Ara

Un Govern amb dos homes forts i que manté els equilibris

9 preguntes amb resposta sobre el nou Govern

ROGER MATEOS / FERRAN CASAS 

Barcelona | Actualitzada el 28/12/2012 00:00

 EL GOVERN PREN POSSESSIÓ  01. Primera foto del nou equip de Mas. 02. Jordi Pujol parla amb els consellers Homs i Mas-Colell. 03. L'executiu es reuneix per primer cop. Primera foto del nou equip de Mas PERE VIRGILI

Minuts després que els dotze consellers prenguessin possessió dels càrrecs, Artur Mas va reunir-los a tots en la primera sessió del consell executiu en la nova legislatura. Prou significatiu va ser que després, en roda de premsa, els encarregats de comparèixer fossin Francesc Homs i Andreu Mas-Colell. Ells seran els dos pesos pesants d'un nou gabinet amb més perfil polític que el primer govern Mas i amb picades d'ullet a l'esquerra. El president ha procurat mantenir, a més, els equilibris entre Unió i Convergència i també entre les diferents famílies convergents.

Quins seran els homes forts del nou executiu?

Homs concentrarà el poder polític, Mas-Colell l'econòmic

El procés cap al dret a decidir i la superació de la crisi econòmica són les dues grans prioritats del nou govern. Precisament els dos consellers que controlaran més de prop aquests dos àmbits es perfilen com els homes forts del nou equip de Mas. Des de la conselleria de la Presidència, Francesc Homs tindrà un paper fonamental -tot i que no en solitari- en la negociació al voltant de la consulta, mentre que Andreu Mas-Colell continuarà sent la persona clau en qüestions pressupostàries i per garantir el finançament.

Quin paper tindrà la vicepresidenta?

Ortega conserva l'etiqueta de número dos del Govern

Com a vicepresidenta, Joana Ortega manté formalment l'etiqueta de número dos. En la taula de reunions de l'executiu, s'asseurà com fins ara a la dreta del president, tal com preveu el protocol. Però les seves atribucions concretes -Governació i Relacions Institucionals- no li atorguen una projecció política tan potent com la del conseller de la Presidència. Ortega sí que conservarà una funció de coordinació entre departaments i de relació amb altres administracions.

Quins equilibris manté Unió dins del Govern?

Espadaler, Pelegrí i Ortega tenen un pes específic similar al partit

El 2010 el repartiment d'àrees va fer que Convergència controlés directament sis conselleries, Unió dues i quatre més acabessin en mans de consellers sense carnets de CiU. Els democristians, però, van recomanar el nom de Pilar Fernández Bozal per a Justícia. Ara, Unió manté Ortega i Josep Maria Pelegrí en els mateixos càrrecs institucionals i, a més, en lloc de la independent Fernández Bozal, compta amb un nom més al Govern, el de Ramon Espadaler, al capdavant d'Interior. L'actual president del consell nacional d'Unió és un dels homes de confiança de Duran. També ho són Pelegrí, secretari general del partit, i Ortega, vicepresidenta d'Unió. Tots tres tenen repartits força equilibradament els papers dins del partit i dins de l'executiu. Uns equilibris que difuminen la figura del número dos dels democristians i deixen oberta la cursa successòria per prendre, en un futur encara per determinar, el testimoni de Duran.

Per què segueix Boi Ruiz al capdavant de Salut?

Mas manté la confiança en un dels independents fitxats el 2010

Fa dos anys, Boi Ruiz va ser un dels nous consellers sense militància a CiU cridats a formar part del que Mas va batejar com a govern dels millors . Ja des de bon començament, el fins llavors president de la patronal Unió Catalana d'Hospitals va situar-se en el punt de mira del sector i de l'esquerra. Retallades de pressupost, tancament de quiròfans, minva de serveis, la instauració de l'euro per recepta i alguna sortida de to van agitar el seu mandat, sobretot en el primer any de legislatura.

Tot i així, Mas no l'ha sacrificat en considerar que ha complert correctament la missió encomanada: aplicar els ajustos en plena crisi en un àmbit especialment delicat com la sanitat pública. El rodatge de Ruiz n'ha fet recomanable, segons Mas, la continuïtat. En els pròxims mesos seguiran les retallades i els processos de privatització en marxa. Sobre la taula hi té, per exemple, el canvi de gestió a l'Hospital Clínic, un dels grans centres hospitalaris finançats amb fons públics.

Per què Felip Puig canvia de cartera?

