Ara

EL NOU EXECUTIU

Tancant el 'sudoku' del Govern fins a la nit de Sant Esteve

El joc d'equilibris interns va complicar fins a última hora la composició final del nou executiu de Mas

ROGER MATEOS 

Barcelona | Actualitzada el 30/12/2012 00:59

El nou Govern, un cop constituït, aquest dijous / PERE VIRGILIEl nou Govern, un cop constituït, aquest dijous / PERE VIRGILI

Quarts de dotze de la nit de Sant Esteve. Artur Mas, des de la Casa dels Canonges, fa l'última ronda de trucades del dia, per parlar amb els que en poques hores es convertiran en consellers del nou govern. La confirmació presidencial de cada càrrec arriba a hores intempestives, després d'una jornada maratoniana de contactes per quadrar el sudoku de l'executiu. De fet, els últims serrells no es tancaran fins al matí següent, segons expliquen diverses fonts coneixedores del procés consultades per l'ARA. El complicat joc de contrapesos entre Unió i Convergència, i sobretot dins les files convergents, a més dels equilibris de gènere, va impedir que Mas pogués enllestir amb més antelació l'esquema complet del nou executiu.

En els dies i fins i tot setmanes precedents, el president havia parlat amb més d'un interessat per sondejar la seva disponibilitat per continuar o, en algun cas, incorporar-se al govern. Des d'abans de les eleccions del 25 de novembre, Mas tenia diferents propostes d'organigrama damunt de la taula, però no va ser fins a la investidura, el 21 de desembre, que s'hi va posar de ple. Aquell cap de setmana va començar a moure peces, tot i que les gestions definitives van iniciar-se el dia 24. Després de prometre el càrrec en un acte al Palau de la Generalitat, va dedicar la tarda a reunir-se amb el líder d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, i el secretari general de CDC, Oriol Pujol, per perfilar el repartiment d'àrees. Mas va prosseguir les gestions el dia de Nadal, però va ser l'endemà que la feina va quedar del tot encarrilada.

Fusions descartades

Uns quants dies abans ja havia quedat clar que el govern mantindria 12 departaments i no els reduiria a 10. Inicialment s'havia sospesat la idea de fusionar Governació i Justícia o trossejar les competències d'Empresa i Ocupació per redistribuir-les entre diferents conselleries.

També s'havia valorat la possibilitat de reconvertir la cartera d'Economia, en mans d'Andreu Mas-Colell, en un departament de promoció econòmica, recerca, universitats i afers exteriors. Això hauria implicat la creació d'una conselleria d'Hisenda i Administracions Públiques, com la que dirigeix Cristóbal Montoro en l'àmbit estatal. Però Mas-Colell no va voler desprendre's de l'àmbit pressupostari i totes aquestes hipòtesis van acabar en un calaix. El nou gabinet seguiria, per tant, un patró molt similar al dels últims dos anys.

Unió aportaria tres dels dotze consellers. A més de Joana Ortega i Josep Maria Pelegrí, entraria Ramon Espadaler, però el dia 26 al matí encara no se sabia quina cadira ocuparia. Ell i el convergent Santi Vila es disputaven la cartera de Territori i Sostenibilitat. L'escollit va ser finalment Vila, mentre que Espadaler va passar a ocupar una de les conselleries de més pes, Interior, de la qual s'havia volgut apartar Felip Puig.

El decisiu encaix de Germà Gordó

L'escull principal, però, va ser l'encaix del fins llavors secretari del Govern, Germà Gordó, un estret col·laborador del president des dels temps de la travessia del desert de l'oposició, com a gerent de Convergència, i membre de l'anomenat pinyol que havia acompanyat Mas en el seu ascens dins del partit. Un pinyol que havia compartit, entre d'altres, amb Francesc Homs, tot i que la seva relació s'ha anat refredant. Mas volia situar Homs al capdavant de la conselleria de la Presidència, amb un clar protagonisme en el procés cap a la consulta sobiranista i amb competències en exteriors.

Per la rellevància del seu càrrec, Homs es visualitzaria com l'home clau del Govern. Però per si algú podia llegir el seu nomenament en clau successòria, Homs es va afanyar a aclarir aquest divendres que el seu futur polític està tan lligat al de Mas que, el dia que el president decideixi plegar, també plegarà ell.

Gordó, ben valorat no només per Mas sinó també per l'home fort del partit, Oriol Pujol, no podia quedar fora de l'executiu. Mas li va oferir fins a quatre alternatives. I va triar Justícia. Aquella decisió, presa el dia 26 al vespre, va generar automàticament un moviment de peces que va permetre completar la composició definitiva del Govern. Pilar Fernández Bozal havia de deixar la cartera de Justícia, però la seva absència s'havia de compensar amb l'entrada d'una dona, per no rebaixar la quota femenina del 25%.

Cleries, el gran sacrificat

Va ser llavors que Mas va haver de prendre la que segons totes les fonts consultades ha estat la seva decisió més dolorosa: apartar de Benestar Josep Lluís Cleries, un dels consellers que més valorava. Fins dijous, dia 27, al matí, hores abans que els consellers prenguessin possessió, no es va tancar el nomenament de Neus Munté en el lloc de Cleries. A la tarda, Mas va dedicar paraules elogioses als consellers que ho deixaven de ser, posant l'èmfasi en Cleries, amb qui tot just acabava de dinar.

Després d'haver hagut de suar per dissenyar l'executiu, Mas haurà d'acabar ara la feina prèvia a l'engegada de motors del nou equip. En els pròxims dies, caldrà tancar nomenaments d'alts càrrecs i transvasaments d'algunes estructures internes d'un departament a l'altre.