Ara

Oriol Junqueras es doctora al Parlament amb un discurs sense papers

El líder d'ERC va sorprendre en el debut tot i que pels experts li falla la gestualitat

ROGER TUGAS 

Barcelona | Actualitzada el 22/12/2012 00:00

Els experts en comunicació assenyalen   El discurs de Junqueras com un dels millors -si no el millor- del ple d'investidura. Junqueras, al Parlament, durant el debat ALBERT GEA / REUTERS

Un polític comú potser s'hauria mostrat nerviós i prudent en la seva primera intervenció al Parlament, sobretot si ho fes directament com a líder de la segona força de la cambra. No va ser el cas del republicà Oriol Junqueras, que dijous va sorprendre bona part dels diputats quan, per primer cop, es va dirigir a la tribuna d'oradors. El motiu? No duia ni un sol paper. Els experts no recorden res semblant al Parlament.

L'organització, el contingut i l'estructura del discurs -va quadrar els 30 minuts disponibles- van acabar d'engreixar la sorpresa. "Segurament és el discurs més ben preparat i assajat dels que hem escoltat, una prova de foc que va superar àmpliament", assegura el consultor de comunicació política Xavier Peytibi.

Per citar algun cas semblant, el també consultor de comunicació política Aleix Cuberes ha de recordar un diputat de Coalició Canària, José Carlos Mauricio, que tampoc se servia de papers al Congrés, entre el 1996 i el 2003. Jordi Pujol, Josep-Lluís Carod-Rovira i Alfredo Pérez Rubalcaba són altres grans oradors que en alguna ocasió s'alliberen de les notes, però no en debats tan importants com el d'investidura.

Tanmateix, l'esforç té recompensa perquè "fa més creïble el missatge" quan es mira "tothom i a ningú, interpel·lant", segons Josep Murgades, catedràtic de filologia catalana a la UB i expert en retòrica. "Com a professor, Junqueras deu saber-ho", afegeix. Certament, les seves eren de les classes més lloades de la UAB. El discurs sense papers, per Cuberes, "és un acte valent, cal estar molt segur" i transmet "solvència i naturalitat". Junqueras "té un cap privilegiat", però segons afegeix Peytibi implica preparar-se'l "durant moltes hores, minuciosament i amb molt contingut de collita pròpia". I, si s'aconsegueix, "transmet lideratge i que sap de què parla, de què s'interessa pel que diu" i "fa sensació d'improvisació i frescor".

Falla el llenguatge no verbal

Tanmateix, no tot és construir un bon discurs i declamar-lo sense papers, explica Murgades. "La retòrica clàssica divideix un discurs en la inventio -el què-, la dispositio -l'estructura-, l' elocutio -les figures retòriques-, lamemoria -la capacitat de retenir el que es vol col·locar- i l' actio -el llenguatge no verbal-", detalla. Amb aquest esquema, Junqueras "l'encerta amb la memòria, però en l'aspecte gestual és un pèl hieràtic". "No es mou gens, sembla un Crist romànic", critica el filòleg, que li recomana que practiqui per guanyar capacitat de gesticulació.

Aquest flanc també el detecten els altres experts. Així, Cuberes assenyala que va mantenir en tot el discurs "el mateix to, actitud i posat" i que "la cara no té modulacions, no transmet emocions". Igualment, li detecta "una gestualitat repetitiva, consistent només en una mà o les dues que pugen i baixen". "Sol gesticular sempre igual i durant tot el discurs", coincideix Peytibi, que apunta que així "se'l pot veure pla, sense que pugui fer notar els seus missatges més importants".

Tanmateix, aquest defecte es pot resoldre. "Molts polítics disposen d'assessors d'imatge, per què no en tenen també de retòrica?", es pregunta Murgades, atès que "la majoria de polítics no en saben". Així, Cuberes albira que es veurà un recorregut amb Junqueras, que ja ha tingut "un punt de partida espectacular". El seu atreviment, a més, "posa pressió a la resta de candidats, i dijous en algun moment va eclipsar Mas i la papereta de Pere Navarro va ser molt complicada, els contrastos seran durs". Preveu que altres ho intentaran, però "no tothom val". De fet, segons Peytibi, "la majoria de discursos dels últims anys estan pensats, treballats i escrits, sense deixar espai a la improvisació, per deixar anar dos o tres grans missatges", fet que els "encotilla". Junqueras, però, trenca amb la tendència, cosa que explica part de l'èxit electoral del seu partit.