Ara

NOVA ETAPA LA RESPOSTA DE L'ESTAT

Rajoy ja esmola les armes jurídiques contra la consulta

Madrid podria arribar a inhabilitar Mas o suspendre l'autonomia per aturar el procés

ROGER MATEOS 

Barcelona | Actualitzada el 21/12/2012 00:00

EL PP NO DONARÀ TREVA AL PROCÉS SOBIRANISTA  El govern de Rajoy pensa presentar batalla a cada pas que faci la Generalitat cap a l'exercici del dret a decidir. El PP combatrà jurídicament el procés sobiranista i, si cal, optarà per la via penal per aturar Artur Mas. Mariano Rajoy, al Congrés REUTERS / JUAN MEDINA

Si la Generalitat no renuncia a la consulta d'autodeterminació per voluntat pròpia, ho haurà de fer a la força. Amb aquest esperit sembla afrontar el govern de Mariano Rajoy el desafiament sobiranista que li planteja l'aliança CiU-ERC i el seu compromís de convocar un referèndum l'any 2014. D'entrada, l'executiu espanyol confia que el nou govern d'Artur Mas no tingui prou fortalesa per complir la seva promesa. Però en el supòsit que pugui tirar endavant el dret a decidir, Rajoy ja té preparada una sèrie de mesures jurídiques per dinamitar el procés, sense descartar les més dràstiques: inhabilitar Mas com a president de la Generalitat i suspendre l'autonomia catalana.

Aquesta ofensiva legal no podrà ser immediata. L'acord de governabilitat entre nacionalistes i republicans preveu començar la legislatura amb una "declaració de sobirania del poble de Catalunya" al Parlament. La declaració difícilment podria ser objecte de recurs, perquè es tracta d'un pronunciament polític sense una translació legal concreta.

Més enllà d'això, però, el marc constitucional és com un camp minat per a qui vulgui impulsar una consulta sobiranista a Catalunya, com reconeix Joan Ridao, professor de dret constitucional i ciència política de la UB i la UOC. L'article 1.2 de la Constitució estableix que "la sobirania nacional resideix en el poble espanyol". A més, l'article 2 parla de la "indissoluble unitat" d'Espanya, i la llei que regula els referèndums tampoc deixa espai per organitzar en un territori de l'Estat una consulta com la que volen convocar Artur Mas i Oriol Junqueras.

Durant el primer semestre del 2013, CiU i ERC formalitzaran la petició a l'Estat perquè autoritzi un referèndum a Catalunya. Al PP ja han avisat que la resposta serà un no rotund. Però el xoc de debò començarà amb l'aprovació, prevista per abans que acabi l'any 2013, de la llei de consultes populars. A CiU donen per fet que el govern de Rajoy la recorrerà davant del Tribunal Constitucional, la qual cosa tancarà l'última porta a celebrar una consulta dins del marc legal estatal.

Recerca d'empara internacional

Si malgrat tot Mas continua decidit a convocar els catalans a les urnes, una opció seria, com apunta Ferran Requejo, catedràtic de ciència política de la Universitat Pompeu Fabra, apel·lar a un marc legal internacional que empari la voluntat democràtica dels pobles, com ara el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics. Aquest tractat multilateral, adoptat per les Nacions Unides, signat per Espanya i que va entrar en vigor el 1976, recull el dret a la lliure determinació dels pobles.

Emparar-se en aquest marc equivaldria a saltar el mur de la legalitat espanyola, i aquí és on Rajoy ja esmola els seus millors ganivets jurídics. "El govern central disposa d'armes legals suficients per desfermar una guerra institucional", adverteix Requejo. En cas que la Generalitat vulgui convocar una consulta sense basar-se en la legislació estatal, l'executiu espanyol la podrà recórrer al Constitucional. Suposant que la sentència anul·li la consulta, Mas pot optar per desobeir l'alt tribunal, amb el suport de Junqueras i els 21 diputats d'ERC.

Seria llavors quan Rajoy podria activar la via penal per frenar el procés. Això implicaria demanar la inhabilitació de Mas, que no acabaria a la presó, però sí que es veuria forçat a abandonar el càrrec de president per no voler acatar les sentències. Si es produís una reacció de resistència i insubmissió, l'Estat encara podria anar més enllà i adoptar una mesura més dràstica: suspendre l'autonomia de Catalunya.

Amenaces a l'autogovern

Es podria fer, segons es dóna per fet als cercles polítics de Madrid, invocant l'article 155 de la Constitució, que preveu que si una comunitat autònoma incompleix la llei o "atempta greument contra l'interès general d'Espanya", el govern central pot obligar-la al compliment "forçós" de la legalitat si així ho aprova el Senat per majoria absoluta. Des de la Moncloa es donarien "instruccions" a les autoritats autonòmiques. Fins i tot es podria decidir la substitució del president de Catalunya.

Francisco Balaguer, catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Granada, es mostra "esfereït" per l'actitud "amenaçadora" del PP en aquest tema, que planteja possibles inhabilitacions per dinamitar el procés català. "Són missatges repressors, inadequats i inacceptables que en cap cas faciliten una solució al problema", argumenta Balaguer.

En canvi, fent retronar els tambors de guerra jurídica, la líder d'UPyD, Rosa Díez, es va mostrar ahir partidària de suspendre l'autonomia a qui "vulneri la llei i, a més, ho faci en un clima de corrupció incompatible amb qualsevol sistema democràtic". L'article 155, per a Rosa Díez, no és "amenaçador" sinó un precepte ordinari en defensa del que és "comú".

En sentit contrari es va expressar el diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà, convençut que prendre una mesura tan radical actuaria com a "catalitzador" del procés independentista. Per la seva banda, Ridao considera que l'article 155 de la carta magna "no és suficient" per suspendre l'autogovern. Recorda, però, un precedent històric: després que Lluís Companys proclamés l'estat català dins la República Espanyola, el 6 d'octubre del 1934, el govern espanyol va suspendre indefinidament l'autonomia catalana.