Ara

CRISI LES FINANCES PÚBLIQUES

L'Eurocambra reclama a Espanya un repartiment "just" del dèficit

Europa surt al rescat de les autonomies

L'Eurocambra aprova un informe que reclama un repartiment "just" de les retallades entre tots els nivells d'administració i alerta que rebaixar el dèficit és més difícil sense ingressos propis
RAQUEL CORREA 

BRUSSEL·LES | Actualitzada el 17/01/2013 00:00

OXIGEN PER A MAS  El Parlament Europeu  va avalar ahir les tesis  del president Mas sobre  el repartiment injust dels objectius de dèficit.OXIGEN PER A MAS El Parlament Europeu va avalar ahir les tesis del president Mas sobre el repartiment injust dels objectius de dèficit.PATRICK SEEGER

Efecte pinça: si el govern de Mariano Rajoy fins ara no escoltava les veus que, des de baix, li demanaven que compartís amb les autonomies la flexibilitat que Brussel·les ha donat a l'Estat per reduir el dèficit, potser hi farà més atenció ara que les demandes arriben també des de dalt. Ahir el Parlament Europeu es va unir a la reivindicació del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, perquè s'ampliï l'objectiu de dèficit de la Generalitat, i va reivindicar un repartiment "just" dels esforços de consolidació entre tots els nivells d'administració de l'Estat. Un escenari molt diferent de l'actual, perquè les exigències de consolidació a les autonomies no es flexibilitzen -al contrari, s'han endurit-, mentre que en l'últim any Brussel·les ha ampliat en dues ocasions els objectius globals per a Espanya, que per al 2013 són del 4,5% del PIB.

En un informe elaborat per l'eurodiputat del Partit Popular Europeu Alfredo Pallone i aprovat per àmplia majoria, l'Eurocambra reconeix, a més, que és més difícil que una regió sanegi els seus comtes públics quan no pot recaptar impostos i "es finança principalment de les transferències del govern central", com és, en bona part, el cas de Catalunya.

Mas-Colell, per tant, ja no està sol en la seva lluita. Quan torni a picar a la porta de Madrid per demanar que l'objectiu de dèficit de la Generalitat per al 2013 sigui de l'1,5% del PIB (i no del 0,7% previst) podrà portar sota el braç l'informe de l'Eurocambra -no vinculant però sí d'un elevat pes polític-, que dóna suport a les seves tesis. Si, tot i així, Rajoy no canvia de postura, el Govern es veurà obligat a obtenir 4.000 milions d'euros en els pressupostos que presentarà al març. Aquests diners es poden obtenir apujant impostos (ja hi ha augments tributaris previstos amb els quals es volen captar 1.000 milions), aplicant noves retallades o fent totes dues coses alhora.

En canvi, situar el límit de dèficit a l'1,5% permetria reduir la retallada de 4.000 milions a 3.400 milions. Unes retallades que el ple d'Estrasburg demana que no recaiguin sempre a la mateixa esquena. "Els esforços de consolidació fiscal s'han de compartir de manera justa entre les diferents administracions, tenint en compte els serveis que presten", afirma l'informe en una esmena introduïda per l'eurodiputat convergent Ramon Tremosa, que ahir cantava victòria per haver aconseguit que Estrasburg validés les tesis menystingudes a Madrid.

No calen més míssils

Per repartir el pes de la retallada, l'Eurocambra proposa també altres vies, com reduir "la despesa innecessària de defensa, a l'hora de comprar nous equipaments militars d'un cost elevat"; millorar la lluita contra el frau i l'evasió fiscal, i allargar l'edat efectiva de jubilació, "encoratjant les persones que es jubilen a seguir al mercat laboral durant alguns anys més".

L'informe, critica, a més, que no es congeli el nombre de funcionaris en països ofegats per la crisi. "Alguns estats membres tenen el compromís polític de no incrementar, o fins i tot reduir, la quota d'ocupació pública en el mercat de treball, però continuen incrementant la quantitat neta de treballadors públics", s'escandalitza l'eurodiputat italià Pallone, que forma part del Poble de la Llibertat, el partit de Silvio Berlusconi.

També a iniciativa de Tremosa, el Parlament Europeu demana eliminar "els ministeris sense competències ni tasques concretes, que treuen eficiència al sistema administratiu i inviten al malbaratament". Una duplicitat especialment greu en el marc dels esforços de consolidació fiscal que avui fan tots els socis europeus, assenyala l'informe, que va ser votat a mà alçada en una votació que va rebre el suport dels principals partits europeus (populars, socialistes, liberals i verds).

Ministeris sense competències

Espanya està en aquesta situació: té ministeris buits de contingut, sense competències, perquè han estat transferides a les autonomies. Totes les decisions en matèria de salut, per exemple, corresponen a la Generalitat i no al govern espanyol. I, tot i així, a més del titular català de Salut, el conseller Boi Ruiz, continua havent-hi una ministra de Sanitat, Ana Mato, sense competències formals. Una duplicitat que no hi és en països amb més tradició descentralitzadora, com Bèlgica. Així, per exemple, no hi ha un ministre belga d'Educació, sinó que el màxim responsable en la matèria és el titular d'Educació de cada comunitat lingüística: francòfons, neerladòfons i germanòfons.

"Per què Espanya necessita un ministeri de Salut, un ministeri d'Educació i un ministeri de Cultura, quan totes les competències d'aquests camps estan en mans de les regions?", va demanar Tremosa al ple de l'Eurocambra. "L'existència d'aquests ministeris no té sentit i representa una despesa que podria ser utilitzada per reduir el volum del dèficit sense un impacte tan dur sobre la cohesió social, com els ajustaments en sanitat i educació", va denunciar l'eurodiputat convergent.

L'informe de l'Eurocambra també alerta que, per assegurar l'equilibri de les finances públiques, cal que les inversions en infraestructures que tenen un pes pressupostari significatiu estiguin guiades per una "anàlisi cost-benefici" i no per criteris polítics. El Parlament Europeu diu "prou", per enèsima vegada, a inversions milionàries amb escàs retorn econòmic -com aeroports sense avions i estacions sense passatgers- i reclama que, si hi ha un cost, hi hagi també un benefici.

És en aquesta línia que el Parlament Europeu va tornar a donar suport el mes passat a la inversió del corredor mediterrani i va tornar a rebutjar apostar pel corredor central. Tot i la insistència del PP i el PSOE a incloure aquest traçat que connectaria Espanya amb França creuant Madrid i foradant els Pirineus, l'Eurocambra no considera que aquesta línia, que seria tan cara de construir i de mantenir, hagi de formar part del mapa d'infraestructures prioritàries del continent.