Ara

EDUCACIÓ

Ensenyament recorre el retard en les substitucions de mestres perquè és competència catalana

El Govern porta la retallada de Wert al Constitucional set mesos després

El Govern recorrerà el decret estatal de retallada educativa, set mesos després que ho aconsellés el Consell de Garanties Estatutàries. El ministre Wert no ha cedit en la reducció de substitucions.
SÒNIA SÁNCHEZ 

BARCELONA. | Actualitzada el 16/01/2013 00:00

EL DESÈ DIA   El decret de retallada del ministeri d'Educació obliga a substituir les baixes mèdiques a partir del desè dia lectiu: quinze dies després. EL DESÈ DIA El decret de retallada del ministeri d'Educació obliga a substituir les baixes mèdiques a partir del desè dia lectiu: quinze dies després. MANOLO GARCÍA

Nou mesos després que s'aprovés i set mesos després que el Consell de Garanties Estatutàries el declarés inconstitucional, ahir el Govern va anunciar finalment que presentarà un recurs al Tribunal Constitucional (TC) contra el decret del ministeri d'Educació que l'obliga a no cobrir les baixes mèdiques dels mestres i professors fins al desè dia lectiu.

Tot i el dictamen del Consell, el Govern s'havia donat un temps de marge per negociar amb el ministeri, però el diàleg "no ha arribat a bon port", segons va explicar ahir el portaveu del Govern i conseller de la Presidència, Francesc Homs. Dilluns a la tarda, el ministeri que encapçala José Ignacio Wert va enviar la seva resposta al requeriment jurídic de la conselleria, que obligava definitivament a aplicar l'augment d'hores lectives dels docents i no responia a les al·legacions respecte a les substitucions.

Atenta a la recentralització

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va insistir a defensar la competència catalana en les condicions laborals del personal docent i, per tant, en matèria de substitucions. Amb aquest argument va explicar que porta el decret al TC convençuda que "serà una mesura conjuntural", però alerta davant un possible intent del govern espanyol de recuperar aquesta competència dins la seva dinàmica recentralitzadora.

Altres disposicions que inclou el decret Wert, com l'augment del nombre d'alumnes per aula -que a Catalunya també s'ha aplicat tot i que no de manera generalitzada-, no s'han inclòs en el recurs, com tampoc es va fer en la petició al Consell de Garanties Estatutàries, perquè en aquest cas s'entén que, efectivament, és una competència que pertoca al govern estatal.

Així com l'admissió a tràmit del recurs del govern espanyol contra l'euro per recepta ha suposat que es paralitzés, no passa el mateix quan és una comunitat autònoma la que presenta un recurs contra un reial decret estatal. Per això, Rigau va assegurar que no té cap més remei que aplicar el decret Wert a l'espera de la sentència del TC, i més quan el decret obliga a una reducció concreta de la despesa.

Tot i així, la conselleria ha intentat aquests mesos flexibilitzar la cobertura de substitucions aplicant com a mesura d'estalvi que tots els mestres i professors substituts només cobreixin el 85% de l'horari del docent a qui substitueixen i, per tant, cobraran el 85% del sou.