Ara

NOVA ETAPA

Francesc Homs: "Hi ha camí per sumar el PSC i ICV a la declaració"

Legislatura: "Ens hem d'orientar cap a l'estat propi, la consulta i la necessitat de ser més presents a fora". Duran: "Crec que no ha de dimitir, però no em correspon aquesta decisió"

MÒNICA TERRIBAS 

Barcelona | Actualitzada el 13/01/2013 00:00

Conseller de Presidència, ¿content o atemorit pel seu nou càrrec?

Fa respecte, però vertigen no. Tinc confiança en la societat catalana. Aquest és un país brutalment fort, amb una capacitat de resistir tremenda. Però fa respecte per la responsabilitat i perquè el moment és molt crític.

Quin encàrrec concret li fa el president Mas? ¿Se centrarà en la consulta i les relacions exteriors?

Sobretot que l'ajudi en el funcionament del dia a dia del Govern. El que ha canviat, però, és l'enfocament de la legislatura. Ens hem d'orientar cap a l'estat propi, la consulta, la necessitat de ser més presents a fora...

Precisament, en aquest moment tan delicat Unió ha quedat tocada pel cas Pallerols. Quines són les responsabilitats polítiques que s'han d'assumir?

De responsabilitats en van assumir en el seu moment i Unió i el mateix Duran han donat explicacions.

Per vostè són suficients?

Com a govern, sí, evidentment. Suficients, en tot cas.

Duran ha de dimitir del seu càrrec?

Jo crec que no. En qualsevol cas, no em correspon prendre la decisió.

Al marge del cas Pallerols, encara tenim obert el cas Palau, que afecta CDC, i també el cas ITV, que pot afectar Oriol Pujol. ¿Li preocupa que CiU, que és la formació política que ha de liderar-nos en aquesta etapa, perdi confiança del ciutadà per casos com aquests?

Un polític sempre ha d'estar pendent d'aquelles coses que eventualment puguin fer minvar la confiança. Cal ser molt autoexigent per mirar de combatre-ho.

Per millorar la qualitat democràtica, ¿veu possible aprovar en aquesta legislatura una llei electoral i unes noves regles de joc per al finançament dels partits?

Sempre és bo incorporar instruments de millora. Però finalment el que compta són les actituds. Crec que no és suficient per resoldre el problema tenir una nova llei electoral.

Parlem de la situació crítica de les finances catalanes. Si no aconsegueixen flexibilitzar el límit màxim de dèficit de Catalunya, un 0,7% del PIB per a aquest any, ¿s'optaria per la insubmissió i s'incompliria aquest límit?

Alerta, perquè insubmissió vol dir deixar de pagar a proveïdors catalans. Aquesta alternativa no ens la podem plantejar. Sobrepassar els objectius de dèficit vol dir que gastes uns diners que no tens i que ningú te'ls cobreix. En conseqüència, deixes de pagar als proveïdors. No hem d'especular amb decisions que deixin penjats els proveïdors. Ens hem de centrar en el que podem aconseguir, que és flexibilitzar aquests objectius de dèficit negociant amb l'Estat.

Entre els gestos que reclama ICV per fer creïble el seu discurs social, hi ha la modificació de la llei d'estabilitat pressupostària. ¿Ho assumiran?

Només des de la ingenuïtat es pot dir que modificant aquesta llei podríem incomplir els objectius de dèficit, precisament pel que li he dit abans. Tant si ens agrada com si no, i a mi no m'agrada gens, qui té els diners mana. Ara a Catalunya generem diners a través dels nostres impostos, però no en podem disposar. És per superar aquesta situació rocambolesca que necessitem el canvi cap a l'estat propi. En els propers dos anys hauríem d'estar en disposició de posar en funcionament una Hisenda pròpia.

¿Es plantegen disposar d'una estructura d'Hisenda pròpia aviat que els permeti dir als catalans que els seus impostos es dipositen i es queden aquí?

Hem d'estar en condicions de poder fer-ho dins d'un marc legal que ens empari tant com sigui possible. Hi ha perspicaços dirigents polítics a Madrid que diuen que això no passarà mai, però hi ha tantes coses que han dit que no passarien mai i al final han acabat passant...! Estic cada dia més convençut que dependrà poc d'ells i molt de la voluntat del poble de Catalunya.

L'estratègia de dialogar amb Brussel·les perquè forci Rajoy a flexibilitzar els objectius de dèficit no dóna fruits perquè sempre es remeten a la negociació dins de l'Estat. ¿Confiar en la UE és un cul-de-sac?

Jo mateix, quan vaig explicar que havíem fet gestions, vaig recordar que la nostra relació formal i principal havia de ser amb Madrid. L'estat espanyol ha fet, fa i farà tot el que estigui al seu abast per tallar qualsevol circuit que es pugui establir des de Catalunya cap a fora. Podran donar-se situacions dignes de Groucho Marx, perquè efectivament nosaltres no mantenim relacions formals amb cap institució internacional o europea [irònic]. Nomenaré aviat un secretari d'Exteriors... Que qui serà? Se sabrà aviat, però ara no l'hi puc dir...

