Ara

LA LLAMBREGADA

Així, no fotrem res (de res)

IU FORN 

| Actualitzada el 15/01/2013 00:00

La manifestació de l'Onze de Setembre va ser un èxit (a part que n'estem fins a les orelles) perquè no la va convocar cap partit. Si l'haguessin convocat els partits, encara avui estaríem discutint mides i color de la pancarta, material de la pancarta, textura del material de la pancarta, lema de la pancarta, tipografia de les lletres del lema de la pancarta i la mare que va arribar a matricular la pancarta. Per sort la va convocar l'ANC i qui va voler s'hi va afegir. I sense piular. Per cert, parlant d'afegir-se a aquella manifestació... Jo hi vaig ser. I Duran i Lleida hi va ser. Vist i escoltat el que estem veient i escoltant des d'abans-d'ahir, i que ha convertit la U de CiU en Unionisme Democràtic de Catalunya, crec que un dels dos es va confondre de lloc. I diria que no vaig ser jo. Ei, no, com per comentar-ho, sap?

Total, que allò va ser un èxit i els partits van tirar-s'hi de cap per intentar apropiar-se de l'esperit resultant (el que en l'argot es coneix com fer un Greg Luganis -si no recorda qui és aquest ciutadà, posi el seu nom al Google-). I així hem arribat on som ara mateix. I on som? Doncs discutint si un text diu una paraula que a mi m'agrada, que a l'altre no li agrada, que al de més enllà li agrada pseee, i que al de més enllà d'encara més enllà li agradaria que li agradés. I, mentrestant, la mare que va arribar a matricular la paraula observa estupefacta com ses senyories es barallen. Però, a veure una coseta, ¿no s'adonen que tornem a ser la riota mundial? Bé, si del que es tractava era d'això, perfecte perquè ho estan niquelant. Ara bé, ¿no havíem quedat que, per una vegada a la vida, faríem les coses seriosament? El consens està molt bé i com més gent s'afegeixi al procés, millor, per descomptat.

Ara bé, començar amb renúncies per acontentar les minories només és garantia de començar amb renúncies. I el procés de l'Estatut n'és una prova massa recent.