Ara

CANVI DE CICLE EL NOU EXECUTIU

Mas tria un equip fidel per fer realitat la consulta però no deixa caure les cares de les retallades

Les cares d'un repte gegantí

ORIOL MARCH / SARA GONZÁLEZ 

| Actualitzada el 28/12/2012 00:29

Les cares d'un repte gegantí ARTUR MAS PRESIDENT El president que vol passar a la història FRANCESC HOMS PRESIDÈNCIA Un primer ministre a la catalana JOANA ORTEGA VICEPRESIDENTA I CONSELLERA DE GOVERNACIÓ La principal veu d'Unió al Govern ANDREU MAS-COLELL ECONOMIA I CONEIXEMENT Més poder, més maldecaps FELIP PUIG EMPRESA I OCUPACIÓ El conseller dur, contra l'atur FERRAN MASCARELL CULTURA La consolidació de la reconversió IRENE RIGAU ENSENYAMENT La gran enemiga de Wert JOSEP MARIA PELEGRÍ AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA I ALIMENTACIÓ Continuïtat d'un veterà d'Unió RAMON ESPADALER INTERIOR De nou al Govern i per la porta gran GERMÀ GORDÓ JUSTÍCIA L'ombra de Mas guanya pes públic BOI RUIZ SALUT Cara visible de les retallades SANTI VILA TERRITORI I SOSTENIBILITAT Una incorporació amb accent social NEUS MUNTÉ BENESTAR I FAMILIA De la UGT i independentistaLes cares d'un repte gegantí

ARTUR MAS PRESIDENT

El president que vol passar a la història

Artur Mas (Barcelona, 1956) va passar-se tota la campanya electoral reclamant una majoria excepcional que no va arribar mai. Les eleccions del 25-N van acabar amb una davallada imprevista de CiU, que va passar dels 62 escons del 2010 a 50. A Mas no li va quedar més remei que definir la seva política d'aliances i estendre la mà a l'ERC d'Oriol Junqueras per donar estabilitat al seu segon executiu, els consellers del qual ha mantingut pràcticament en secret fins a última hora. Un hermetisme que ja és marca de la casa.

El president de la Generalitat, que havia estat conseller en cap, d'Obres Públiques i d'Economia amb Jordi Pujol, té un repte inèdit i majúscul: liderar una consulta sobiranista destinada a fer que Catalunya, per primera vegada en la història, pugui decidir democràticament el seu futur. Mas ha fet de l'estat propi una aposta personal fins al punt que vincula la seva trajectòria al procés. Si se celebra el referèndum i guanya el sí, abandonarà la política. O almenys això va prometre solemnement al debat de política general del setembre.

Si bé amb una mà lidera el camí cap al dret a decidir i el consegüent xoc amb l'Estat per la consulta, amb l'altra haurà de gestionar les misèries d'un dia a dia que obligarà a retallar prop de 4.000 milions d'euros en el pròxim pressupost. De moment, el pacte que ha subscrit amb ERC ha fet que Mas hagi girat cap a l'esquerra: nous tributs i recuperació de l'impost de successions. "Moments excepcionals, decisions excepcionals", una frase que repetia en campanya, es pot aplicar al nou rumb del president de la Generalitat.

L'enorme complexitat del moment li ha fet teixir un Govern polític que deixa enrere l'aposta pels independents de la primera legislatura. Està en joc el seu lloc a la història de Catalunya.

FRANCESC HOMS PRESIDÈNCIA

Un primer ministre a la catalana

El nou Govern varia el rang oficial de Francesc Homs (Vic, 1969), que exercirà la mateixa influència sobre el dia a dia de l'executiu però ara amb títol de conseller (fins ara era secretari general de la Presidència). El flamant conseller serà una espècie de primer ministre a la catalana encarregat de coordinar l'executiu al mateix temps que aixopluga les competències exteriors de la Generalitat i fa la funció de portaveu. Una responsabilitat molt cobejada en un moment en què Mas té la intenció d'internacionalitzar el procés català. Ponent de l'Estatut i ideòleg del pacte fiscal, aquest llicenciat en dret és un dels homes de la màxima confiança del president, que no li ha tingut en compte la criticada campanya electoral que va dissenyar i que dibuixava Mas com un messies. Serà, amb Joana Ortega, l'encarregat de donar forma a la consulta sobiranista i té a les seves mans molt poder polític en una legislatura que pot ser l'última de Mas com a president i que obrirà, de ben segur, el meló de la successió, a la qual ell sempre diu que no aspira.

