ara

CANVI DE CICLE EL NOU EXECUTIU

Mas dissenya un equip més compacte

L'estira-i-arronsa entre el president, CDC i Duran per  les competències i els noms allarga la confecció del Govern

FERRAN CASAS 

Barcelona | Actualitzada el 27/12/2012 00:00

UN NADAL PENSANT EN NOMS  Artur Mas ha passat les festes pensant en els noms del seu govern. I els consellers van estar dimarts i ahir pendents del seu futur polític. El president de la Generalitat, Artur Mas, al Parlament PERE VIRGILI

Artur Mas va arribar ahir al migdia al Palau de la Generalitat. Ho va fer sol. I es va tancar al seu despatx a preparar el nou govern, el que ha de posar fil a l'agulla per, en un context econòmic i institucional molt advers, iniciar el camí cap al que ell considera que és el repte polític més important i difícil dels últims 300 anys: que Catalunya exerceixi el seu dret a decidir sobre l'estat propi. I per fer-ho el líder de CiU ha decidit dotar-se d'un executiu més compacte i organitzat, sense tants independents però amb més consellers polítics .

Ja queda lluny l'aposta del govern dels millors de fa dos anys, quan, en l'intent, no reeixit, de sortir de la crisi i reduir l'atur a la meitat, va buscar, fora de la masia convergent i en escoles de negocis i patronals, incorporacions que han tingut un resultat desigual. Va ser el cas de Francesc Xavier Mena i Pilar Fernández Bozal, que no seguiran, i de Ferran Mascarell i Boi Ruiz, que sí que poden fer-ho. Mas farà pocs canvis i vol envoltar-se de consellers rodats i capaços de resistir l'embat. Com explicava l'altre dia un dels veterans, els nous han de ser gent que no vingui a lluir-se o fer carrera, "polítics conscients que el que ve és dur: ni la crisi ni Madrid perdonaran".

Mas ha negociat el programa de govern (un gir social i concreció de la consulta) detalladament amb ERC, però els republicans no han tingut protagonisme en la confecció de l'executiu perquè no hi van voler entrar. Una altra cosa són els socis d'Unió. El president va reunir-se a Palau el 24 a la tarda amb Josep A. Duran i Lleida i ahir va estar en contacte permanent amb ell i amb el secretari general de CDC, Oriol Pujol, que, segons fonts coneixedores de les converses, no s'ha resignat que el partit gran de la federació tingui un paper de simple espectador. El president havia dit que no volia que el seu gabinet (que prendrà possessió i es reunirà avui a la tarda) es conegués fins a aquest matí. Si ho ha aconseguit és, en part, gràcies a les dificultats per tancar l'organigrama. Segons les mateixes fonts, el repartiment de competències entre conselleries i també que en desaparegui alguna provocaven un intens debat entre els líders de la federació.

Mas, Duran i Pujol negociaven sobre algunes certeses que ja han anat transcendint. La primera és que un conseller amb pes polític, el de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, deixa l'executiu. Prefereix donar-se un temps i veure-les venir. Potser amb un oferiment per tenir més pes polític s'ho hauria replantejat, però genera poca simpatia en l'entorn de Mas. Una altra certesa és que Santi Vila, de l'ala socialdemòcrata de CDC, serà al Govern. Tot apunta que cobrirà la vacant de Recoder. També ho té tot per ser conseller de Presidència Francesc Homs, la mà dreta de Mas a Palau. El departament de la Presidència, fins ara adscrit a Mas, tindrà, doncs, conseller titular, i això podria obligar a reduir carteres. Cap font de CiU abonava la tesi d'un govern més petit (fa dos anys Mas ja va passar de 14 a 11 consellers) però tampoc d'un de més gran en un context d'austeritat. El futur de departaments com Governació, Benestar i Justícia -que poden ser sumats a d'altres- ha penjat aquests dies d'un fil.

I si no hi ha reducció de departaments és segur que Unió en tindrà tres dels dotze. No se sap amb quina cartera, però Joana Ortega seguirà sent, a més, vicepresidenta (un càrrec que Mas va decidir buidar políticament però mantenir simbòlicament i que permet als democristians exhibir el número dos) i Josep Maria Pelegrí hauria de seguir a Agricultura. Bozal va ser proposada per Unió i ara no hi serà. A Justícia o en un altre departament hi entraria un tercer militant de la formació de Duran. Ramon Espadaler, que, com Pelegrí, ja va ser conseller de Jordi Pujol, és el més ben situat.

En el joc d'equilibris (que també té en compte el nombre de dones) pot haver-hi víctimes col·laterals. És el cas de Boi Ruiz, Felip Puig i Josep Lluís Cleries, fins ara al capdavant de Sanitat, Interior i Benestar i que ahir no tenien clar el seu futur. En cas que hi hagi conselleria de Justícia i Unió no la retingui es donava per segura l'entrada de la diputada a Madrid Mercè Pigem, de tarannà progressista. Mascarell ho té tot de cara a Cultura, Irene Rigau a Ensenyament i Oriol Pujol ha pressionat perquè un dels homes de la seva confiança, Germà Gordó, exgerent de CDC i fins ara secretari del Govern, sigui conseller. I que ho faci en un departament important. Empresa i Ocupació podria ser un destí per a ell.

L'executiu serà eminentment polític i incorporarà novetats relacionades amb els objectius que s'han definit en el pacte CiU-ERC. Si bé noms com Vila, Gordó i Pigem podrien ajudar a fer més fluida la relació amb els republicans, també poden donar més relleu a algunes àrees: es dóna per fet que una de les conselleries incorporarà al seu nom l'afegitó d'Exteriors i que aquest àmbit, fins ara en mans de Senén Florensa, promogut per Unió, anirà molt més enllà de l'actual prioritat comercial. De fet, a CDC treballen amb la hipòtesi que sigui assumida per un dels que, com va avançar l'ARA el 17 de desembre, seran els homes forts: Francesc Homs o Andreu Mas-Colell. Si ho fa Homs a Presidència es lligarà la projecció exterior i el dret a decidir, un dels objectius de Mas. Si penja de Mas-Colell el perfil i el prestigi internacional del conseller líder de l'àrea econòmica seran un plus. Gordó, però, també hi aspira.

Mas fa equilibris amb el seu partit i amb el seu programa de govern. Pretén tenir i dissenya un executiu més sobiranista i progressista, però també més compacte, de veterans, que li permeti arrencar amb garanties i també fer canvis en qualsevol moment, tal com ha insinuat. La legislatura vol unitat i atreviment.