Ara

La negociació entre CiU i ERC va requerir diverses reunions i grups de treball per arribar a quallar

D'hotel en hotel fins a trobar la confiança

FERRAN CASAS 

BARCELONA | Actualitzada el 23/12/2012 00:00

DUES REUNIONS PERÒ MOLTS EMISSARIS I DIVERSES TRUCADES DE TELÈFON  Des del 25-N i fins avui Artur Mas i Oriol Junqueras, fotografiats dijous al ple del Parlament en el debat d'investidura del primer, s'han reunit dues vegades: el divendres 14 per constatar que no estaven d'acord i el dimarts 18 per segellar la seva aliança. Entremig, algunes trucades, diversos missatges de mòbil i molta feina dels emissaris. DUES REUNIONS PERÒ MOLTS EMISSARIS I DIVERSES TRUCADES DE TELÈFON Des del 25-N i fins avui Artur Mas i Oriol Junqueras, fotografiats dijous al ple del Parlament en el debat d'investidura del primer, s'han reunit dues vegades: el divendres 14 per constatar que no estaven d'acord i el dimarts 18 per segellar la seva aliança. Entremig, algunes trucades, diversos missatges de mòbil i molta feina dels emissaris. EFE

Els uns que, escaldats de pactes anteriors, no estaven disposats a cedir gairebé en res, i els altres que, en estat de xoc per una decepció electoral que ningú intuïa, no estaven preparats per encarar una negociació de les de veritat. I calia sumar-hi set anys d'autèntica guerra civil entre ells (els que va durar el tripartit) i dos de cert desgel sense resultats més enllà de l'acord pel pacte fiscal, el qual també va subscriure ICV-EUiA. Era el punt de partida entre CiU i ERC per a un diàleg que va començar el cap de setmana de l'1 i el 2 de desembre i es va acabar aquest dimecres 19 poc abans de la una del migida. El van protagonitzar delegacions triades per Artur Mas i Oriol Junqueras. Unes converses que els negociadors convergents expliquen -i en això discrepen dels republicans- que no van córrer perill de fracassar però que han servit sobretot per retrobar-se políticament i conèixer-se personalment. En definitiva, per fer-se confiança. Com recorda un dels nacionalistes, ara queda la feina de cada setmana per "fer realitat el que s'ha pactat i no decebre".

Els negociadors es van partir en tres grups: pressupostos, estabilitat institucional -el que va treballar més- i consulta. La primera comissió, coneguda com la "dels savis" per la resta, es va reunir set cops, però el cert és que els protagonistes ja es coneixien i tenien alguns deures fets, com ara posar fil a l'agulla a la bancarització de l'Institut Català de Finances. CiU i ERC ja s'havien temptejat als últims pressupostos, que la federació va pactar amb el PP en l'anomenat pacte del Neri, i des d'aleshores el conseller Andreu Mas-Colell cuidava la relació amb interlocutors republicans, com Pere Aragonès o Albert Castellanos.

Sortint per la cuina si convé

Aquest cop, però, ningú va fer servir l'hotel Neri, ben a prop de Palau. En van utilitzar d'altres, tots a l'Eixample, com ara La Pedrera, el Calderón o l'Amister. Volien ser discrets i evitar la foto. Només un periodista, l'intrèpid Albert Martín, de 8TV, els va descobrir un dels dies de reunió. Va ser a l'Amister. Es trobaven dues de les tres comissions i els convergents van haver de canviar de sala perquè els d'ERC poguessin fer l'orni. Van acabar sortint tots per la cuina per evitar ser vistos.

Tan els uns com els altres creien que una negociació retransmesa en directe i amb filtracions ho podia esguerrar tot i perjudicar el bon clima, malgrat que alguns temes fiscals o els problemes sobre la data de la consulta van acabar transcendint. Els negociadors prenien precaucions com ara no llogar les sales a nom dels partits. En una de les reunions el personal de l'hotel, aliè al secretisme, va rebre els republicans preguntant-los si venien "per la reunió del senyor Mas-Colell", malgrat que la reserva estava feta amb el nom del poble d'un dels comissionats de CiU.

Els negociadors de la consulta es van veure menys. Tres vegades, segons expliquen els uns i els altres. Com a la resta de ponències, avançaven en el que es posaven d'acord i aparcaven els desacords per al final o per deixar-los a Mas i Junqueras. Es van encallar en la data i en el grau de concreció que havia de tenir l'exercici efectiu del dret a decidir. De fet, la reunió del divendres 14 a Palau entre el president i el líder d'ERC, que es van veure físicament aquell dia i dimarts per tancar el pacte, s'havia agendat per resoldre el tema i tancar-ho tot. Hi havia ple acord en tots els àmbits llevat del de la consulta.

La cimera va anar malament. El portaveu del govern, Francesc Homs, entrava i sortia per mirar d'aportar solucions però la situació era de bloqueig. L'acord que havia de ser ratificat pels consells nacionals de CDC, Unió i ERC dissabte al matí i presentat a la tarda embarrancava. Aquella reunió havia de ser definitiva fins al punt que els savis s'havien volgut reunir dissabte a la tarda, aprofitant la calma, per tancar alguns serrells, i els alts dirigents dels partits els van forçar a resoldre-ho abans.

El pacte estava, doncs, en perill el divendres a la nit. A Junqueras -que va sopar amb el seu estat major en una pizzeria plena de joves que es preparaven per sortir de gresca a prop de la seu d'ERC al carrer Calàbria després d'un vespre enrarit pels retrets a les xarxes socials- el van animar a no tirar la tovallola. I Mas va ordenar a Homs i Pujol fer el mateix.

Mas sobrevolant

Dissabte les tres comissions de treball ja s'havien dissolt: dues havien acabat la feina i la de la consulta ja no donava de si. Calia un acord de fons. Les bases es van establir en una trobada en un dels hotels habituals. Aquest cop hi eren el secretari general de CDC, Oriol Pujol, Francesc Homs, i la vicepresidenta Joana Ortega, d'Unió. I per ERC, la secretària general, Marta Rovira, el secretari general adjunt, Lluís Salvadó, i el cap de gabinet de Junqueras, Lluís Juncà, que va començar a col·laborar estretament amb ell al Parlament Europeu. Van constatar que se'n podien sortir i que calia anar cedint en el pla B per una banda i en la definició del calendari per l'altra. Els convergents encara creuen que tot plegat va ser una mica de gesticulació d'ERC i els republicans pensen que amb Mas més implicat tot hauria estat més fàcil. Però ara els punyals ja no van que volen.