Ara

2013, plantem-li cara

MARTA ESPASA 

| Actualitzada el 31/12/2012 00:00

Les felicitacions que ens hem intercanviat aquests dies per desitjar-nos unes molt bones festes i un feliç 2013 destil·laven, en aquesta segona part del missatge, un cert aire d'incredulitat. Ho hem escrit i ho hem dit, però en molts casos és evident que no ens acabàvem de creure que el 2013 hagi de ser pròsper, feliç i millor que l'any que tot just s'acaba. Regna un gran desànim i una desesperança generalitzada cap al futur més proper. I no és estrany, ja que el vocabulari que impera en les converses i en els mitjans de comunicació es dedica a glossar la crisi, l'atur, la recessió, les retallades, els ajustos, l'augment d'impostos, el dèficit, l'endeutament, el rescat... i un llarg etcètera. Certament, i malauradament, seran paraules i conceptes dels quals sentirem parlar al llarg del 2013.

Però malgrat tot, hem de plantar cara a aquesta situació; no ens poden vèncer el pessimisme i les males notícies econòmiques. Cal redreçar la situació. Entre altres raons, perquè l'economia és una ciència social en la qual el comportament dels ciutadans és clau per determinar nous equilibris.I aquest comportament depèn de les expectatives que els ciutadans tenen sobre la situació futura. Si les expectatives són totalment negatives, amb la situació d'incertesa en què ens trobem, moltes iniciatives no es realitzaran, els nous projectes s'ajornaran a l'espera d'una conjuntura més propícia, i no s'afavorirà el creixement econòmic.

És cert que cal ser realista, que són temps molt difícils i que la sortida de la crisi, ara com ara, depèn fonamentalment de factors internacionals que, des d'aquí, són difícils de controlar. Elements com el creixement econòmic dels països emergents i de la mateixa Unió Europea, la relaxació del compliment dels objectius de dèficit públic espanyol que permeti no fer uns ajustos tan severs, les condicions que imposarà la UE davant del que sembla l'inevitable rescat, la reacció dels mercats financers internacionals, etc. són, sens dubte, factors determinants del nostre futur. Però no per això hem d'oblidar-nos dels elements interns. En aquesta situació també sorgeixen noves iniciatives, nous projectes, noves idees, nous horitzons que cal impulsar, potenciar i divulgar. Cal afrontar la crisi amb determinació, aprendre dels errors i mirar cap al futur. Cal buscar les bones notícies i cal que en el nostre vocabulari s'instaurin paraules i valors com l'esforç, la tenacitat, la innovació, la imaginació i la il·lusió. Al nostre país hi ha gent que està fent grans esforços, que dia a dia està lluitant per mantenir les seves empreses, que estan exportant més que mai, que emprenen nous projectes, que milloren dia a dia, que fan la seva feina de manera eficaç i eficient. Però tot això no es coneix prou. Cal anunciar-ho i divulgar-ho com a instrument mitjançant el qual es puguin crear expectatives positives i evitar així caure en el desànim generalitzat.

És cert que cal aprofitar el moment per renovar-se, per repensar-se i per reorientar-se tant en l'àmbit individual com en el col·lectiu. En aquest sentit, espero i desitjo que el nou govern de la Generalitat, com a expressió de la col·lectivitat dels ciutadans de Catalunya, treballi més que mai per aconseguir superar els entrebancs de l'any que iniciem, entrebancs que de ben segur seran molts i de dimensions considerables.

D'una banda, el govern haurà de lluitar per fer front als atacs que sens dubte vindran del govern central, sigui en el terreny econòmic -intentant asfixiar les finances de la Generalitat-, sigui en l'identitari -el català serà una batalla constant- o en el polític -intentant evitar la consulta sobre l'estat propi-. D'altra banda, el govern haurà de treure el país de la forta crisi i haurà d'intentar fer-ho sense les eines més potents -regulació laboral, política fiscal, regulació de sectors, etc.-, que estan en mans del govern central. És la situació més delicada que s'ha viscut a Catalunya des de la recuperació de la democràcia. Però, malgrat tot, també en el terreny col·lectiu cal donar esperances i expectatives i, en aquest sentit, el pacte entre ERC i CiU per donar estabilitat i fortalesa al govern és un element positiu. Si, a més a més, s'aconseguís construir un pacte més ampli tant en termes polítics com socials i econòmics per poder fer front als grans reptes de país, sens dubte podríem plantar cara a aquest 2013, i fer que d'aquí d'un any ens poguéssim desitjar d'una manera creïble un feliç, pròsper i esperançador 2014. Mentrestant, feliç 2013.