Ara

MÓN LOCAL

El PP vol aprovar el seu pla municipal ja, però l'acord amb el PSOE i els ajuntaments es complica

Rajoy es compromet a respectar les competències locals catalanes

El govern de Mariano Rajoy respectarà les competències locals que marqui la llei que prepara l'executiu català. Mentrestant, l'acord que busca amb el PSOE per reformar el món local és lluny.
ORIOL MARCH / JOAN FAUS 

BARCELONA/MADRID. | Actualitzada el 03/01/2013 00:00

ACORD LLUNYÀ  Mariano Rajoy, acompanyat del ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, vol enllestir de pressa la reforma local. De moment, però, topa amb la resistència del PSOE i del món municipal. L'executiu del PP s'ha compromès a respectar la llei catalana de governs locals en matèria de competències. ACORD LLUNYÀ Mariano Rajoy, acompanyat del ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, vol enllestir de pressa la reforma local. De moment, però, topa amb la resistència del PSOE i del món municipal. L'executiu del PP s'ha compromès a respectar la llei catalana de governs locals en matèria de competències. JAVIER LIZÓN / EFE

El govern espanyol respectarà la reforma local que surti del Parlament de Catalunya. Així l'hi va prometre Antonio Beteta, secretari d'estat d'Administracions Públiques, a la vicepresidenta de l'executiu català, Joana Ortega, en una reunió que van mantenir al despatx de la dirigent d'Unió a l'estiu. Ho van explicar a l'ARA fonts del Govern i de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) en un moment en què la reforma municipal que planeja Mariano Rajoy encara no està encarrilada a causa de les desavinences que hi ha amb el PSOE i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).

"Des de la reunió entre Ortega i Beteta no hi ha hagut cap altre contacte, però el compromís hi segueix sent", asseguren fonts de CiU. El Govern tenia a punt d'entrar al Parlament la llei de governs locals, que fa mesos que es prepara i que es va paralitzar amb la convocatòria de les eleccions catalanes del 25-N.

Marge fins al març

Segons fonts nacionalistes, el Govern té intenció d'enllestir el text català de reforma del món local durant els tres primers mesos de l'any. "Està molt avançada", asseguren des de l'ACM, que al mateix temps lamenten que des del setembre estigui tot el procés aturat.

La de les administracions locals és segurament la reforma que més se li està encallant a Mariano Rajoy. El president espanyol va anunciar a mitjans de juliol una modificació en tota regla de l'estructura dels ajuntaments -reducció del 30% del nombre de regidors i limitació de les competències dels consistoris i el sou dels alcaldes- que havia de tramitar-se ràpidament.

Rajoy, però, no s'esperava que la reforma provoqués una rebel·lió interna al seu propi partit i l'oposició frontal de la FEMP, liderada precisament per un alcalde del PP, el de Santander, Íñigo de la Serna. Tot això a banda del rebuig del PSOE i d'algunes comunitats autònomes, com Catalunya, que està interessada a mantenir un model propi.

Amb aquest escenari de fons, l'aprovació del projecte es va posposar al setembre però llavors l'acord tampoc es va forjar. I ara, més de cinc mesos després, malgrat les aproximacions entre totes les parts, el pacte continua força allunyat. Tot i així, hi hagi o no consens polític, l'executiu s'ha marcat aquest mes de gener com a data límit per a l'aprovació de la reforma, segons el ministeri d'Hisenda.

Reforma menys agressiva

A l'espera del text definitiu, tot indica que es tractarà d'una reforma local menys agressiva de la ideada pel PP. Es preveu que la reducció del nombre de regidors no arribi al 30% i que el límit salarial dels alcaldes variï segons la població. Són dos dels compromisos que va arrencar-li a Rajoy el president de la FEMP en una reunió al desembre.

Malgrat aquestes concessions, el govern continua ferm en la seva idea d'establir un límit de sou als alcaldes, eliminar les prop de 1.000 mancomunitats que hi ha i potenciar les diputacions. Segons fonts del PSOE, els dos grans partits han arribat a un acord verbal perquè el salari d'un alcalde no superi els 67.000 euros anuals base bruts que guanya un secretari d'estat.

La proposta inicial era 2.000 euros superior perquè el màxim el marcava el sou d'un ministre. El de Barcelona, Xavier Trias, seria l'alcalde més afectat, ja que és el més ben remunerat de l'Estat, amb 109.000 euros de sou. Malgrat tot, la reforma que té al cap el Govern desafia el límit salarial que vol imposar l'Estat i imposarà topalls més elevats que els espanyols.

En el límit salarial és en l'únic aspecte en què de moment han arribat a un pacte el PP i el PSOE. El secretari de política municipal dels socialistes, Gaspar Zarrías, va dir ahir que l'acord global és "molt lluny". El PSOE no vol retallar regidors perquè "el 85% no tenen sou" i busca acabar amb la llei de les grans ciutats, que és el "veritable problema en la despesa". També rebutja que els serveis públics mínims obligatoris que els ajuntaments de menys de 20.000 habitants -el 95% del total- no puguin finançar passin a mans de les diputacions perquè seria una "privatització" encoberta.

El PSOE demana eliminar les diputacions i mantenir les mancomunitats que tenen un "funcionament positiu". De fet, la FEMP va dir ahir que "encara" no s'ha arribat a un acord amb el govern espanyol sobre el futur d'aquestes institucions i també va advocar per analitzar la seva viabilitat econòmica cas per cas.