Ara

Demana diàleg als consellers i Mas-Colell alerta dels perills d'haver de retallar 4.000 milions

Mas avisa que no pot complir el dèficit

Artur Mas avisa que no complirà els objectius de dèficit del 2012 i el 2013 tot i els esforços. Recepta "diàleg" als seus consellers en un moment en què el xoc amb l'Estat sembla inevitable

O. MARCH / S. GONZÁLEZ 

Barcelona | Actualitzada el 28/12/2012 00:00

L'INICI D'UNA NOVA TRANSICIÓ   Artur Mas i Núria de Gispert amb Ramon Espadaler, Santi Vila i Neus Munté ahir durant la presa de possessió del nou executiu. Artur Mas i Núria de Gispert amb Ramon Espadaler, Santi Vila i Neus Munté durant la presa de possessió del nou executiu PERE VIRGILI

Escassos minuts després de prendre possessió, el nou Govern es va reunir amb un assumpte clau sobre la taula: el compliment del dèficit. Ja se sabia que la Generalitat no compliria l'objectiu marcat per a aquest 2012, que és de l'1,5%, i que la fita per al 2013 -del 0,7%- la considerava inassumible. Però fins ahir el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, no havia estat tan taxatiu en la denúncia de la situació. "Si ens obliguen al 0,7%, un objectiu que no té sentit, no només tocarem os sinó que existeix la possibilitat que el trenquem", va denunciar Mas-Colell, que espera que finalment Madrid "tingui sentit comú" i flexibilitzi un percentatge "impossible". "No hi ha miracles", va sentenciar.

D'aquesta manera, el nou executiu reprèn fil per randa la batalla amb el govern espanyol pel repartiment del dèficit. El conseller d'Economia, com ja va fer Mas a l'octubre, va reclamar que es permeti a les autonomies un sostre de l'1,5% per al 2013. Un percentatge que, segons el seu departament, permetria estalviar-se 1.600 milions d'euros d'una retallada que pot arribar -si es manté la fita del 0,7%- als 4.000 milions d'euros. En tot cas, si Madrid i Europa obliguen al 0,7% Mas-Colell es va comprometre a complir-lo en els futurs pressupostos. Però va avisar que és poc menys que una quimera, i va anunciar la pròrroga dels comptes del 2012.

La recepta de diàleg de Mas

Un dels episodis més cèlebres de l'anterior legislatura va tenir lloc després d'un Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) en què el conseller d'Economia, fet una fera -precisament pel 0,7% imposat per Cristóbal Montoro-, va denunciar que el govern espanyol tractava com "súbdits" els representants de la Generalitat. A pesar d'aquestes escenes -susceptibles de repetir-se tenint en compte que serà la legislatura del xoc amb l'Estat a causa de la consulta sobiranista-, Artur Mas va receptar "diàleg" als seus consellers en l'acte de presa de possesió.

"Vull un govern de diàleg permanent dins i fora de Catalunya", va proclamar el president de la Generalitat, que també va lloar la "musculatura política" del nou executiu. Va agrair als consellers sortints -Lluís Recoder, Josep Lluís Cleries, Pilar Fernández Bozal i Francesc Xavier Mena- la feina feta i va treure pit per haver solucionat més problemes que no pas els que s'han creat. "Cal seguir dient la veritat per ser un govern transparent i eficient", va recomanar Mas.

El president de la Generalitat va demanar "sensibilitat davant del patiment" en una nova mostra del seu gir social, provocat pel pacte d'estabilitat amb ERC -que inclourà denunciar davant Brussel·les els objectius de dèficits imposats per Madrid- i per la davallada electoral que li va fer perdre 12 escons. "Cal aixecar el país sense trencar la cohesió social", va reclamar un Mas que va tornar a insistir que el nou Govern serà el responsable de l'operació política més important dels últims 300 anys: celebrar una consulta d'autodeterminació. Sense que això resti capacitat de diàleg, encara que "les posicions estiguin molt allunyades" de bon principi.

Més ingressos

És evident que el canvi de discurs del nou Govern porta l'empremta d'ERC. Es va fer evident ahir, quan a la primera reunió de govern es va aprovar la disminució del mínim exempt de l'impost de patrimoni, una de les mesures que forma part de l'acord amb els republicans i que preveu incrementar en 93,8 milions els ingressos de la Generalitat. Mas-Colell va argumentar que aquesta modificació per decret llei s'havia d'executar abans d'acabar l'any perquè ja tingui efectes recaptatoris l'any 2013. El llindar queda rebaixat dels 700.000 euros als 500.000.

A més, tot i que es mantenen els imports dels vuit trams, s'augmenta el gravamen en un 5%, tret del tram més alt, que correspon a les fortunes de més de 10 milions d'euros, en què el tipus s'incrementa un 10%. És, en definitiva, la posada en pràctica de la filosofia d'ERC -i també d'altres partits com el PSC i ICV-EUiA- que paguin més els que tenen més.

Tot i això, Mas-Colell va voler treure ferro a aquesta qüestió i va recordar que, tot i que es rebaixa el mínim exempt d'aquest impost que va ser recuperat pel govern espanyol, el nivell no se situa en els 200.000 euros a partir dels quals s'havia de pagar fa quatre anys. "Hi haurà més gent que pagarà però no gaire més", va dir Mas-Colell. I és que fonts pròximes al conseller admeten que els nous increments d'impostos que s'aplicaran arran de l'acord de CiU amb ERC han provocat irritació entre l'empresariat, tot i que treuen ferro a les queixes assumint que quan es prenen mesures que afecten un sector és lògic que hi hagi una certa reacció.

Una altra mesura recaptatòria que entrarà ja en vigor és l'actualització de les tarifes dels peatges de les autopistes de titularitat catalana per al 2013. Els preus s'incrementaran un 3,5%, el percentatge que correspon a la variació interanual de l'IPC del mes d'octubre.