Ara

Estat federal?

FRANCESC PAU VALL 

| Actualitzada el 03/01/2013 00:00

Estat federal?Estat federal? ÁNGEL DÍAZ / EFE









La Constitució de 1978 va implantar una democràcia a Espanya i addicionalment, entre altres aspectes, va ser un intent de resoldre el problema de l'encaix de Catalunya i Euskadi i, en certa mesura, de Galícia en el nou estat democràtic. El problema és que una part significativa de la població de Catalunya, que fins ara no s'ha quantificat mai, no està satisfeta amb l'encaix que n'ha resultat, amb independència que aquesta situació sigui acceptada o no a la resta de l'Estat. Aquesta insatisfacció s'expressa de formes molt diverses; una part significativa de la ciutadania ho fa votant en clau identitària, però el percentatge exacte de la població de Catalunya que no està d'acord amb l'encaix actual està per determinar. En aquest sentit, una de les opcions que s'esgrimeixen és l'estat federal.

Convé remarcar que l'estat federal té el mateix model que l'estat autonòmic. Per tant, el que és transcendent, més enllà de la denominació, són les reformes concretes que es proposen fer en el sistema.

L'estat federal es basa en l'existència de dos àmbits territorials de poder: un comprèn tota la federació, per exemple Alemanya o els Estats Units, i l'altre comprèn cadascun dels denominats länder o estats membres. En els estats federals hi ha un sistema de repartiment de competències. Determinades matèries són competència de la federació i altres ho són dels estats membres. Cada àmbit territorial de poder exerceix les seves competències sobre el seu territori. D'altra banda, els estats federals tenen, a més del govern federal, dues cambres: una representa els ciutadans del conjunt de la federació i l'altra representa els estats membres. Cada estat membre té, a més, un govern i un Parlament propi. Aquesta estructura és anàloga a la de l'estat autonòmic.

Acadèmicament es diu que l'estat federal prové d'un pacte entre estats independents que es plasma en una Constitució federal, i que, en canvi, l'estat autonòmic prové de la descentralització política d'un estat unitari. Això no obstant, el que finalment importa és com es reparteixen el poder, és a dir, com es reparteixen les competències entre la federació i els estats membres, entre l'estat central i les comunitats autònomes. Actualment, al món hi ha una vintena d'estats federals i no n'hi ha dos d'iguals, però es pot afirmar que la major part dels estats membres dels diversos estats federals tenen unes competències anàlogues a les de les comunitats autònomes. A més, ni els estats federals ni l'estat autonòmic permeten la independència, respectivament, d'un dels seus estats membres o d'una comunitat autònoma.

La diferència més substancial entre alguns estats federals i l'estat autonòmic és que els primers tenen una cambra alta que representa els estats membres. El Senat espanyol, al qual la Constitució denomina "cambra de representació territorial", no fa, en absolut, aquestes funcions. La Constitució no considera l'estat com un conjunt de comunitats autònomes que manifesten la seva posició i participen en les decisions que adopta l'estat com a ens global. És a dir, no hi ha mecanismes perquè les comunitats autònomes participin en la formació de la voluntat de l'estat, en cap àmbit.

Per això, més enllà de la denominació "federal", el que cal és concretar quines millores es pretenen introduir en el nostre model d'estat: convertir el Senat en una autèntica cambra de representació de les comunitats autònomes com a tals, amb un poder semblant al Senat nord-americà o al Bundesrat alemany; modificar el sistema de finançament introduint-hi el concert econòmic per a Catalunya o el principi d'ordinalitat que hi ha a Alemanya; ampliar i assegurar les competències de les comunitats autònomes, evitant que determinades competències transversals de l'Estat serveixin per deixar sense contingut competències de la Generalitat; etc. Aquestes millores es podrien introduir mitjançant una reforma constitucional pel mateix i ràpid procediment que es va fer servir recentment per modificar -per indicació de diverses instàncies europees- l'article 135 de la Constitució. La condició per dur a terme aquests canvis és que el PSOE, que ara sembla apostar pel federalisme, i el PP tinguin voluntat política de fer-ho, però en qualsevol cas estaríem parlant d'una reforma del sistema, no d'un canvi de model.