Ara

Sobiranisme sense marxa enrere

El líder de CiU, que serà investit avui president, accelera la transició nacional i deixa al calaix la proposta de pacte fiscal en un discurs que gira lleugerament cap a l'esquerra

ORIOL MARCH 

Barcelona | Actualitzada el 21/12/2012 00:00

Sobiranisme sense marxa enrere

L'horitzó de la consulta

Quan Artur Mas va pujar al faristol fa exactament dos anys després de guanyar les eleccions del 2010, sota el braç hi duia una proposta estrella: el pacte fiscal. Era la primera estació d'una transició nacional que s'ha accelerat arran de la manifestació de l'últim Onze de Setembre i la negativa de Mariano Rajoy a negociar el nou model de finançament. "Catalunya ha d'acceptar d'una vegada que Espanya no vol ser canviada", va obrir foc ahir Mas, que va aprofundir en la idea que el Principat s'havia entestat aquests anys a "construir una Espanya democràtica" que "ja no serveix" com a estat perquè Catalunya es desenvolupi en tant que nació. Davant d'aquesta situació, el que avui serà investit president va defensar una consulta per "decidir democràticament, pacíficament i autònomament el seu futur". Això sí: no va detallar la data en què s'ha de dur a terme la celebració del referèndum ni la pregunta concreta. El que sí que té clar és que aquest procés no el pot fer sol: "La població ens va demanar lideratges compartits". Aquest lideratge compartit ha d'aconseguir, segons Mas, que Catalunya sigui "un país lliure entre les nacions lliures del món". Un to molt més agosarat que fa un parell d'anys.

Les estructures d'estat català

Mentre no arribi el moment de la consulta, Mas va prometre que començaria a construir les "estructures d'estat" necessàries per arribar a la construcció d'un estat català en la millor de les situacions. En són exemples la transformació de l'Agència Tributària, la creació d'un banc públic català, l'adaptació del cos dels Mossos d'Esquadra com a policia integral, una llei catalana de funció pública i l'elaboració de plans sobre energia, infraestructures i xarxes viàries en clau d'estat català. Durant l'última legislatura, Mas només va parlar de la Hisenda pròpia, un objectiu que va venir després del discurs d'investidura i que era el pla B en cas que Catalunya no aconseguís el pacte fiscal.

La lluita contra la crisi

Un dels objectius de Mas per a l'anterior legislatura era "reduir l'atur a la meitat". Com que aquesta premissa no s'ha complert -la xifra de desocupats no ha fet res més que créixer-, el president es va curar en salut i només va prometre 100.000 nous llocs de treball potenciant l'emprenedoria. La lluita contra la crisi la va centrar en una "cimera social" amb tots els grups polítics per decidir la "priorització" de la política pressupostària per a l'any vinent per fixar les línies vermelles de l'estat del benestar català que no es poden trepitjar. Mas va ser menys sever en la seva aposta per l'austeritat i va esmenar part de la seva política econòmica dels últims anys amb un gir social evident.

La justificació dels nous impostos

El pacte amb ERC té dues potes: consulta i canvi en la política pressupostària. El senyal més evident d'aquest gir és la pujada d'impostos que Mas va explicar ahir en seu parlamentària. "És lògic que si cal continuar estalviant, una part d'aquest estalvi vingui d'augmentar ingressos i no només de reduir despesa. I això vol dir actuar sobre impostos, encara que sigui temporalment", va justificar Mas en referència a les noves taxes i a la recuperació de l'impost de successions per a grans fortunes. El president es va blindar davant les crítiques del seu electorat: "El govern central ha apujat tots els impostos. No n'ha quedat ni un sense tocar, i tots s'han tocat a l'alça", va recordar.

El flanc europeu del dèficit

"Ras i curt, se'ns exigeix un esforç de contenció sense precedents, i d'una envergadura enorme, injusta i desproporcionada". Així va començar Mas la seva diatriba contra les polítiques austeres exigides per l'Estat, que obligaran a retallar 4.000 milions per complir el dèficit del 0,7% pel 2013. Va explicitar, a més, que en tres anys s'ha imposat a Catalunya una reducció del dèficit equivalent a 7.000 milions. "Hem de tornar a posar el tren sobre la via", va afirmar parafrasejant Luis Inácio Lula da Silva, expresident brasiler, que fa una setmana va defensar l'estat del benestar en un acte a Barcelona. Va justificar les retallades fetes fins ara: "Ho vam fer per poder afrontar la recuperació en millors condicions i per transmetre a Europa i al món que Catalunya és una economia fiable, solvent i rigorosa". Mas va fer servir el context econòmic per demanar més esforços.

La mirada internacional

"Al costat de la preparació de les futures estructures d'estat, caldrà dedicar esforços a explicar a Europa i al món el procés democràtic que vol engegar Catalunya". Per Artur Mas, el front internacional és una de les claus per mirar de garantir el procés. Mas ha relacionat sovint l'èxit de l'operació per fer de Catalunya un "país normal, com tants altres hi ha al món" al fet que pugui realitzar-se en el marc de la Unió Europea. I és en aquest context que va recordar que a Europa, en l'última dècada, "l'evolució ha sigut notabilíssima", de 15 països a 27, 28 amb la incorporació de Croàcia l'any que ve. Així, Mas va recordar l'"evidència" que "la dimensió no és el paràmetre per esdevenir membre de la UE", tenint en compte que la majoria de nous països membres són "sensiblement més petits que Catalunya". Com tampoc té res a veure la dimensió amb la competitivitat i l'eficiència.