Ara

Una política exterior, un lloc al món

MIQUEL CARRILLO 

| Actualitzada el 10/01/2013 00:00

Una política exterior, un lloc al mónUna política exterior, un lloc al món XAVIER BERTRAL

L'estat espanyol està darrerament obsessionat amb la idea de dotar-se d'una marca comercial que l'identifiqui, alineant qualsevol acció a l'exterior sota aquest paraigua. El cas és que, per un cop a la vida i sense que serveixi de precedent, està aconseguint fer coherents totes les seves polítiques públiques orientades més enllà de les seves fronteres. L'afany és ferm, fins al punt de considerar el respecte als drets humans una eventual amenaça a aquesta coherència. "No són prioritaris per a la nostra diplomàcia, no posarem bastons a les rodes de les empreses que s'obrin camí en altres mercats", es va arribar a sentir en una trobada entre entitats i experts a l'Escola Diplomàtica de Madrid farà uns dies.

La frase queda dita, després pot ser matisada diplomàticament i mai quedarà escrita oficialment, ans al contrari, però els fets la confirmen i reblen la percepció de reconquesta que la societat civil llatinoamericana, principal objectiu comercial, té de les empreses amb seu a Espanya. Que els hi preguntin als convidats al còctel del passat Dia de la Raça que va oferir l'ambaixador espanyol al Salvador, on va fer un encès al·legat dels vaixells insígnia de la indústria espanyola, copa de cava en mà: "Qui no s'ha vestit amb Zara, qui no ha conduït un Seat, qui no ha vibrat amb el Barça!"

Dies després, l'acord polític per a l'actual legislatura catalana ens situa en una perspectiva no gaire diferent: la promoció econòmica és la clau de la nostra particular política exterior. Poc després, però, se'ns anuncia confusament que donar a conèixer la consulta sobiranista serà un altre eix de treball en el pla internacional, amb tanta determinació que fins i tot hi haurà una conselleria de Presidència i Afers Exteriors. Un company d'ERC que en sap força d'afers exteriors em comentava que ho veia com un acte de coherència, que cal defensar arreu el que considerem just per a nosaltres: "Jo defenso el dret d'autodeterminació aquí i a Bolívia".

Bé, això ja és alguna cosa, però falten més concrecions de part del Govern, especialment més enllà del nom de la conselleria. Si una cosa s'ha d'aprendre d'aquest govern central és la coherència, tot i que a molts ens agradaria que la marca catalana i espanyola ens vinculés a la defensa dels drets humans, la promoció de la pau i el desenvolupament dels països més empobrits que el nostre (creieu-me, la diferència és encara abismal tot i la crisi). L'espanyola ja la sabem, però quina política exterior volem per a Catalunya? ¿El món és per a nosaltres un lloc on anar a parlar del nostre llibre i a veure què en traiem? Què oferim nosaltres a la resta de persones, pobles i estats?

Al final reps de la resta el que els dónes. Un país com Catalunya que diu que lluita per les seves llibertats i per un munt de valors democràtics no es pot permetre ni per un minut deixar de fer el mateix amb la resta del món. I durant la legislatura passada, la cooperació internacional va patir un atac històric, proporcionalment superior a la resta de polítiques públiques, que diu molt poc sobre el compromís del nostre govern amb la defensa de valors i llibertats, que convindria que volgués tant per a Catalunya com per a Bolívia, com assenyalava el company. Aquesta societat no té gaires eines d'acció exterior per anar desconstruint les poques que té al seu abast, sobretot quan s'ha bastit de la mà de tants actors durant els darrers trenta anys. Ara que es parla dels instruments per tenir l'esmentat estat propi, potser es podria començar per reconstruir els que es tenien amb l'actual statu quo . ¿Amb quina cara et presentes a Ginebra al Comitè de Drets Humans de l'ONU per parlar de la consulta quan a la primera ocasió has desertat del teu compromís amb els drets de la resta?

Tampoc és coherent exportar arreu les mancances del nostre model de desenvolupament per superar la crisi a qualsevol preu. Cal ajudar les empreses que fomenten l'ocupació, però també assegurar-se de no vendre fora el que les normatives ambientals i laborals no permeten al nostre país. Tampoc és just exportar fora de casa -ni donar-hi suport- models com l'energètic, l'alimentari, el de mobilitat i el d'accés a l'habitatge, per posar-ne alguns exemples, que és evident que cal replantejar-se si volem aconseguir mínimes cotes de sostenibilitat ambiental i social. ¿Ja coneix quins són els impactes exteriors negatius de l'economia catalana el nostre govern? ¿Ja té una estratègia clara en aquest sentit, o tot el que serveixi per obrir mercats val?

Sigui quin sigui el seu estatus polític, Catalunya ha de triar el seu lloc al món i la política exterior per aconseguir-ho. Per convicció en uns valors que ens han d'identificar, treballant a favor seu de debò, més enllà d'interessades operacions de màrqueting.