Ara

NOVA ETAPA

El Govern redactarà un programa 2013-2016 que tirarà pel dret amb la celebració de la consulta

Mas prepara un full de ruta al marge de l'Estat

El pla de govern 2013-2016 ja està en marxa i es farà a partir del pacte signat per CiU i ERC de cara a aquesta legislatura. Això implica legislar al marge de l'Estat per avançar cap a la consulta.
ORIOL MARCH 

BARCELONA | Actualitzada el 04/01/2013 00:00

Mas prepara un full de ruta al marge  De l'EstatMas prepara un full de ruta al marge De l'Estat

Artur Mas va posar ahir les primeres parets mestres del pla de legislatura 2013-2016. El president de la Generalitat va encomanar a la conselleria de la Presidència, dirigida per Francesc Homs, l'elaboració d'un programa de govern que servirà per traçar un pla que compleixi amb dos objectius simultanis: respectar el pacte d'estabilitat signat amb ERC i avançar en el camí cap a la consulta. Es tractarà d'un programa de govern com el que fan tots els executius, però a més, i atès el context polític, avançarà en el marc d'una transició nacional per primer cop al marge de l'Estat.

Aquest pla 2013-2016 es compromet a crear els instruments d'administració electoral "a fi d'assegurar la correcta celebració de la consulta", segons va explicar Homs en roda de premsa posterior a la primera reunió del Govern d'enguany. La consulta d'autodeterminació serà un dels aspectes claus que es tractaran dins del Consell Català per a la Transició Nacional, que Mas preveu crear aquest gener i tenir operatiu a mitjans de febrer. Estarà integrat per experts de tots els àmbits i la seva composició definitiva es mirarà de consensuar amb la resta de forces polítiques, amb qui el Govern es posarà en contacte aviat.

Transició Nacional i Carec

Aquest consell tindrà una funció similar al Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica (Carec), presidit per Salvador Alemany, d'Abertis, que seguirà emetent informes puntuals de recomanacions al Govern. L'òrgan de nova creació, inclòs en el pacte signat pel president de la Generalitat i Oriol Junqueras, president d'ERC, serà l'encarregat de "coordinar, impulsar i assessorar" el procés cap a la consulta. Un procés que no serà senzill tenint en compte que el govern espanyol rebrà traient les ungles la llei de consultes, primer acte del referèndum. Aquesta llei estarà enllestida a finals de mes i Soraya Sáenz de Santamaría, vicepresidenta espanyola, ja ha avisat que l'Estat té diverses vies per aturar-la i impedir la consulta. Ningú dubta que la norma anirà a parar al Tribunal Constitucional.

El xoc amb l'executiu de Rajoy no només vindrà pel referèndum, sinó també per les estructures d'estat que Mas vol tenir preparades per al moment en què arribi l'any de la consulta. Tot indica que serà el 2014, però CiU i ERC poden ajornar-la si arriben a un acord. Fins a aquest moment, el pla de govern que redactarà Homs -amb la col·laboració de totes les conselleries de la Generalitat- passa per "avançar en l'assumpció de funcions i competències de l'administració tributària a través d'un pla directiu i d'un projecte executiu". El gabinet català ja té al cap una llei de l'administració tributària per incloure totes aquestes reformes.

El Govern ja ha signat un acord amb les quatre diputacions per bastir la Hisenda pròpia i la idea és seguir el camí marcat. Mas també posarà fil a l'agulla en la transformació de l'Institut Català de Finances (ICF) en banc públic. Una nova llei recollirà aquesta transformació i se'n crearan d'altres encaminades a reduir l'atur i reforçar el paper dels autònoms i emprenedors. Algunes d'aquestes mesures eren al programa amb què CiU es va presentar al 28-N, una contesa en què va perdre 12 diputats i 100.000 vots. D'altres, com la bancarització de l'ICF, duen el segell dels seus socis.

A Palau volen donar un missatge d'activitat en els primers compassos i l'elaboració del pla de govern n'és el missatge més evident. Els consellers van prendre possessió tot just fa una setmana i ja s'han reunit dues vegades. En la primera reunió es va aprovar modificar l'impost de patrimoni per recaptar 55 milions extres, i ahir es va aprofitar la trobada per fer públics quatre secretaris generals nous. El nomenament més cridaner és el de Jordi Vilajoana, que serà el número 2 d'Homs a la conselleria de la Presidència.

Equilibris a Palau

Vilajoana és un dels dirigents en qui més confia el president. Fins ara feia de portaveu de CiU al Senat i té interlocució directa amb el líder nacionalista. El seu desembarcament, de passada, serveix de contrapès al gran poder d'Homs a Palau un cop Germà Gordó -anterior secretari del Govern- ha assumit la conselleria de Justícia. Homs té, com a conseller, la missió de pilotar el procés cap a la consulta en un paper similar al d'un primer ministre. El lloc de Vilajoana al Senat serà per a Josep Lluís Cleries, ben valorat per Mas i que va ser rellevat a última hora del nou Govern per Neus Munté.

L'executiu va aprofitar per nomenar Josep Martínez Melgares com a secretari general d'Interior a les ordres de Ramon Espadaler. Enric Colet es mou d'Empresa i Ocupació a Justícia, on farà de secretari general del departament que dirigeix Germà Gordó, mentre que Xavier Gibert segueix Felip Puig d'Interior a Empresa i Ocupació, abans en mans de l'independent Francesc Xavier Mena. La resta de secretaris generals, per bé que Homs en va donar gairebé per descomptada la continuïtat, no es descarta que puguin variar, segons fonts nacionalistes consultades.

Els secretaris sectorials i els directors generals també seran ratificats o rellevats al llarg de les pròximes setmanes. Això fa que, de moment, l'àrea d'Exteriors -en mans de Presidència- segueixi amb l'estructura intacta, per bé que s'havia especulat que Senén Florensa, secretari del ram i nomenat a proposta d'Unió, seria dels primers a deixar el càrrec. La denominació d'Exteriors segueix sense aparèixer, fins ara, al títol del departament d'Homs. No sembla que hagi de canviar -almenys de manera immediata- al llarg de la legislatura.