ara

CANVI DE CICLE

Les esmenes enforteixen la norma que ha de permetre convocar el referèndum

CiU i ERC preveuen una llei de consultes ambiciosa i ràpida

La ponència sobre la llei de consultes no referendàries va deixar el text normatiu gairebé tancat. Queden pocs serrells per acordar i els seus valedors pretenen reprendre la feina feta per la via ràpida

ROGER TUGAS 

Barcelona | Actualitzada el 13/01/2013 00:00

LA CONSULTA QUE HO VA ORIGINAR TOT El debat sobre les consultes populars el van encetar les consultes sobiranistes organitzades per la ciutadania. El tripartit va aprovar una primera llei per convocar referèndums permesos per l'Estat, però ara el Govern vol evitar aquest tràmit.Una de les consultes organitzades per la ciutadania PERE VIRGILI

La primera legislatura d'Artur Mas va ser la menys prolífica del Parlament en l'àmbit legislatiu dels últims 30 anys. El seu principal objectiu era no complicar el marc normatiu per facilitar la reactivació econòmica. Els reptes de la legislatura actual, però, són ben diferents: ni més ni menys que preparar Catalunya perquè esdevingui un estat. I, segons l'acord de governabilitat entre CiU i ERC, aquest trànsit requereix l'aprovació de més d'una vintena de lleis, cosa que fa preveure una intensa activitat parlamentària els pròxims anys. I aquesta feina no trigarà a començar, perquè una de les primeres lleis que es plantegen nacionalistes i republicans és la de consultes populars no referendàries. Una norma que va començar a tramitar el Parlament a l'abril i que tenia pràcticament enllestida la feina en ponència. De fet, si no hagués acabat la legislatura passada de manera prematura, segurament ara ja estaria aprovada.

Tanmateix, CiU i ERC no la volen endarrerir més i abans que acabi el gener en tornaran a impulsar la tramitació parlamentària, segons ja van pactar en l'acord de governabilitat, i tenen intenció de complir-ho. Ho reprendran a partir dels treballs realitzats per l'anterior cambra, "incorporant-hi les modificacions i esmenes que es consensuïn", per anar encara més de pressa. Precisament les aportacions que CiU i ERC, però també el PSC i ICV, van defensar fan més ambiciosa una llei que pretén esquivar la competència exclusiva de l'Estat per convocar referèndums i preparar-se per celebrar la consulta que Mas i el líder dels republicans, Oriol Junqueras, preveuen per al 2014.

Consulta sí, però no referèndum

Segons recull en un article sobre aquesta llei la revista Activitat Parlamentària, editada pel departament de Governació i la cambra catalana, un referèndum es caracteritza per tenir un contingut "eminentment polític", la utilització del "cens electoral per determinar la població legitimada per participar" i el control del procés per part de l'administració electoral i els tribunals de justícia. El primer punt és difícil d'esquivar, però els altres dos es poden driblar més fàcilment.

Així, tot i que el projecte inicial del Govern no especificava quin seria el cens de les consultes, pràcticament tots els partits han coincidit a proposar com a alternativa del cens electoral el registre de població de Catalunya. És un registre administratiu gestionat per l'Institut d'Estadística de Catalunya que conté les dades de tots els padrons municipals. I perquè no sigui una còpia del cens electoral, la majoria de forces coincideixen també a permetre el vot als joves a partir dels 16 anys -més favorables a la independència- i als immigrants que viuen a Catalunya -més reticents a l'estat propi-. En aquest últim punt, però, hi ha matisos, ja que mentre que ERC, els PSC i ICV aposten per permetre la participació a tots els nouvinguts, CiU reclama que resideixin aquí de manera legal i s'inscriguin prèviament en un altre registre.

Pel que fa als òrgans de control, la llei preveu la creació d'una comissió de seguiment -formada per representants de l'òrgan convocant de la consulta i persones de reconegut prestigi- i una comissió de control -integrada per sis juristes designats pel Govern i el Parlament-. Per acabar de llimar asprors constitucionals, la norma també especifica que la consulta no seria vinculant. Aquestes precaucions, però, no garanteixen que se superi el filtre de la carta magna, com van apuntar alguns dels experts cridats a la ponència, tot i que la majoria sí que ho creien.

Millores del procés parlamentari

De fet, els partits favorables a fer la consulta aquesta legislatura -CiU, ERC i ICV- van presentar esmenes per reduir les referències al respecte al marc competencial, que en un inici blindaven que la pregunta no pogués superar aquest límit. Per contra, el PSC, el PP i C's pretenien endurir encara més el respecte al sostre competencial autonòmic.

Un altre debat que encara cal tancar fa referència al paper del Parlament. Segons el text inicial, només els governs autonòmic i locals poden convocar consultes, però ERC, el PSC i ICV volen facultar també el Parlament i els regidors. També s'haurà de fixar quantes signatures caldrà per forçar una consulta per part de la ciutadania -CiU és qui més en demana i ICV, qui menys-. En total, 217 esmenes. L'acord en l'essencial, però, és ben majoritari, i el procés es preveu ràpid.