Ara

NOVA ETAPA REBUDA ALS MITJANS

L'acord topa amb les crítiques de bona part de la premsa

La premsa de Madrid carrega les tintes contra la "rendició" de Mas davant d'Esquerra

ÀLEX GUTIÉRREZ M. 

| Actualitzada el 20/12/2012 00:00

PREMSA

La signatura del pacte entre Mas i Junqueras ha recollit crítiques unànimes en la premsa editada a Madrid, i també en part de la barcelonina. L'edició d'ahir de La Vanguardia obria amb un titular de portada ("Mas cedeix davant d'Esquerra per garantir-se el Govern") que interpretava el pacte en una línia similar a la de l' Abc ("CiU es rendeix davant d'ERC"), la d' El Mundo ("Mas es rendeix davant d'ERC: referèndum il·legal el 2014") i la del subtítol de La Razón("Convergència s'entrega als republicans"), tot i que a Madrid intensificaven més els verbs. El diari de Godó dedicava el segon titular de portada a recollir les crítiques d'Unió a la part fiscal continguda en el pacte.

Ja a les pàgines interiors, el director del rotatiu, José Antich, escrivia en el seu bitllet: "[L'acord] queda més aviat lluny de les expectatives que els ciutadans catalans van expressar a les urnes el 25 de novembre, que es poden sintetitzar en una certa modulació dels processos sobiranistes". Sobre la concreció de la data, considera que "afegeix incertesa a una legislatura ja de per si precària [...] i tampoc no reforça el lideratge del president Mas en un moment delicat com l'actual".

L'editorial també carregava contra l' entente entre Mas i Junqueras. Amb el títol "Dubtes raonables del pacte", s'hi denunciava "l'evident i incomprensible cessió de la federació nacionalista a les pressions del seu nou soci", pel fet de fixar una data per a la consulta. Sobre les mesures econòmiques, el diari afirmava que "poden tenir efectes nocius per a l'economia catalana". L'editorial concloïa de manera explícita que "ERC pot no ser el millor aliat". El segon editorial se centrava en l'impost sobre els dipòsits bancaris, que ja des del títol de la peça es considerava "inadequat". I el conseller d'Economia en funcions, Andreu Mas-Colell, rebia un semàfor vermell a la pàgina 2 per aquesta qüestió. Com també era vermell, de fet, el semàfor que ja l'endemà de les eleccions rebia Artur Mas.

El Periódico , en canvi, tant Mas com Junqueras rebien tres estrelles verdes cadascun sobre un total de quatre possibles. L'editorial es titulava "CiU i ERC firmen el pacte més natural" i en el destacat se subratllava: "L'estabilitat que tindrà el govern de Mas haurà de servir sobretot per fer sortir el país de la postració de la crisi".

El Punt Avui també valorava positivament el pacte en l'editorial. El seu director, Xevi Xirgo, titulava el seu article "Gràcies, Mas; gràcies, Junqueras".

En el cas d' El País , el titular era neutre, sense valoracions: "CiU i ERC inicien el camí sobiranista". A dins cap dels dos editorials tocava el tema.

La fi del món segons 'La Razón'

L'editorial d' El Mundo es titulava "El referèndum d'«Agafa els diners i corre»" i titllava la decisió de Mas de fixar data per a la consulta de "desafiament a l'Estat sense precedents". El text assegurava: "L'afany de Mas per perseguir la quimera de la sobirania no és aliè a l'estat de les clavegueres de l'administració catalana i del seu propi partit. Les investigacions apunten que tot un sistema corrupte està a punt de rebentar". La conclusió, per al diari de Pedro J., era que "amb aquest panorama és normal que la classe dirigent de Catalunya vulgui tocar el dos com més aviat millor i escapar de l'Estat o, més exactament, de la justícia, encara que sigui a costa de convertir-se en ostatges d'ERC".

La visió més apocalíptica l'oferia el diari La Razón , que jugava en portada a relacionar la data de la votació de la investidura amb la de la presumpta fi del món segons els maies. Així, el diari de Planeta qualificava Mas com "El president de la fi del món". A l'editorial, titulada "Mala notícia per a Catalunya", el rotatiu considera que l'acord aboca Catalunya "a viure en l'agitació permanent i en l'estratègia de la tensió i la inestabilitat". El pacte, qualificat de "contra natura", permetrà "un exercici de provocació permanent a l'Estat, mitificat amb les habituals consignes victimistes".