Ara

L'ESTRATÈGIA DELS SOCIALISTES

Volen aglutinar el malestar de la militància perquè Navarro obri la porta a la refundació del partit

Els sectors crítics del PSC preparen un cop de força

Els crítics del PSC consideren que per tornar a ser alternativa cal girar el partit com un mitjó. Després del 25-N volen capitalitzar el malestar de la militància per desenrocar la cúpula

SARA GONZÁLEZ 

Barcelona | Actualitzada el 09/12/2012 00:00

MOTOR DE CANVI El líder del PSC, Pere Navarro, amb Joan Ignasi Elena  i Laia Bonet al mes de juny, quan es va constituir el grup Avancem. Navarro, amb Joan Ignasi Elena i Laia Bonet al juny MANOLO GARCÍA

Els sondejos auguraven un panorama desolador per al 25-N, a les llistes electorals el sector crític havia quedat reduït a la mínima expressió i la cúpula del partit s'havia posat al capdavant d'un lema conservador ("L'alternativa sensata") i havia triat erigir-se com el fre de l'auge sobiranista. És en aquest context que un grup de dirigents crítics del PSC, alguns de l'entorn del col·lectiu Avancem, veien el moment oportú per sacsejar de dalt a baix el partit. Els resultats electorals van ser els pitjors de la història del PSC -des del 2003 han perdut la meitat del seu electorat-, però Pere Navarro ha utilitzat el daltabaix patit per CiU com a bàlsam i ha venut el missatge que amb 20 diputats s'han salvat els mobles. I ara, davant l'immobilisme de la cúpula, els crítics busquen fórmules per alçar la veu i exigir un dràstic canvi de rumb. El consell nacional del 16 de desembre es preveu que sigui el primer round .

L'objectiu inicial d'un sector dels crítics era fer una mena de congrés de Sitges però a la inversa. Aleshores, l'any 1994, els capitans van arrabassar el poder al sector catalanista que representaven els obiolistes i encara ara segueixen movent els fils del partit entre bambolines. Però l'inesperat veredicte de les urnes de fa dues setmanes va complicar el camí dels que creuen que cal refundar el partit. La cúpula, lluny d'estar abatuda, s'ha enrocat i l'executiva va desestimar celebrar un congrés extraordinari a la primavera, tal com va proposar el líder d'Avancem, Joan Ignasi Elena.

Davant aquest cop de porta, els crítics preparen ja un full de ruta per activar "la regeneració democràtica" al PSC, per aconseguir sumar veus i frenar la sagnia de baixes que està patint el partit, unes dades que tenen Navarro i els seus homes forts i que, per ara, no han facilitat a la resta de l'executiva. Estan convençuts que la batalla s'ha de plantar des de dins del partit i no des de fora -com ha fet Ernest Maragall-, ja que les sigles, per molt malmeses que estiguin ara, encara pesen i seran determinants per tornar a ser alternativa de govern.

Els crítics han arribat a la conclusió que la clau passa per un minuciós treball de mobilització de la militància arreu del territori, més enllà de l'àrea metropolitana. Es tracta d'aconseguir que des de les bases s'alci un clam perquè el PSC canviï d'una vegada "la manera de prendre decisions" i activi els mecanismes per tornar a recuperar la musculatura perduda. Són conscients, però, que el moviment ha de ser prou fort perquè la cúpula es vegi obligada a moure fitxa.

El revulsiu de les primàries

La celebració d'un congrés a mitjà termini en què el primer secretari sigui escollit per la militància i no només pels delegats seria una de les opcions que posarien sobre la taula els crítics. "Que els estatuts no ho permeten no ha de ser una excusa", avisen. Tot i que consideren que és necessari un temps per reflexionar i fer revisió interna per detectar els punts que el partit ha de canviar definitivament, també veuen en les primàries de les municipals una gran oportunitat per reconstruir el partit. En concret, les de la ciutat de Barcelona poden ser determinants. Perquè mentre la nit electoral la cúpula respirava alleugerida en considerar que esmorteïa el cop, els crítics observaven amb horror com, a la capital catalana, el que havia estat durant més de 30 anys el seu gran bastió, el PSC, s'enfonsava fins al quart lloc.

