Ara

Indivisible

JOSEP RAMONEDA 

| Actualitzada el 30/12/2012 00:00

Albert Hirschman, economista que va morir la setmana passada, distingia entre conflictes indivisibles i conflictes divisibles. Són indivisibles els problemes que en principi no admeten terme mitjà perquè plantegen disjuntives excloents: la qüestió de la independència de Catalunya, per exemple. Són divisibles, en canvi, aquells problemes en què es pot fer de més i de menys, en què es poden trobar punts d'acord per la via de la negociació, la transacció i el pacte.

Quan Álvarez Junco diu que Catalunya té dret a determinar-se i, per tant, a fer un referèndum, però també diu que Espanya té dret a la seva determinació i per tant a decidir en referèndum si vol perdre o no Catalunya, està expressant el caràcter indivisible de la qüestió de la independència catalana i, per tant, la impossibilitat teòrica d'una negociació. La democràcia es bassa en el caràcter divisible dels problemes. Quan apareix un problema indivisible hi ha dues opcions: convertir-lo en impossible (amb totes les versions que pot tenir això, des de la conllevancia fins a la confrontació i la violència) o buscar la manera de fer-lo divisible. La resposta dels principals partits espanyols se situa en l'àmbit de la indivisibilitat: no cap res fora de la Constitució. El marc legal com a garant de la indivisibilitat del problema. La proposta catalana busca l'apel·lació a la ciutadania per fer-lo divisible: permetre als ciutadans dir-hi l'última paraula (la sobirania) i, a partir d'aquí, convertir en negociable allò que aparentment és innegociable: pactar en funció de la veu de la ciutadania.

Tanmateix vivim en un context d'autoritarisme on fins i tot els problemes més genuïnament divisibles, els derivats de les relacions econòmiques, es converteixen en indivisibles. Cada cop que un governant, com Mariano Rajoy abans-d'ahir, diu: "Estem fent el que és necessari i inevitable", està convertint les polítiques econòmiques en indivisibles, excloents de qualsevol altra proposta. Si tota política és indivisible, anem per camins que duen directament a la societat postdemocràtica.