JOANA ORTEGA VICEPRESIDENTA I CONSELLERA DE GOVERNACIÓ

La principal veu d'Unió al Govern

Joana Ortega (Barcelona, 1959) ha aconseguit conservar el càrrec de vicepresidenta i segueix sent la representant d'Unió amb més rang dins l'executiu, per bé que ara competirà amb Ramon Espadaler -Interior- quant a pes específic democristià dins i fora del Govern. Ortega, que ja és llicenciada en psicologia, va deixar poca obra feta durant l'anterior legislatura i el seu màxim encàrrec, la llei de consultes, no es va poder acabar de tramitar en convocar-se eleccions anticipades. Fidel a Duran però amb una relació malmesa per episodis tensos entorn el dret a decidir, la vicepresidenta s'enfronta al repte de guanyar visibilitat amb la seva acció política respecte dels últims dos anys. Competirà amb la plenipotenciària conselleria de Presidència de Francesc Homs. La seva singladura al capdavant de Governació ha generat malestar dins el cos de funcionaris, a qui se'ls ha retallat la paga extra i que han sortit nombroses vegades al carrer per protestar contra aquesta circumstància. Ortega té ara 4 anys per guanyar pes polític.

ANDREU MAS-COLELL ECONOMIA I CONEIXEMENT

Més poder, més maldecaps

Diu la llegenda que Andreu Mas-Colell (Barcelona, 1944) va predir la situació actual de les finances de la Generalitat al cap de poc de ser nomenat conseller d'Economia i Coneixement. Seguirà sent seva la responsabilitat de quadrar els números d'unes finances catalanes en estat crític: no es complirà l'objectiu de dèficit per al 2012 i el deute de la Generalitat frega els 45.000 milions d'euros. La retallada que haurà de fer aquest catedràtic de Harvard, estimat per les bases de CDC, podria arribar als 4.000 milions. Vol internacionalitzar la batalla pel dèficit amb el govern espanyol.

FELIP PUIG EMPRESA I OCUPACIÓ

El conseller dur, contra l'atur

Felip Puig (Barcelona, 1958) és el conseller més veterà i forma part del sector sobiranista de CDC. Deixa Interior envoltat per la polèmica pels suposats danys causats per les pilotes de goma que van disparar els Mossos el 14-N, però reconciliat amb el cos. Tot i això, des del 1999 ha passat pels departaments de Medi Ambient i Política Territorial i Obres Públiques, i va ser portaveu del Govern abans del tripartit. Ara encapçalarà el departament d'Empresa i Ocupació i el seu gran repte serà la lluita contra l'atur, a més de convèncer l'empresariat de les bondats del procés sobiranista.

FERRAN MASCARELL CULTURA

La consolidació de la reconversió

Va protagonitzar un dels salts polítics més sonats de l'anterior legislatura, en passar del PSC a conseller de Cultura del govern d'Artur Mas. Ara l'historiador Ferran Mascarell (Sant Just Desvern, 1951) es consolida en l'executiu del dret a decidir. Després d'intentar millorar la gestió d'uns recursos limitats en el seu àmbit, Mascarell haurà de buscar la fórmula per contenir l'enuig del sector cultural amb l'ajust pressupostari. Just abans de la campanya electoral va aprovar l'Acord Nacional per la Cultura, el full de ruta que ha de permetre el sosteniment del sistema cultural català.

IRENE RIGAU ENSENYAMENT

La gran enemiga de Wert 

En la llista d'enemics del ministre d'Educació, José Ignacio Wert, Irene Rigau (Banyoles, 1951) es consolida al primer lloc. La dirigent de CDC, mestra de professió, té el repte de combatre els intents judicials i de Madrid d'imposar també el castellà com a llengua vehicular a les escoles i canviar el sistema d'immersió per espanyolitzar els alumnes catalans. Aquesta batalla ha acabat deixant en un segon pla els forts ajustos que ha aplicat al sector educatiu. Rigau té suport social i polític en defensa de la immersió, però haurà de pacificar el sector per les retallades.

