Ara

PROJECTE DE L'ENTESA AL SENAT

Proposa una llei per potenciar les llengües cooficials

El PSC demana a l'Estat que defensi el plurilingüisme

L'Entesa presenta avui al Senat una llei per normalitzar el plurilingüisme a l'estat espanyol. Un dels objectius és potenciar el català, el basc i el gallec a l'administració general de l'Estat

SARA GONZÁLEZ 

Barcelona | Actualitzada el 18/12/2012 00:00

La manifestació de dissabte a Castelló per commemorar el 80è aniversari de les Normes va reclamar respecte al català. La manifestació de dissabte a Castelló per commemorar el 80è aniversari de les Normes va reclamar respecte al català. DANIEL GARCIA-SALA

El plurilingüisme de l'estat espanyol ha estat fins ara una realitat òrfena normativament que, a més, s'ha instal·lat amb biaixos en l'imaginari de les comunitats autònomes que només tenen el castellà com a llengua oficial. És per aquest motiu que l'Entesa presenta avui al Senat una proposició de llei orgànica de reconeixement i empara de la pluralitat lingüística que té, entre els seus objectius, que l'administració general de l'Estat assumeixi en el seu funcionament les llengües cooficials com el català, el basc i el gallec. El gran mur a batre: que el PP, que ha estat capaç de posar sobre la taula una reforma educativa per posar fi a la immersió lingüística a Catalunya, permeti que la norma prosperi.

"En moltes comunitats la idea de plurilingüisme hi és però de manera distorsionada", explica el senador per Barcelona del PSC Carles Martí, que avui registrarà la proposició de llei perquè sigui admesa a tràmit. Segons recull el text que serà presentat i al qual ha tingut accés l'ARA, és "útil i necessari" arribar a "dissenyar una política lingüística general que compatibilitzi el paper de la llengua castellana i al mateix temps el de les llengües pròpies específiques de cada territori".

A la pràctica, es pretén aconseguir que, d'una banda, l'administració general de l'Estat incorpori a la seva rutina les llengües cooficials, i, de l'altra, que les comunitats castellanoparlants incorporin la realitat plurilingüe de l'Estat. En definitiva, una llei feta a mida de la concepció federal d'Espanya que vol capitanejar el PSC amb una reforma de la Constitució.

Martí explica que en els organismes de l'Estat que exerceixen en comunitats com Catalunya el "nivell d'ús de català hauria d'estar equilibrat amb el del castellà, cosa que actualment no passa en molts casos". La normativa que proposa l'Entesa garantiria, per exemple, l'ús del català en l'àmbit del poder judicial. A la resta de l'administració general de l'Estat la llei demana que almenys es garanteixi la possibilitat dels ciutadans d'adreçar-s'hi en la llengua cooficial que desitgin.

El català a la casa reial

La proposició de llei recull que institucions com la casa reial, el Tribunal Constitucional, el Defensor del Poble i el Tribunal de Comptes incorporin el català, el basc i el gallec, entre d'altres, en les seves comunicacions institucionals i el seu engranatge de funcionament. La normativa impregnaria també els mitjans de comunicació públics de l'estat espanyol, que "progressivament" haurien d'incloure a la seva programació obres d'autors i creadors que s'expressin en llengües cooficials. A més, proposa que l'Institut Cervantes sigui un instrument de promoció del plurilingüisme i que fins i tot el BOE publiqui una versió en les llengües cooficials.

La normativa incorpora també mesures de protecció de les llengües no oficials i minoritàries. Tot plegat estaria regulat pel Consell de les Llengües Espanyoles, que substituiria el Consell de les Llengües Oficials de l'Administració General de l'Estat.

L'esperit federal de la llei queda plasmat en la petició que qualsevol ciutadà de l'estat espanyol pugui tenir el seu DNI o carnet de conduir en castellà i en la llengua cooficial que desitgi, tant si viu a Catalunya com a Extremadura. "És una llei que va de la mà d'un model d'estat. Hem procurat que no suposi un gran cost econòmic aplicar-la, així que es tracta de voluntat política", assegura Martí. El senador compta que el PSOE està d'acord a admetre la proposició de llei a tràmit, tot i que assegura que n'han "d'acabar de discutir" la lletra petita. Aconseguir l'aval del PP ja són figues d'un altre paner, sobretot després de veure l'abast de la llei Wert.