Ara

CANVI DE CICLE

Maurici Lucena: "Si guanya la independència, res a dir"

Oposició "El PSC està disposat a reconèixer el que es faci bé" Dret a decidir"Escoltarem l'opinió de Chacón encantats, però el que compta és el que decideixi el PSC" Declaració "No hem d'irritar l'altra part innecessàriament"
FERRAN CASAS MARC COLOMER 

| Actualitzada el 18/01/2013 00:00

Maurici Lucena aterra a la política catalana en un context d'alt voltatge. Maurici Lucena aterra a la política catalana en un context d'alt voltatge.XAVIER BERTRAL

Després d'anys d'acumular experiència política als despatxos de la Moncloa, aquest economista expert en indústria i innovació aterra a la política catalana en un moment d'alt voltatge. Maurici Lucena (Barcelona, 1975) desgrana en la primera entrevista amb l'ARA els seus arguments sobre els elements troncals de la legislatura que arrenca.

El pacte CiU-ERC ha forçat un gir en algunes polítiques econòmiques en la línia del que ha defensat el PSC. Els dificulta l'oposició?

No ho crec. La funció dels partits és ser útils a la societat. El PSC té clar que, a més de fer oposició, està disposat a reconèixer el que es faci bé. L'oposició ha de ser honesta.

¿Els ha sorprès el gir social tan ràpid del govern de Mas?

El pacte CiU-ERC denota que CiU està disposada a pagar un preu polític i ideològic. Clarament aquest nou Govern s'esmenarà a ell mateix respecte a l'última legislatura.

Ens anirà millor econòmicament?

En els ingressos crec que hi haurà un gir en alguns aspectes en la direcció que cal. Però en les despeses les coses es poden fer molt millor. Les retallades dels últims dos anys han estat lineals i no posen en qüestió l'estructura del Govern, que, atesa la profunditat de la crisi, potser cal revisar. Tard o d'hora hi haurà un xoc entre CiU i ERC perquè la seva política econòmica és molt diferent.

¿Se sent còmode en el debat nacional?

M'hi sento còmode perquè l'esforç de fixar una posició ja l'hem fet. L'única incomoditat és que això tapi altres qüestions, sobretot del que la gent espera de nosaltres en un moment de desprestigi de la classe política.

Però la qüestió econòmica i la nacional conflueixen.

Lligar la sortida de la crisi a la independència és perillós i té components de fal·làcia argumental. No és cap crítica a l'opció de la independència, molt legítima i lloable. Però els que ho defensen també haurien de respondre com Catalunya, des del 1978 fins que el 2008 esclata la crisi, és capaç d'experimentar una transformació econòmica formidable amb menys autonomia. Cal més rigor argumental. Al capdavall, som radicalment democràtics, i si els ciutadans decideixen independència, res a dir, i el PSC l'endemà serà el primer interessat que les coses vagin tan bé com sigui possible.

Diuen que per decidir hi ha d'haver una consulta pactada.

Cal que sigui legal. També Avancem té clar que el límit és la legalitat.

Que sigui legal depèn d'altres. És un dret a decidir condicionat...

També ho era al Quebec i a Escòcia. Però allà s'han fet bé les coses.

¿Creu que el TC espanyol pot acabar resolent com ho va fer la Cort Suprema del Canadà?

Del que estic segur és que si fem determinades coses aquí, el que aconseguirem és no fer la consulta. El Quebec no va fer una declaració de sobirania. Hem d'explicar millor les coses. La legalitat és un principi indissoluble del principi democràtic. La fórmula del PSC és l'única viable si volem fer una consulta.

¿Veu el PP disposat a canviar la Constitució?

Hi ha coses que depenen de l'altra part, però això no ha de ser una excusa. Té molt més sentit, per posar-nos d'acord les cinc formacions que estem pel dret a decidir, fer una declaració minimalista des del punt de vista literari, molt potent en el seu significat. En qualsevol cas, respectuosa amb el marc legal.

L'Estatut del 2006 es va fer d'acord amb la legislació i el TC va sentenciar igualment. Què ha canviat?

És tan evident que les coses a Catalunya s'han mogut a molta velocitat que no penso que ningú de la resta d'Espanya ho pugui negar. El PSOE ha fet moviments substantius en molt poc temps, com el mateix PSC. També hem de reconèixer que les coses que deia en campanya Alícia Sánchez-Camacho s'assemblen ben poc al que deia un any abans. Per què no som una mica més empàtics amb la resta d'Espanya? Hem d'exigir fer-ho bé i no irritar l'altra part innecessàriament amb declaracions contraproduents.

Els indicadors que hem tingut fins ara no conviden a l'optimisme...

Els del PSOE jo crec que sí, després dels moviments que estan fent.

Què els grinyola de la declaració de sobirania de CiU i ERC? ¿Que reconegui Catalunya com a subjecte polític i jurídic sobirà?

Això és una de les coses que, atesa la manifesta il·legalitat, dificulta el consens. Però no només això. El mateix preàmbul històric és sorprenent. La nostra línia vermella és: dret a decidir inequívocament sí, però dins de la legalitat. Prou disgustos ha costat al PSC defensar el dret a decidir, i ara serem molt coherents.

Amb 20 diputats, ¿el PSC se sentiria prou fort per explicar un no a la declaració de sobirania?

Hi ha quatre propostes. Ja no es parteix de la premissa que el text base de negociació és el de CiU i ERC. La reunió d'avui va en aquest sentit.

Carme Chacón no fa l'efecte que estigui pel dret a decidir.

Tinc molt afecte personal per Carme Chacón, i és un actiu de primera magnitud per al PSC. Però actualment no és membre de la direcció del PSC. És una opinió que escoltem encantats, però l'important és el que diem els representants de la direcció del PSC, tant del partit com del grup parlamentari.

Rubalcaba bescanvia el dret a decidir per la reforma constitucional.

No és intercanviable. Són dos camins paral·lels. Hi ha un procés cabdal que és el del referèndum. Cal veure si cap en l'actual Constitució. Hi ha juristes de primer nivell que defensen que sí. I, si no, que es facin les reformes que calgui. El dret a decidir no ha d'estar necessàriament consagrat a la Constitució.

Quina hauria de ser la pregunta de la consulta?

Pensem que ha de ser clara i vinculant, a la britànica, sobre si Catalunya es vol independitzar o no. Nosaltres volem seguir vinculats clarament a Espanya, però en condicions significativament diferents a les actuals. Això és federalisme.