El president Mas va demanar diàleg als consellers. ¿Té recorregut aquest diàleg amb l'Estat?

No hi ha recorregut per a Catalunya dins de l'estat espanyol. És per això que ara no podem caure en l'error de pensar que el procés sobiranista ens pot portar problemes, quan és exactament al revés. I em temo que hi ha sectors de la societat catalana que en els darrers mesos estan caient en aquest error...

Què vol dir? ¿Que d'ençà de les eleccions del 25-N alguns poders fàctics empresarials, financers i mediàtics han virat el seu discurs i estan pressionant el govern d'Artur Mas perquè canviï el seu discurs?

No. Aquestes pressions, si hi fossin, no ens preocuparien. Tampoc hi són, sincerament.

Què faran per bastir una gran majoria social a favor de l'estat propi?

La fotografia de les eleccions del 25-N ofereix un paisatge de sensibilitat diversa. Dóna pistes d'on tenim encara molta feina per fer. En aquests darrers anys potser hem descuidat anar a convèncer els que estaven allunyats de les nostres tesis. Els independentistes havíem convençut els catalanistes que encara no eren independentistes. Ara entrem en la fase de convèncer aquella gent que també pateix les conseqüències d'aquesta situació injusta i absurda que comporta el fet de formar part d'aquesta Espanya i no ho veuen així. Hem pres consciència que cal anar a determinats barris i fer un esforç de pedagogia, perquè el procés també persegueix la millora de la seva situació quotidiana.

¿Aquesta serà la feina del Consell Català per la Transició Nacional?

Sí, una d'elles, juntament amb la societat civil. El Consell, però, també haurà d'analitzar i assessorar a fons sobre tots els escenaris alternatius, des del punt de vista jurídic i institucional, per complir l'objectiu de la consulta.

Qui en formarà part? ¿Els partits faran propostes? ¿Hi haurà el que ICV anomena "patums"?

Hem d'acabar de parlar-ho. Cal organitzar aquest Consell de manera que entitats i formacions polítiques s'hi sentin plenament identificades. La vicepresidenta i jo hem de tenir converses amb els diferents partits.

Per cert, ¿ha estat un error fer pública la declaració de sobirania abans de ser consensuada?

No hi havia cap intenció de fer-la pública en aquests moments, però algú la va filtrar, potser per complicar la negociació.

¿És imprescindible explicitar l'objectiu de l'estat propi a la declaració o és negociable?

El que és imprescindible en aquesta declaració és reforçar el compromís inequívoc amb el dret a decidir i amb l'organització de la consulta.

El PSC ja ha deixat bastant clar que no s'hi sumarà... Fins a quin punt hi comptaven?

Em sabria greu que el PSC quedés al costat del PP en aquest tema. Farem tot el possible per incorporar-los reforçant, com deia, la idea del dret a decidir. Tant amb ICV com amb el PSC crec que hi ha recorregut en la via de les esmenes.

Quin serà el pas següent a la declaració de sobirania?

El pas més important és la llei de consultes, i plantejarem el diàleg amb el govern espanyol durant el primer semestre del 2013. Però el gran canvi d'aquesta legislatura és que la decisió final serà del poble de Catalunya, i no pas el que ens permeti l'Estat. Si ho podem fer d'acord amb Madrid, millor, però si no ho acceptessin, nosaltres plantegem que la població de Catalunya s'acabi expressant. I això és el que els fa pànic. No estem només pendents de la resposta de l'Estat, sinó de la del poble de Catalunya. Aquesta és la gran diferència d'enfocament polític.

Si el diàleg amb l'Estat no és reeixit, ¿descarta la declaració unilateral d'independència del Parlament?

No em faci anticipar decisions. Ells han de donar respostes a les preguntes, i aquí sempre som nosaltres els que ens autopressionem sobre els escenaris de futur (plans B, C i Z). Ara toca que responguin ells a les preguntes. I nosaltres hem de fer el nostre camí.

El veig segur i tranquil. ¿No ha quedat tocat pel 25-N?

Esclar que sí! Quan tu tens unes expectatives i no et surten...

En què es van equivocar?

En diverses coses. Crec que vam pensar que, com que hi havia llocs de Catalunya on això anava molt bé, es traduiria arreu, i no vam picar prou pedra en determinats indrets i barris. Però el balanç global del 25-N és molt bo.

¿Una campanya excessivament triomfalista?

Doncs no ho sé... Però estic tranquil i segur perquè veig que el poble de Catalunya ens ha donat un mandat molt clar.

Vostè ha dit que no optarà a la successió perquè se n'anirà amb Mas.

Sí, també és una decisió presa que acompanya la determinació del president Mas.

¿La sortida de Lluís Recoder del Govern és per preservar-lo davant d'una possible successió?

Estem davant de l'operació política de més abast dels últims 300 anys de la nostra història perquè tenim l'oportunitat de fer el que hem somiat. Estic convençut que, en un estat propi, el sistema polític català canviarà. Serem un país normal. Alguns ens dediquem a la política perquè no el tenim. ¿Quin sentit tindrà que ens hi seguim dedicant? Altra gent amb una vocació política d'un caràcter més ideològic s'hi podrà dedicar amb més intensitat si som un país normal.