Deixa Interior després de la polèmica per la vaga del 14-N

Durant molts anys, Felip Puig ha estat un dels noms propis de més rellevància a Convergència, però el seu lloc al Govern s'havia posat en entredit en les últimes setmanes. La polèmica per la vaga general del 14 de novembre, en què una dona va perdre un ull suposadament per l'impacte d'un projectil disparat per antiavalots dels Mossos d'Esquadra, va posar-lo contra les cordes.

El fet que comandaments interns dels Mossos li amaguessin informes sobre el 14-N va deixar-lo en una situació molt compromesa al capdavant d'Interior. Puig va arribar a posar el seu càrrec a disposició de Mas, que quan faltaven poques setmanes per iniciar el segon mandat no va acceptar la seva dimissió. La confirmació oficiosa de Puig com a membre del nou Govern no va arribar fins fa pocs dies. Finalment s'hi manté, però amb una altra cartera. Cedeix una de les conselleries més visibles per la d'Empresa i Ocupació amb el repte de reactivar l'emprenedoria i obtenir la complicitat dels empresaris en el procés cap a l'estat propi.

Com s'organitzarà la projecció exterior?

Més importància, però per ara no serà al nom de cap departament

En la campanya electoral del 2010 Mas va prometre una conselleria d'Exteriors si el pressupost ho permetia. Finalment va deixar-ho en una secretaria general supervisada per Unió, amb Senén Florensa al capdavant. Durant dos anys (en què s'ha tancat la delegació de Buenos Aires, una de les que va obrir el segon tripartit) l'objectiu ha estat bàsicament econòmic. Ara es vincula la consulta a la internacionalització del procés, davant el possible veto d'Espanya. Però no només no es crea la conselleria sinó que, per ara, el nom d'Exteriors no serà a cap departament i seguirà formant part de les competències assignades a Presidència. Unió, que no renuncia a tenir certa presència en l'àrea d'Exteriors, no vol convertir-la en una font de conflicte amb l'Estat.

Quins retocs hi haurà en l'àrea econòmica?

Mas-Colell no tocarà gaire cosa i Puig no vol trencar res

El programa de govern que han pactat CiU i ERC conté una agenda econòmica amb alguns retocs significatius i amb la modificació o implantació de nous impostos, entre els quals la recuperació de successions, l'augment de patrimoni o alguns de nous sobre la banca. A Mas-Colell, que té l'aval d'ERC, no el mouen del lloc que ha ocupat en els últims dos anys, però sí que es veurà obligat a reorientar les seves polítiques. Felip Puig haurà de greixar les relacions amb l'empresariat.

Aquest govern té més perfil social i sobiranista?

Sí, però no hi ha consellers pactats amb Esquerra

Hi ha bèsties negres de l'esquerra, com ara Boi Ruiz, que segueixen. I també Irene Rigau, molt criticada per les retallades. Però a Benestar i a Territori es passa de perfils socialdemocràtes, com els de Cleries i Recoder, a d'altres que encara ho són de manera més desacomplexada com són Munté i Vila. A Interior es busca un perfil més suau i dialogant: de Puig es passa a Espadaler. El govern sí que és més sobiranista perquè cauen consellers de perfil moderat, com Recoder, Fernández Bozal o Mena i els que entren, com Gordó, Homs o Munté són declaradament sobiranistes. Aquest perfil agrada a ERC però no ha estat pactat amb els republicans, ja que CiU té la teoria que si els d'Oriol Junqueras no han entrat a l'executiu no tenen potestat per decidir noms. Tampoc hi ha hagut independents pactats entre CiU i ERC, tot i que els republicans podrien tenir més a dir en la composició del futur Consell Català per a la Transició Nacional.

Té alguna clau successòria de Mas aquest govern?

Equilibris interns entre famílies, més que relleu del president

Homs ha suggerit diverses vegades que la seva carrera política acaba on acabi la de Mas, que segons va prometre deixarà la primera línia un cop culmini el procés sobiranista que vol endegar. Si no fos així, pel seu rol de portaveu i conseller més polític del govern, amb un gran protagonisme en la carpeta de la consulta, es podria deduir que Homs és ara el més ben situat per quan arribi el moment. Recoder, que va demanar tenir més pes polític per seguir al govern, queda ara en segon pla però ja ha dit que no fa un pas enrere definitiu. Oriol Pujol es manté a la secretaria general de CDC i dins del govern compta amb les simpaties de Germà Gordó, un dels homes més pròxims a Mas. Sens dubte, si Oriol Pujol hagués entrat al govern, Mas hauria hagut de fer uns altres equilibris, similars als que al seu dia va fer Jordi Pujol entre ell i Duran al seu últim executiu.