Ara

CANVI DE CICLE

CiU i ERC accepten llimar el text per facilitar una gran majoria al Parlament

El PSC s'obre a una declaració que obviï l'estat propi

O. MARCH / M. COLOMER / R. TUGAS 

BARCELONA | Actualitzada el 15/01/2013 00:00

CAP AL XOC DE TRENS El PSC manté el pols amb  el PSOE sobre el dret a decidir i fixa un termini de dos anys perquè els governs català i espanyol pactin la consulta. CAP AL XOC DE TRENS El PSC manté el pols amb el PSOE sobre el dret a decidir i fixa un termini de dos anys perquè els governs català i espanyol pactin la consulta. EFE

El cop de porta sonor d'Alfredo Pérez Rubalcaba al dret a decidir de Catalunya al comitè federal del PSOE de dissabte davant Pere Navarro no ha fet variar, per ara, els plans dels socialistes catalans, que mantenen el pols sobre la consulta un cop assumida una discrepància d'arrel difícilment salvable. Tant és així que les fonts del PSC consultades per l'ARA admetien ahir que, davant una proposta consensuada de declaració de sobirania basada exclusivament en el dret a decidir en termes de radicalitat democràtica que obviï l'estat propi, "no hi hauria d'haver cap problema" perquè els seus 20 diputats s'hi sumessin. Però ha de ser una declaració consensuada, perquè no pensen "adherir-se" a un text prepactat entre altres partits, com passava amb l'esborrany de CiU i ERC.

"Si es vol arribar a un acord, a un consens sobre dret a decidir, la resolució no pot prefigurar un resultat de la consulta", advertia el primer secretari del PSC, Pere Navarro. Ho deia després de l'executiva que va acordar una proposta de resolució parlamentària pròpia sobre el dret a decidir, no sense un llarg debat per esmenar la proposta que va posar damunt la taula la cúpula del partit. Si bé els socialistes catalans han carregat contra la proposta de CiU i ERC perquè pressuposava que el dret a decidir és sinònim d'estat propi -admeten que, de fet, també el PSOE fa aquesta relació-, el text que van consensuar els socialistes també vincula directament la consulta a una reforma de la Constitució en sentit federal, un element que van criticar algunes veus internes durant l'executiva. Aquestes veus dels sectors més crítics van advocar per separar la proposta de reforma constitucional de la del dret a decidir. Però si una cosa deixaven clara ahir és que la modificació de la carta magna no pot ser un element de desactivació del dret a decidir, com vol el PSOE.

El document del PSC, llargament debatut en l'executiva, consta d'un preàmbul que constata que l'actual sistema constitucional ja no és útil per donar resposta a l'encaix de Catalunya a Espanya, especialment després de la sentència del TC sobre l'Estatut, cosa que "aconsella renovar el pacte constitucional i estatutari". En l'apartat resolutiu, manifesta el "convenciment que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya hauran de decidir lliurement sobre qualsevol proposta de canvi substancial de les relacions Catalunya-Espanya". Això sí, sempre que sigui "acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, a través d'un referèndum".

Termini màxim de dos anys

Els socialistes fixen -de fet, se'l fixen a ells mateixos- un termini de dos anys perquè el Govern negociï amb l'Estat les reformes legals necessàries per fer el referèndum "acordat en el marc de la legalitat" i estableixen que l'executiu català informi el Parlament cada quatre mesos del curs de les negociacions. "Perquè sigui creïble que volem esgotar la via de l'acord, cal que hi posem data", defensava una veu crítica, que també advertia que "el federalisme és creïble només si admet el dret al referèndum".

Paral·lelament, insta a "impulsar la reforma de la Constitució per assolir un Estat federal" que "garanteixi el màxim autogovern" per a Catalunya i "asseguri un tracte fiscal just", però en el "marc de l'estat espanyol i la Unió Europea", a més d'apostar per un "sistema de sobiranies compartides" com a "millor forma de gestionar les interdependències existents en el món global".

En tot el text, que insta a crear una comissió d'estudi per fer en el termini d'un any una proposta de reforma constitucional, el PSC no fa cap referència a Catalunya com a subjecte polític i jurídic, un element que per ERC és irrenunciable. En qualsevol cas, els republicans i CiU acceptaven ahir obviar les referències a l'estat propi en benefici del màxim consens i per buscar una imatge nítida de 107 diputats compromesos amb el dret a decidir (CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP), al marge de l'opció que defensarien. A altes hores de la nit encara perfilaven la redacció definitiva de la seva proposta, que havia de subratllar que Catalunya és un "subjecte de sobirania" i que té dret a decidir, segons fonts pròximes a la negociació.

El cas és que ERC no perd de vista que, al capdavall, intentar sumar el PSC a una declaració a favor del dret a decidir també posa els socialistes catalans en una situació compromesa davant el PSOE i, en qualsevol cas, si se'n despengessin malgrat haver moderat el text, quedarien en evidència. Després que ICV-EUiA presentés també el seu text propi i que la CUP ja ahir mateix en registrés un altre al Parlament, ara la negociació parlamentària té quatre textos de partida. Han de quedar tots registrats avui al matí a la cambra i es podran negociar i esmenar fins al dia 23, quan es votaran en el primer ple de l'any. El líder d'Iniciativa, Joan Herrera, va aprofitar l'ocasió per reclamar que, en el procés cap a la consulta, es debati en paral·lel també el model social de l'eventual nou estat i decidir si es vol ser "Suècia, Irlanda o Andorra".

Les línies vermelles d'Unió

Un dia després que Josep A. Duran i Lleida, líder d'Unió, proposés "començar de nou" la redacció de la declaració, el comitè de govern democristià es va reunir amb un objectiu clar: incorporar-hi PSC i ICV. "Sumar 107 diputats és una línia vermella per a nosaltres", va considerar la portaveu d'Unió, Marta Llorens, en roda de premsa. Fonts nacionalistes consultades afirmen que la fita del màxim consens va destinada a "donar imatge d'unitat de cara a Madrid i a Brussel·les", i per això aparquen el debat de l'estat propi per centrar-lo en el "debat democràtic". "La força de 107 diputats favorables al dret a decidir és incomparable", consideren a Unió, per afrontar el primer pas del xoc amb l'Estat. "Després ja debatrem la pregunta i tot l'assumpte de la confederació", afegeixen.

Malgrat tot, la direcció té clar que, arribat el moment, l'opció del partit serà la confederal. "És el que pensem des del 1931", va reiterar Llorens. El cert, però, és que si Unió i PSC no amaguen coincidències sobre la declaració, en l'aspecte de la pregunta amb més de dues respostes Duran s'ha quedat sol. La proposta de resolució socialista advoca per "un referèndum en el qual es plantegi una pregunta clara a la qual s'hagi de respondre de forma inequívoca, acceptant o rebutjant el projecte sotmès a consulta".