Ara

EDUCACIÓ

La Generalitat recorrerà les mesures cautelars imposades per l'alt tribunal

El TSJC ordena al Govern que escolaritzi en castellà sis nens

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha dictat mesures cautelars perquè el Govern escolaritzi en castellà els fills de sis famílies que ho van demanar. La Generalitat recorrerà les interlocutòries.
LAURA DÍAZ-ROIG 

BARCELONA | Actualitzada el 05/01/2013 00:00

Ciutadans concentrats a la plaça Sant Jaume de Barcelona a favor de l'escola en català, al mes de setembre. Ciutadans concentrats a la plaça Sant Jaume de Barcelona a favor de l'escola en català, al mes de setembre. PERE VIRGILI

Nou cop judicial contra el català a l'escola, aquesta vegada en forma de mesures cautelars d'aplicació immediata. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va fer públiques ahir sis interlocutòries en què ordena al Govern escolaritzar en castellà els nens de sis famílies que així ho van demanar. L'alt tribunal insta la conselleria d'Ensenyament que "adopti les mesures precises" per adaptar el sistema d'ensenyament lingüístic dels nens afectats" a la nova situació creada per la sentència del Tribunal Constitucional, que considera que el "castellà també és llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya juntament amb el català".

La novetat d'aquestes decisions no recau en el fons -hi ha altres casos oberts contra el model d'immersió lingüística català-, sinó en la forma, tal com va explicar ahir la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, que ja va anunciar que el Govern recorrerà la decisió. Les interlocutòries del TSJC imposen al Govern una mesura cautelar que és d'immediat compliment i que, segons Rigau, "no té cap sentit". "No hi ha motius per pensar que es pot produir un dany irreparable, perquè és un model que té 30 anys", va assegurar ahir en roda de premsa, i va voler destacar que els avala la fortalesa del sistema educatiu català, en què els alumnes acaben l'escolarització amb ple coneixement de les dues llengües. "Podem demostrar amb les avaluacions que no hi ha cap risc per als menors", va assegurar.

Rigau va recordar que la llei dóna dret als centres educatius a regular l'ensenyament lingüístic per acabar amb un ple coneixement de les dues llengües, i va destacar que alguna de les escoles a què pertanyen aquests alumnes estan entre les millors pel que fa al coneixement del català i el castellà en proves externes. "La llengua s'aprèn pel contacte que hi tens i l'aprenentatge que en fas, no pel que diu una norma" , va assegurar la consellera.

En els recursos, les famílies dels nens -tres a parvulari, dos a primària i un a secundària- van demanar no només l'educació en castellà per als seus fills, sinó també per a tots els seus companys, un aspecte que el TSJC ha rebutjat. Les resolucions, doncs, es refereixen exclusivament als fills dels recurrents i, segons va informar ahir el gabinet de premsa del TSJC, tenen com a finalitat que l'administració doni a les dues llengües "la proporció que estimi raonable d'acord amb la realitat sociolingüística de cada centre docent".

"Estem davant d'una altra qüestió, amb un caràcter més polític que pedagògic", va lamentar ahir Rigau, que va demanar que es deixi de judicialitzar el model educatiu. "Deixem-ho en l'àmbit de la pedagogia i treballem per la millora dels resultats globals i per potenciar les llengües", va dir. De fet, la conselleria es va posar ahir en contacte amb alguns dels centres implicats, que van assegurar que no els consta "cap mena de malestar". A més, part d'aquests alumnes -els de parvulari- ja tenen la possibilitat de sol·licitar l'atenció individualitzada, tal com preveu la LEC -en els primers ensenyaments-. La conselleria seguirà treballant, va assegurar Rigau, per garantir un model plurilingüe. "Si no deixem a l'ensenyant que exerceixi pedagògicament, ¿a qui demanarem després les responsabilitats: a l'ensenyant, als tribunals, a les famílies?", es qüestionava ahir.

Vot particular d'un magistrat

El Govern interpreta, doncs, que amb la interposició del recurs -en un termini de cinc dies davant la sala contenciosa administrativa del TSJC-, la mesura cautelar queda suspesa fins a la resolució. A més, encara quedarà la porta oberta a recórrer al Tribunal Suprem. Rigau confia que la mesura es retiri, ja que fins i tot un dels magistrats del TSJC, Alberto Andrés Pereira, ha formulat un vot particular en contra de la decisió de l'alt tribunal, i ha assegurat que les mesures cautelars només es poden interposar en cas que el temps fins a la resolució definitiva pugui fer perdre l'eficàcia d'una hipotètica sentència estimatòria.

"Aquesta interlocutòria no suposa res més que un avançament de la resolució de fons", subratlla el magistrat, que, a més, assegura que no es pot considerar un perjudici irreparable l'aplicació als menors de l'ensenyament "que han seguit tots els alumnes de Catalunya durant vint anys". Finalment, considera que la mesura no es podria fer efectiva de manera immediata, ja que suposaria "un complex procés d'execució", un fet que, diu, posa en evidència que la interlocutòria va més enllà del contingut d'una mesura cautelar.