autònoma.

En segon lloc, nega que es redueixi la càrrega de temps dedicat a la llengua cooficial i assegura que el nombre d'hores segueix estant en mans de la conselleria d'Ensenyament. Però on posen més l'accent els populars és en la seva intenció de capgirar el sistema català, tot i que els resultats acadèmics demostrin, any rere any, que els alumnes catalans tenen les mateixes competències lingüístiques en castellà que la resta d'estudiants d'Espanya. Sáenz de Santamaría va subratllar que una cosa és l'estructura lingüística de l'escola a Galícia i a Euskadi, que va definir com a "bilingüisme integrat, que entra perfectament en el marc de la llei", i una altra de ben diferent és el que hi ha a Catalunya. En aquest cas, va apostar per cenyir-se a les lleis espanyoles, de manera especial a les resolucions dictades pel TC, i utilitzar el criteri de la "proporció raonable". És a dir, un tractament diferenciat però garantint el coneixement de les dues llengües.

Història i geografia, troncals

Fonts de la Moncloa, alineades amb els sectors considerats més centristes del govern, també avalen en privat aquests canvis normatius. Segons expliquen, la reforma no té res a veure amb la voluntat "espanyolitzadora" anunciada mesos enrere per Wert al Congrés, una frase que aquests alts càrrecs rebutgen de ple. No obstant això, és evident que la flaire uniformitzadora de fons existeix perquè la intenció del ministeri és que el temari d'història i de geografia sigui troncal; per tant, comú a tot l'estat espanyol.

L'entorn de Rajoy prova de limitar la polèmica a un intent de satisfer a tothom aferrant-se al principi de la llibertat d'elecció, malgrat que les queixes que arriben a les mans dels jutges són comptades. A Madrid estan convençuts que hi ha pocs casos de malestar que surtin a la llum perquè els pares no s'atreveixen a denunciar per no comprometre els seus fills a l'escola. Sobre la possibilitat que els plans del PP acabin consolidant una doble línia escolar que pugui aprofundir l'escletxa social, la Moncloa ho nega rotundament: en cap cas s'està pensant en una doble línia, afirmen.

Un cop constatada la rigidesa en les parets mestres del nou text, ara Rajoy provarà d'actuar amb unes formes més toves, sempre limitant el debat en el terreny parlamentari, on els populars tenen una comodíssima majoria absoluta. Sáenz de Santamaría es va mostrar disposada a parlar, però va redirigir el debat cap a altres parts de la normativa, com la necessitat de combatre l'atur juvenil "posant l'accent en els temes d'aquesta llei que ens portin a millorar l'educació i l'ocupació". El camí tot just acaba de començar i Madrid no està disposat a cedir.