JOSEP MARIA PELEGRÍ AGRICULTURA, RAMADERIA, PESCA I ALIMENTACIÓ

Continuïtat d'un veterà d'Unió

El seu nom corria perill a les travesses del nou executiu, però finalment Josep Maria Pelegrí (Lleida, 1965) seguirà sent conseller d'Agricultura al mateix temps que fa de secretari general d'Unió. Aquest llicenciat en dret va passar de manera discreta per l'anterior executiu i va seguir destinant part del seu temps al partit, i res fa pensar que això canviï . I més quan Duran i Lleida, el líder democristià, vol enfortir Unió de cara al procés de xoc amb l'Estat que afronta Catalunya. La gestió del futur de la pagesia i de les ajudes europees (la PAC) serà la prioritat d'un veterà de la política.

RAMON ESPADALER INTERIOR

De nou al Govern i per la porta gran

Ramon Espadaler (Vic, 1963), llicenciat en geografia i història, aterra a Interior després de passar els últims anys al Parlament com a portaveu adjunt de CiU. Es tracta del seu retorn al Govern, ja que va ser conseller de Medi Ambient en l'últim executiu de Jordi Pujol. President del consell nacional d'Unió i de total confiança de Josep A. Duran i Lleida, Espadaler arriba a un departament que ha estat a l'ull de l'huracà per les expeditives càrregues policials en diverses manifestacions durant l'última legislatura. De passada, Interior fa créixer el pes específic d'Unió al Govern.

GERMÀ GORDÓ JUSTÍCIA

L'ombra de Mas guanya pes públic

Germà Gordó (la Pobla de Segur, 1963) ha manat molt en els últims dos anys -era un dels negociadors del projecte Barcelona World-, però la projecció pública com a secretari del Govern ha estat escassa malgrat que coordinava Exteriors i Esports. Ara aquest advocat guanyarà pes des de la conselleria de Justícia, que deixa vacant Pilar Fernández Bozal, proposada per Unió, en un moment en què Mas vol enfortir el flanc jurídic del Govern davant del xoc amb l'Estat. Gordó és un dels homes més pròxims al president -i també a Oriol Pujol- i havia estat gerent de CDC.

 BOI RUIZ SALUT Cara visible de les retallades

Boi Ruiz (Barcelona, 1954) ha estat una de les cares visibles de les retallades més sonades de la legislatura passada. Va deixar la presidència de la Unió Catalana d'Hospitals, la patronal del sector, per fer-se càrrec d'una conselleria que en els últims dos anys ha hagut de justificar retallades de sous, tancament de sales hospitalàries, disminució de la despesa sanitària i privatitzacions. Aquest cirurgià té el repte d'apaivagar el malestar del personal sanitari, que ha protagonitzat nombroses manifestacions, i haurà d'intentar preservar el departament dels nous ajustos pressupostaris.

SANTI VILA TERRITORI I SOSTENIBILITAT

Una incorporació amb accent social

Pocs dies després de les eleccions, Santi Vila (Granollers, 1973) va fer una entrada al seu blog en què demanava un gir a l'esquerra al pròxim Govern. Ara tindrà l'oportunitat de fer-lo possible des de la conselleria de Territori i Sostenibilitat que ocupava Recoder. Aquest historiador és diputat des del 2006 i està integrat en l'ala més socialdemòcrata de CDC. Vila deixarà ara l'alcaldia de Figueres. Es presenta com un "moderat" que ha fet, com Mas, un camí progressiu cap a la defensa de l'estat propi. Estarà al capdavant d'un departament sense gaire capacitat inversora.

NEUS MUNTÉ BENESTAR I FAMILIA

De la UGT i independentista

Segurament és la incorporació més inesperada. Neus Munté (Barcelona, 1970) serà la nova consellera de Benestar i Família en substitució de Josep Lluís Cleries. Provinent de la JNC i de l'ala socialdemòcrata del partit, en l'últim congrés de CDC va guanyar pes en ser nomenada secretària executiva de les sectorials del partit en connexió directa amb Josep Rull. Aquesta llicenciada en dret agafa les regnes d'un departament que l'agost del 2011 va estar envoltat de polèmica arran de la reforma del PIRMI. Ha estat a l'executiva de la UGT i sempre s'ha declarat independentista.