Ara

CANVI DE CICLE

A més dels 300 anys del 1714, l'any de la consulta hi haurà altres factors que influiran en l'agenda catalana

2014: més enllà d'un símbol per a Catalunya

MARC COLOMER 

BARCELONA | Actualitzada el 02/01/2013 00:00

2014: més enllà d'un símbol  per a Catalunya2014: més enllà d'un símbol per a Catalunya REUTERS

El 2014 ha estat sempre en l'imaginari de l'independentisme català, fonamentalment per una qüestió simbòlica. Farà 300 anys de la pèrdua de les estructures d'estat de Catalunya. Més enllà, però, de l'èpica històrica que envolta el 2014 -l'horitzó en què les dues principals forces del Parlament, CiU i ERC, han situat la consulta d'autodeterminació- està previst que aquell any aflorin en el debat polític un seguit d'elements que poden acabar influint de manera decisiva en l'agenda política catalana.

Quan l'exvicepresident del Govern i exlíder d'ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, el 2007 va posar damunt la taula el 2014 com a data possible per a la celebració del referèndum d'autodeterminació va argumentar que no era només una qüestió simbòlica, que també, sinó bàsicament pràctica. Hi coincidiran des de la caducitat de la disposició addicional tercera de l'Estatut fins a la caiguda en picat de les ajudes de la UE per a Espanya passant per unes eleccions europees decisives per al futur de la Unió, amb el debat de l'ampliació interna de fons.

1714-2014: El símbol

300 anys de la caiguda de Barcelona a mans borbòniques

Ningú perd de vista que l'Onze de Setembre del 2014 té una dimensió gairebé èpica per a la història de Catalunya i, de retruc, per a una eventual consulta d'autodeterminació. Es compliran exactament 300 anys de la caiguda de la ciutat de Barcelona en mans de les tropes borbòniques de Felip V. Una derrota que va suposar la pèrdua de les estructures d'estat que fins llavors havia tingut Catalunya i que havia respectat l'arxiduc Carles d'Àustria. El mateix president de la Generalitat, Artur Mas, va reconèixer en l'entrevista amb l'ARA en campanya, que la seva "il·lusió" seria "fer coincidir" el referèndum amb el tercer centenari de la derrota del 1714.

Amb la commemoració del tercer centenari, seran invocades més que mai les llibertats nacionals i individuals que amb la derrota del 1714 es van perdre i que ara ja una majoria social del país vol recuperar. A priori, doncs, el 2014 serveix un context aparentment idoni per al plantejament del projecte de futur polític per a Catalunya amb plena consciència de la història nacional.

Adéu a l'addicional tercera

El 2014 venç el compromís de l'Estat amb la inversió a Catalunya

Aquest 2013 és l'últim dels set anys de vigència que explicitava la disposició addicional tercera de l'Estatut, que estableix que la inversió de l'Estat a Catalunya en infraestructures ha de ser equivalent a l'aportació catalana al PIB espanyol (pràcticament una cinquena part).

El 2014, per tant, l'Estat ja no tindrà cap obligació legal amb Catalunya en matèria d'inversió en infraestructures. També és cert i cal no perdre de vista que, de fet, ni quan ha estat una obligació fixada per una llei orgànica espanyola (l'Estatut) s'ha complert aquest mandat: l'Estat deu a Catalunya 759 milions de l'addicional tercera del 2008 i 211 del 2009, últim any liquidat. Amb les finances espanyoles desplomant-se per la crisi, els pressupostos del 2010 i 2011 ja no van preveure una inversió equiparable al pes català en el PIB espanyol, i els del 2012 i 2013 aquesta partida en els pressupostos de l'Estat va seguir en caiguda lliure.

Menys ajudes europees

Nou paradigma per a les regions espanyoles menys dinàmiques

Malgrat que els països de la UE encara no han tancat un acord pressupostari per al període 2014-2020, tot fa preveure que hi haurà un retrocés important de les aportacions europees a Espanya en matèria de fons de cohesió i agricultura. El que els experts han anomenat l'efecte estadístic pot perjudicar especialment els territoris espanyols que més s'han beneficiat dels subsidis europeus com Extremadura, Andalusia, Galícia o Castella-la Manxa. L'efecte estadístic és la conseqüència de l'entrada a la UE l'última dècada de països amb una renda inferior a l'espanyola, cosa que faria que alguns d'aquests territoris de l'Estat menys dinàmics superessin el llindar del 75% de la mitjana de la renda europea -ara estan per sota- que els garantia moltes d'aquestes ajudes. És fàcilment previsible, en aquest context, un escenari de perpetuació del nivell de transferències dels territoris més dinàmics econòmicament -com Catalunya- cap a regions menys dinàmiques, com les citades. És el "drenatge fiscal", en paraules de Mas, que la immensa majoria del Parlament està d'acord que no es pot seguir sostenint.

Eleccions europees

El debat sobre l'ampliació interna entra en campanya

També el 2014, en principi a la primavera, hi ha prevista la convocatòria d'eleccions al Parlament Europeu. Són unes eleccions en què inevitablement hi irromprà amb més força que mai el debat sobre l'autodeterminació i l'eventual ampliació interna de la UE. La tardor d'aquell mateix any, Escòcia farà el seu referèndum, i el pacte CiU-ERC de governabilitat preveu la consulta també aquell any. Així, les europees poden esdevenir un primer assaig per posar a prova el suport al projecte d'emancipació un any després de les severes retallades pressupostàries que haurà d'aplicar la Generalitat per acostar-se als objectius de dèficit fixats per l'Estat.