Ara

'The devil is in the details'

ANDREU SOLÀ I MARTÍN 

| Actualitzada el 31/12/2012 00:00

'The devil is in the details''The devil is in the details' CRISTINA CALDERER

Els representants polítics que donen suport al nou govern han discutit les últimes setmanes sobre la idoneïtat de posar data al dret a decidir. Sense menystenir els riscos associats a fer pública la data concreta de la consulta referendària de forma prematura, mancats, per ara, dels instruments per dur-la a terme, el procés exigirà un esforç de màxima transparència pel que fa a la seva calendarització. És aquesta la pràctica internacionalment acceptada i serà una premissa ineludible per aconseguir complicitats entre els membres de la comunitat internacional. Els dirigents que s'han compromès a fer efectiu l'exercici del dret a decidir reclamat a les urnes per una majoria folgada de catalans no s'enfronten a una tasca fàcil però, tanmateix, els seus passos seran ferms si es duen a terme d'acord amb els estàndards i les millors pràctiques de transparència i rigor reconegudes a nivell internacional i es compta, en tot moment, amb la presència d'observadors internacionals que verifiquin la credibilitat de la consulta i l'escrutini dels vots.

Tenint en compte el rebuig ja expressat dels representants de l'Estat i els seus partits polítics majoritaris a la celebració de la consulta durant la legislatura que encetem, l'horitzó del full de ruta no serà un camí de roses, com ha reconegut el president investit, Artur Mas. Caldrà doncs, primerament, dotar el país d'instruments legals propis que facin possible una consulta d'acord amb unes regles del joc en consonància amb la normativa aplicada internacionalment en matèria de referèndums. Si la legalitat espanyola no empara la consulta, caldrà bastir una estructura que possibiliti, entre altres coses, l'arbitri de possibles queixes o al·legacions mitjançant la formació d'una comissió independent de juristes amb l'aval d'institucions i personalitats polítiques de reconegut prestigi a nivell internacional. Així mateix, és bàsic dotar el país d'una legislació que autoritzi el monitoratge nacional i internacional de totes les fases del cicle electoral a recórrer, des de la creació d'una autoritat electoral que possibiliti la realització de la consulta i la definició dels criteris d'elegibilitat dels votants a la confecció de les llistes, la formació de les meses de vot i l'escrutini dels resultats.

Els problemes experimentats per milers de votants catalans residents a fora de l'Estat, que no han pogut fer efectiu el seu dret a vot en les darreres eleccions autonòmiques per traves administratives impròpies d'un estat democràtic de dret, són una mostra palpable de la necessitat de bastir unes estructures administratives pròpies que permetin l'exercici del dret a l'autodeterminació al marge de les institucions estatals. Com no es cansen de repetir els negociadors de conflictes polítics, " the devil is in the details ", i l'experiència d'altres països en referèndums frustrats -el Sàhara Occidental n'és un exemple prou proper i conegut a casa nostra- ens mostra que aspectes a priori merament tècnics, com l'elaboració del cens de votants, es poden convertir en esculls insalvables si existeix una voluntat obstruccionista. Tanmateix, anunciar la data de la consulta i compartir el calendari del procés electoral amb la comunitat internacional de ben segur que contribuirà a legitimar i enfortir un procés que serà seguit amb lupa des de les principals cancelleries del món.

Tan important és anunciar la data del referèndum com acordar i divulgar la qüestió en concret que es plantejarà a la ciutadania. En aquest sentit, i com assenyalen els experts en dret internacional, no valen les ambigüitats, ni els eufemismes, ja que la comunitat internacional només tindrà en compte el resultat de la consulta si s'interpel·la els ciutadans sobre la independència d'un nou estat de forma nítida, sense embuts.

Sense pressa però sense pausa, el primer pas serà promulgar la legislació que possibiliti la publicació d'un calendari electoral. En aquest sentit, seria un error greu condicionar el full de ruta al tempo de processos paral·lels en curs o a decisions polítiques preses a Madrid, Edimburg o Brussel·les. En definitiva, el nou govern tindrà una responsabilitat institucional sense precedents en la història del país: gestionar que el dret a decidir del poble català sigui exercit d'acord amb els estàndards internacionals de tal manera que els resultats obtinguts a les urnes per partidaris i contraris a la independència de Catalunya de l'Estat siguin acceptats per la comunitat internacional, com a pas previ al possible reconeixement del nou estat... Som-hi?