Ara

NOVA ETAPA LA NEGOCIACIÓ

El pla B de la consulta legal allunya el pacte

Mas diu 'no' a posar data al referèndum per no fer explícit com esquivar el marc espanyol

FERRAN CASAS / ROGER MATEOS 

Barcelona | Actualitzada el 16/12/2012 00:00

ÚLTIMA HORA  Artur Mas i Oriol Pujol mirant seriosos el mòbil durant la reunió del consell nacional  de CDC que es va celebrar ahir al matí a Barcelona.ÚLTIMA HORA Artur Mas i Oriol Pujol mirant seriosos el mòbil durant la reunió del consell nacional de CDC que es va celebrar ahir al matí a Barcelona. MANOLO GARCÍA

La consulta, quan i com se celebrarà, és l'escull que separa Artur Mas i Oriol Junqueras. El president i el nou cap de l'oposició van emetre ahir missatges positius davant els seus consells nacionals com a part de la seva estratègia per intentar salvar la negociació per assegurar l'estabilitat d'un govern cridat a obrir una nova era que asseguri el pas de l'autonomia a l'estat propi per a Catalunya. Mas no es pot permetre un fracàs amb ERC perquè el seu segon mandat estaria en risc o es veuria obligat a desfigurar radicalment el seu programa girant la vista cap al PSC. I a Junqueras la història no li aconsella aparèixer com qui, per comoditat o temor, frustra l'acord amb CiU, que és, com ell mateix va admetre ahir, l'única via a l'estat propi que un milió i mig de catalans van demanar als carrers de Barcelona l'última Diada.

Però el desacord entre l'un i l'altre és de fons. I va més enllà de la data de la consulta, que avui fa una setmana ja va aparèixer, primer per boca del secretari general de CDC, Oriol Pujol, i després a través d'un inequívoc avís d'ERC a les pàgines d'aquest diari, com l'escull a salvar. Segons ha pogut constatar l'ARA dels nuclis negociadors, darrere de la impossibilitat de fixar l'any per celebrar el referèndum per l'estat propi també hi ha la negativa de Mas i l'exigència de Junqueras per concretar per escrit (tant si es fa públic totalment o parcialment) el que va més enllà de l'aprovació de la llei de consultes i, per tant, de la legalitat estatal: definir quan i com se salta la paret per assegurar l'exercici del dret a decidir.

El cop de porta que vindrà

Divendres, a Palau, Mas va oferir a Junqueras tenir a punt la consulta a finals del 2013, però el president no passa d'aquí i no vol entrar a concretar el pla B, és a dir, què caldrà fer i com un cop Madrid es negui a autoritzar la consulta sobre l'estat propi i recorri la llei de consultes catalana, o qualsevol altre artefacte legal per assegurar el dret a decidir, davant del Tribunal Constitucional, cosa que la deixaria sense efecte immediatament. En aquest punt els republicans proposen, per exemple, una proclamació unilateral d'independència al Parlament que forci la consulta per ratificar o no el cop d'efecte. El temps des de la proclamació a la ratificació seria un temps encara més incert que els prolegòmens. CiU ha donat mostres que està disposada a explorar aquest terreny, però Junqueras no en té prou. De fet, ahir els republicans explicaven que l'acord en què han treballat aquests dies les delegacions dels dos partits, i que els dos líders van ratificar en la seva pràctica totalitat a Palau, incorporava la creació d'un Consell Català per a la Transició Nacional per donar una base més àmplia al procés i assegurar-ne l'èxit.

El marge de maniobra

L'entorn del president no només considera que és poc pertinent ensenyar les cartes gaire més enllà, sinó que afirma que calendaritzar el pla B -posar terminis a la consulta i a saltar-se la legalitat espanyola- pot restar marge de maniobra al president. Un no del TC a la consulta democràtica, per exemple, rearmaria de legitimitat els arguments catalans de cara a Brussel·les, però també és cert que l'alt tribunal podria dilatar la seva sentència i paralitzar el procés. De fet, va trigar cinc anys a resoldre el recurs de l'Estat contra la consulta de l'exelehendakari Juan José Ibarretxe. A ERC la reticència de Mas a predefinir el calendari i les sortides alimenten la sensació de poc compromís amb el referèndum. Podrien ser anys en què ERC hauria de fer costat a un govern que no té un escenari econòmic còmode.

A la reunió de divendres, que va durar més de quatre hores i que va acabar amb una gran decepció del president, el líder de CiU va demanar al d'ERC "confiança". I més tenint en compte les cessions que en el terreny econòmic fa la federació i que impliquen que en aquest àmbit l'acord entre els uns i els altres estigui tancat. Les parts admeten que, malgrat que ahir parlaven en públic de serrells econòmics, només la data de la consulta i el pla B aturen el sí definitiu. La federació avisa que, si no hi ha un acord total també entorn del dret a decidir, alguns aspectes econòmics podrien ser revisats. Si ERC hagués entrat al Govern tot hauria anat, segons Mas, rodat. En la mesura que Junqueras es distanciï, acords com ara revisar a l'alça l'impost de successions i el de patrimoni, els nous tributs als hipermercats, els dipòsits financers o les nuclears es poden reobrir, i més tenint en compte que certs sectors empresarials han lamentat les informacions que s'han anat sabent sobre aquest tema.

Les comissions negociadores ja no es reuniran més perquè ja no els queda feina per fer. Ara són Mas i Junqueras els que ho han de tancar, ja sigui amb cessions o amb una solució imaginativa per manifestar la ferma voluntat d'exercir el dret a decidir. Mas no vol anar a més perquè, a banda d'estar convençut que no convé, va pactar amb Duran no explicitar res més enllà de la llei de consultes. Sobre l'estació final tenen opinions diferents. Abans de la campanya van acordar fer junts el camí fins a la consulta. Un cop s'hi arribés, Unió i CDC, amb punts d'arribada diferents, buscarien l'acord o replantejarien la seva relació.

El president arrisca el seu futur polític. Per ara no té la confiança de Junqueras i d'ERC -creuen que són els que hi tenen menys a perdre- i es refugia en l'argument que en un procés d'aquestes característiques és mortífer fer passos en fals.

En el desacord també pesen els condicionants interns d'un i altre. Després de les males experiències d'ERC cada cop que s'ha implicat en la governabilitat, a Junqueras li fa pànic donar un xec en blanc a un Mas sense trajectòria independentista, i encara menys si va de la mà d'un Duran que s'oposa a la separació d'Espanya. A CiU hi ha divisió d'opinions: no només entre la cúpula de CDC i la d'Unió, sinó també dins de Convergència. El partit està disposat a arriscar amb el calendari i parlar del 2014 com a horitzó màxim. Però al Govern volen extremar la prudència perquè Mas no quedi presoner d'un full de ruta massa estricte cap a l'autodeterminació.

El president es juga el seu futur

Arribat el moment, argumenten fonts de CiU, el pla B pactat podria ser una cotilla inoportuna. Mas creu que necessita temps per estendre la majoria social per l'estat propi, esgotar tots els procediments legals abans de saltar la paret i dotar-se de la màxima legitimitat democràtica per lligar el màxim nombre de suports internacionals. D'altra banda, si el procés sobiranista s'explicita com vol ERC però l'aposta per la consulta i l'estat propi fracassen a meitat de la legislatura, Mas veuria el seu futur polític més que compromès. I Convergència difícilment tindria a punt un relleu.