Ara

Espanya ha destinat prop de 100.000 milions d'euros al TGV abans de connectar-lo amb França

Una aposta tossuda (i cara) pel lideratge mundial

IGNASI PUJOL 

BARCELONA | Actualitzada el 08/01/2013 23:55

VELOÇ PERÒ TARD   El TGV circulant a l'alçada del municipi de Pontós, a Girona. VELOÇ PERÒ TARD El TGV circulant a l'alçada del municipi de Pontós, a Girona. ROBIN TOWNSEND / EFE

Mariano Rajoy va entroncar ahir a l'estació del TGV de Girona amb el discurs del seu mentor, l'expresident del govern espanyol José María Aznar, en exhibir el nou tram d'alta velocitat ferroviària entre Barcelona i Figueres com a motiu d'orgull de portes enfora.

"Avui Espanya exporta a tot el món el seu lideratge en la construcció i en la gestió de l'alta velocitat", va etzibar el líder de l'executiu espanyol, després d'escoltar les recriminacions del president Artur Mas pels constants retards i desequilibris de Madrid en infraestructures a Catalunya.

Aznar es va comprometre l'any 2000 a connectar Madrid amb totes les capitals de província espanyoles en menys de quatre hores a través del TGV. Una concepció arrelada en la idea d'una Espanya radial que ahir va fer-se una mica més real, ja que les quatre capitals catalanes ja estan cosides pel tren veloç.

Ho estan malgrat que la connexió amb la capital de província catalana més pròxima a la frontera francesa -cal no oblidar que una de les vocacions dels trens d'alta velocitat és enderrocar fronteres- connecta amb el TGV 21 anys després que aquest tren arribés a Sevilla i ho fa el mateix any que a Alacant.

Motiu d'orgull

Els successius governs espanyols -tant socialistes com populars- han anat enfortint l'aposta per erigir Espanya en referent mundial de l'alta velocitat ferroviària. Una aposta insistent i cara, ja que l'Estat haurà destinat prop de 100.000 milions d'euros al TGV (3.700 en la connexió Barcelona-Figueres). La crisi econòmica no ha fet repensar aquesta aposta, com sí que ha passat en països més poderosos, com els Estats Units.

A més, Espanya ha hagut de fer front a la meitat de la sanció (de 128 milions d'euros) que li corresponia pel retard de tres anys d'entrada en funcionament del tram Figueres-Perpinyà, una concessió a càrrec de l'empresa TP Ferro (participada per l'espanyola ACS i la francesa Eiffage), i disponible des del 2009.

Amb els 131 nous quilòmetres de TGV estrenats ahir, Espanya es consolida, amb 3.000 km, com el segon país d'Europa i el primer del món en xarxa d'alta velocitat, només per darrera de la Xina (9.300 km), i per davant dels pioners d'aquest negoci (el Japó i França).

El príncep Felip de Borbó va remarcar ahir aquest lideratge, un fet que va qualificar d'"autèntica història d'èxit que ha contribuït a modernitzar el país". "És un exemple d'orgull col·lectiu davant del món", va expressar. El fill del rei Joan Carles va assegurar que la nova línia és "un pas més en el procés de vertebració d'Espanya".

Tal com van voler destacar Rajoy i el príncep, Espanya exporta ara la seva experiència en el TGV. Un consorci d'empreses espanyoles va adjudicar-se l'any passat la construcció del TGV entre la Meca i Medina (l'Aràbia Saudita) per 6.500 milions d'euros. També hi ha empreses interessades en la reformulació del TGV a Califòrnia (EUA).