Ja hi ha un sector de dirigents que defensen que el partit no pot trigar gaires mesos a celebrar unes primàries a la francesa per tenir temps de construir un bon líder a Barcelona capaç de plantar cara a Xavier Trias. Veuen urgent aquest punt d'inflexió, sobretot tenint en compte que el líder del PSC al consistori barceloní, Jordi Martí, i el primer secretari de la federació a la ciutat, Carles Martí, estan enfrontats. "Les primàries del PSC a Barcelona seran la mare de totes les primàries", va avisar ja Jordi Martí pocs dies després del 25-N. Aquest mecanisme d'obertura a la ciutadania està previst que s'extrapoli també a l'elecció dels candidats a les alcaldies de la resta del territori.

La dificultat d'anar units

Però mentre les primàries no es posin en marxa, un dels principals reptes de l'ofensiva a la cúpula és si el sector crític serà capaç de traçar una estratègia conjunta. Si bé tots estan d'acord que el PSC ha de reconnectar-se amb la societat acceptant sense equívocs, entre altres aspectes, el dret a decidir, el col·lectiu Avancem defensa que els socialistes han de bastir ponts amb la resta de partits d'esquerres per aconseguir tornar a ser una autèntica alternativa de govern. "El PSC no podrà ser per si sol una alternativa, encara que es reestructuri", argumenten.

Però hi ha un altre grup de dirigents socialistes -com ara els exconsellers Joaquim Nadal i Marina Geli- que creuen que cal aprofitar l'actual escenari per entrar en el cos a cos amb ERC per ser el partit que garanteixi la governabilitat de CiU, ja sigui des de dins o des de fora de l'executiu. I és que consideren que és l'oportunitat perfecta per no quedar a l'ombra del focus i recuperar el lloc perdut a la centralitat política. En dos articles a l'ARA aquesta setmana, Nadal alertava que per al PSC, pactar amb el govern, tant a la Generalitat com a Barcelona, té riscos, però no fer-ho, més.

En tot cas, a hores d'ara tots coincideixen a exigir a Navarro que es faci un diagnòstic autocrític del resultat electoral. Consideren que, després de deu mesos del congrés que havia de ser la llavor del nou PSC , no s'ha recollit cap fruit i la fuita d'electors ha continuat i, per tant, s'ha de produir algun canvi. Però per ara, ja sigui per l'edulcorada derrota el 25-N o perquè el partit ha quedat en estat de xoc per les imputacions de dirigents del PSC en el cas Mercuri, la diagnosi de la nova patacada electoral no arriba.

El PP va creixent al cinturó roig

Tot i que Navarro ha intentat desviar l'atenció assenyalant el fracàs d'Artur Mas, el seu partit ha patit una davallada encara més gran proporcionalment. Els experts en demoscòpia consultats per l'ARA expliquen que el PSC ha patit aquest daltabaix malgrat que la participació ha estat rècord. Però, tot i això, asseguren que si els resultats no han anat pitjor és perquè votants de l'àrea metropolitana que normalment participen a les eleccions espanyoles però s'abstenen a les autonòmiques aquest cop van anar a votar. Insisteixen, però, que el PP segueix creixent a costa del PSC especialment al tradicional cinturó roig i que els socialistes també pateixen fuita de vots cap a les opcions d'esquerres que defensen sense embuts el dret a decidir.

"Al PSC segueixen fent lectures errònies i pensen en el perfil de votant que tenien fa 20 o 30 anys", alerten els experts. Per això els crítics tensen la corda i avisen que d'una vegada per totes és hora de renovar-se per no morir.