Ara

CONSTITUCIÓ DEL NOU PARLAMENT

La reelegida Núria de Gispert insta els diputats a actuar "en sintonia amb un poble en marxa"

La legislatura del dret a decidir ja camina

MARC COLOMER 

BARCELONA | Actualitzada el 18/12/2012 00:00

DE TRES A CINC PARTITS La mesa del Parlament va recuperar ahir la pluralitat perduda el 2010 i va incorporar-hi de nou ERC  i ICV-EUiA. DE TRES A CINC PARTITS La mesa del Parlament va recuperar ahir la pluralitat perduda el 2010 i va incorporar-hi de nou ERC i ICV-EUiA.XAVIER BERTRAL

Dilluns 17 de desembre del 2012. Una data que té tots els números per tenir un espai reservat entre els grans dies de la història de les institucions d'autogovern de Catalunya. Ahir es va constituir el Parlament de la desena legislatura de l'actual període democràtic. La cambra que torna a presidir Núria de Gispert, d'Unió, té dues missions fonamentals de cara al futur immediat de Catalunya: l'exercici de l'autodeterminació i la superació d'una de les crisis que més afecta l'estat del benestar assolit els últims 30 anys. La legislatura del dret a decidir va començar a caminar malgrat que la governabilitat que cuinen CiU i ERC encara és una incògnita.

De fet, la transcendència de la legislatura que es donava per inaugurada ahir amb la constitució del Parlament va impregnar inevitablement el discurs de De Gispert, d'alt contingut polític i amb un cert grau èpic. Després de rebre el testimoni de Dolors Montserrat, del PP, que presidia la mesa d'edat i que va reclamar mantenir els ponts i va tenir un record per a tots els presidents de la cambra, la nova presidenta va enfilar cites gens gratuïtes de Francesc Macià -primer president de la Catalunya republicana i l'home que va gosar proclamar l'Estat Català- i del poeta Salvador Espriu. Va recordar una història, la de Catalunya, "difícil" però que, malgrat tot, si per una cosa ha servit és per demostrar que "mai ningú no ha pogut apagar la flama de la catalanitat i la voluntat de ser un poble lliure i una nació plena". "El Parlament haurà d'estar en sintonia amb un poble en marxa", va proclamar la presidenta, que va rebre l'aval de 79 dels 135 diputats (dos vots més dels 77 que va rebre el 2010).

Encomanats a Macià

Vuitanta anys després d'aquell 6 de desembre del 1932 en què es va obrir la cambra catalana -aleshores presidida per Lluís Companys-, De Gispert parafrasejava les paraules del que aquell dia era investit president, Macià: "Sou la lliure voluntat de la pàtria. Sou, honorables diputats, tot Catalunya dempeus". Perquè per la presidenta, ara, com llavors, l'hora és greu, i "cal un Parlament dempeus, ben amatent a la realitat, d'acord amb la Catalunya d'avui que està dempeus".

El cert és que tres mesos després de la gran manifestació de l'Onze de Setembre pels carrers de Barcelona, la que ha estat la mobilització més important de la història recent del país va tornar a ressonar ahir al Parlament. Un autèntic "punt d'inflexió en la història del catalanisme", a criteri de De Gispert, que va "certificar" la "fallida" de l'aposta autonomista. I tot plegat ha de quedar sintetitzat en una legislatura que obre "noves portes i nous horitzons" polítics i socials.

Si bé sense explicitar on és la meta (que els nacionalistes han fixat en l'estat propi), la presidenta feia un gest significatiu de reconeixement de la importància i influència que ha de tenir la mobilització popular de la Diada en aquesta legislatura, marcada per la "voluntat majoritària del poble de Catalunya expressada als carrers i a les urnes d'exercir el dret a decidir el seu futur". Damunt la taula, doncs, l'assoliment d'unes "relacions diferents amb Espanya".

I missatge d'optimisme, confiança i autoestima nacional. De Gispert va entonar el "venim de molt lluny i anem més lluny encara" per recordar que "no venim de la Constitució del 1978": "Som hereus d'un gloriós passat, de les assemblees de pau i treva, al segle XI; dels usatges, al segle XII; del Consolat de Mar, al XIV; de les nostres constitucions; passant per la Generalitat republicana i per les corts generals que ja al segle XIII tenien caràcter un constitucional".

La tradició de diàleg

I és també en record i honor a aquesta dilatada història de parlamentarisme i tradició de diàleg que la presidenta de la cambra va fer una crida als diputats de la que pot ser l'última legislatura autonòmica del Parlament perquè no "traeixin" aquesta virtut. "Trairíem aquesta tradició si instal·léssim en el Parlament la bronca, la desqualificació o l'insult", va afirmar. Vénen temps d'intens debat entorn a l'emancipació nacional en què De Gispert ja sap que haurà d'apel·lar sovint al "país de pau i treva" per mantenir el debat en els paràmetres de la més estricta radicalitat democràtica, en els quals "són més forts i més fecunds els ponts de diàleg". "El nostre poble reclama i mereix que continuem sembrant llavors de pau, de justícia, de concòrdia, que el soroll ambiental no pertorbi, tampoc en seu parlamentària, l'harmonia en la qual volem viure i conviure", va solemnitzar.

Si una cosa va evidenciar el 25-N és la complexitat i pluralitat política del país. "Cadascun de vostès representen un tros de Catalunya", va dir la presidenta als diputats. I això no podia quedar desatès a la mesa del Parlament. Així, gràcies a un acord multilateral, l'òrgan de govern de la cambra recuperava ahir la pluralitat que havia perdut el 2010 i tornava a integrar representants d'ERC, segona força parlamentària, i d'ICV-EUiA, cinquena força. CiU perd la majoria però la mesa passa de tres forces representades a cinc.

Pluralitat a la mesa

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, va celebrar-ho, perquè la legislatura serà de "transició nacional". També ho va fer el cap de files d'ICV-EUiA, Joan Herrera, que, això sí, va reclamar que la pluralitat s'estengui aorganismes com la Corporació de Mitjans Audiovisuals, en què republicans i ecosocialistes no van poder proposar cap membre del consell d'administració.

L'exconsellera republicana Anna Simó va ser elegida vicepresidenta primera de la mesa amb 67 vots; Lluís Corominas (CiU), vicepresident segon amb 54 vots; Josep Rull (CiU) i Miquel Iceta (PSC) en seran secretaris, com Pere Calbó (PP) i David Companyon (ICV-EUiA). Només C's va votar en blanc per protestar pel que Albert Rivera va considerar una "exclusió" del grup de 9 diputats que presideix. Rivera es va queixar que el seu ha estat l'únic grup exclòs de l'acord.

A la mesa tampoc hi serà la CUP. El vot dels seus tres flamants diputats per a la mesa va optar pel simbolisme. Un vot nul de protesta i ambcontingut per reflectir "la realitat del país". Així, van proposar per a la presidència Manuel G.B., veí de Burjassot que el 25 d'octubre va intentar suïcidar-se quan el volien desnonar. Per a les vicepresidències, Guillem Agulló -independentista assassinat per un grup d'extrema dreta al País Valencià-, Pedro Álvarez -mort a mans de la policia fa 20 anys a l'Hospitalet- i Idrissa Dallo -guineà que va morir al CIE de la Zona Franca-. I a l'hora de proposar secretaries, record per a Ester Quintana, que va perdre un ull en una de les manifestacions de la vaga del 14-N; Andreu del Cabo, sindicalista acomiadat de TMB, i la històrica militant de l'esquerra independentista Blanca Serra.

La legislatura comença fent memòria per encarar un nou i incert futur, el del "ple domini de la terra".