Ara

CANVI DE CICLE

El president fa una crida a "lluitar" per vèncer Els obstacles en el seu missatge de Cap d'Any

Mas lliga el benestar social dels catalans a tenir un "país nou"

Artur Mas acomiada l'any amb un missatge en què vincula les aspiracions nacionals de Catalunya al repte de millorar la qualitat de vida. "No hi ha projecte nacional sense projecte social", afirma.
ROGER MATEOS 

BARCELONA | Actualitzada el 31/12/2012 00:00

SOBIRANIA I BENESTAR Artur Mas va argumentar en el tradicional discurs de Cap d'Any que ambició nacional i benestar van de la mà. SOBIRANIA I BENESTAR Artur Mas va argumentar en el tradicional discurs de Cap d'Any que ambició nacional i benestar van de la mà. R. MORENO

"No hi ha projecte nacional sense projecte social i no hi ha projecte social sense projecte nacional." Amb aquesta reflexió, Artur Mas va voler aprofitar el seu missatge institucional de Cap d'Any per alertar que Catalunya només podrà sortir del pou econòmic i financer en què està si és capaç d'assolir els reptes nacionals que es plantegi en els pròxims temps. No hi haurà prosperitat social sense llibertat nacional. Però tampoc es poden afrontar els desafiaments nacionals més ambiciosos si s'obvia el sentit social del projecte, va venir a dir en el seu tercer discurs de Cap d'Any com a president, primer del mandat que tot just acaba d'encetar. "Benestar i justícia al costat de les llibertats nacionals. Aquesta ha estat, és i serà la lluita de tantes i tantes generacions de catalans", va proclamar.

En la seva al·locució, enregistrada al Saló Mare de Déu de Montserrat del Palau de la Generalitat, va constatar que "una majoria de catalanes i catalans volen construir un país nou. Arrelat a la terra mil·lenària, però mirant cap amunt". No és per raons merament identitàries, culturals o de sentiment que bona part dels catalans reclamen un estat propi, sinó també per una qüestió de qualitat de vida. Mas va resumir-ho en una frase: "El gran sentit d'un país nou és garantir el màxim benestar cívic, espiritual i material dels seus ciutadans". Si els catalans es disposen a escriure "pàgines transcendents" de la seva història és perquè s'han convençut que els portarà a viure en "un país millor".

Amb un to volgudament institucional, Mas va trufar el seu discurs d'eufemismes -el terme país nou va substituir l'habitual concepte d' estat propi per a Catalunya- i va evitar referir-se explícitament a la consulta d'autodeterminació que vol impulsar amb el suport d'ERC i d'altres forces al Parlament. Però la idea de cridar els catalans a les urnes perquè es pronunciïn sobre el seu futur va planar en més d'un moment del missatge. "Molts desitjaríem una Catalunya que pogués exercir la seva plena llibertat i en què tota la ciutadania pogués decidir lliurement i en pau el nostre futur com a nació", va assegurar.

Moments "angoixants"

El recentment reelegit president va reconèixer que "la gravetat del moment és molt gran i preocupant, en alguns aspectes fins i tot angoixant". De fet, va arribar a admetre que hi ha qui podrà dir que molts d'aquests desitjos de recuperació econòmica i plenitud nacional per als pròxims temps "estan molt lluny de la realitat". Tanmateix, va advertir que "les dificultats no es vencen amb resignació sinó amb esperit de superació, els obstacles no se salven amb falta d'esma sinó amb empenta i determinació, i els reptes no se superen amb indiferència sinó amb compromís i també amb passió"."Qui està disposat a lluitar, pot sortir-se'n o no, pot guanyar o pot perdre. Però qui no lluita, ja ha perdut", va recalcar. Aquesta crida a "lluitar" per remuntar el vol es va repetir en més d'un fragment de la seva intervenció. I és que les perspectives per al 2013 són, des de molts punts de vista, més alarmants que mai. Si durant el 2012 hi ha hagut "més exigència que esperança", l'any entrant tampoc serà senzill, tot i que va demanar que "la gravetat i la duresa dels temps actuals no malmetin ni enterrin la nostra esperança".

L'alta participació registrada en les últimes eleccions al Parlament, molt dominades pel debat sobiranista, convida, segons Mas, a confiar en el país. La massiva afluència als col·legis electorals és un "signe clar de vitalitat, de compromís i de maduresa democràtica". "És una manera de dir que volem ser protagonistes del nostre destí, com a poble i com a societat, i que cadascú de nosaltres és una baula d'una cadena que té tot el sentit si hi som tots", va plantejar, en una crida a la unitat.

Gir sobiranista i social

A primer cop d'ull, hi ha dues diferències fonamentals entre l'Artur Mas que fa dos anys va agafar el timó de la Generalitat i l'home que fa tot just deu dies va ser investit per segona vegada. La primera és l'horitzó nacional. Si en la legislatura passada l'aspiració declarada era el pacte fiscal, ara ho és la celebració d'una consulta per decidir si Catalunya ha d'esdevenir un nou estat dins d'Europa.

Però, a més, i aquestà és la segona novetat, la defensa a ultrança de l'austeritat ha desaparegut del seu vocabulari. Al gir sobiranista sembla afegir-s'hi un cert gir social, almenys en el discurs i en algun gest, com el fitxatge dels nous consellers Santi Vila i Neus Munté, dos perfils progressistes dins de Convergència. Un èmfasi social que arriba quan falten poques setmanes perquè el Govern apliqui noves retallades per reduir el dèficit. A diferència de fa dos anys, però, l'argumentari de Mas sembla que no es limitarà a justificar la tisorada. L'ofec estatal serà esgrimit com a raó de més per reivindicar la màxima sobirania i, per tant, el màxim benestar.